Avui fa 40 anys que moria Joan Ballester i Canals (Barcelona, 10 de febrer de 1913 – 27 de juliol de 1980) , un patriota en el sentit més ple de la paraula, que el 1970 la dictadura franquista va jutjat i condemnar per propaganda il·legal. De quina propaganda es tractava? Un mapa dels Països
Avui, dia 22 de juliol, fa 51 anys que les Corts Generals d’Espanya, a proposta de Francisco Franco, el seu cabdill, designaren Joan Carles de Borbó i Borbó, com a cap de l’Estat espanyol, a títol de rei, en morir el dictador. Al mateix temps, el declararen Príncep d’Espanya. Tot molt democràtic, com es veu,
He sentit –n’he tengut el sentiment, per precisar el sentit- Jordi Cuixart, president d’Òmnium, avui matí conversant amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. Escoltar-lo en directe reconfortava una mica, poca cosa, tanmateix, perquè segueix sent un pres polític per major vergonya d’un estat clarament en decadència. L’he sentit afermat, encoratjador, armat tant de valor com
La COVID-19 ens ha descompost el tauler de joc de la vida, ens ha ferit on més mal ens podia fer, a la salut i a la butxaca, i, a sobre, ens ha abocat a una perplexitat que, lluny d’esvair-se, augmenta de cada dia. A la sacsada del confinament li ha seguit una “neoanormalitat” en
Avui fa trenta-quatre anys que partí Pere Quart o Joan Oliver, un dels poetes i dramaturgs més destacats de la història recent de la literatura catalana. Caient en aquest compte, he tornat a reviure una fotografia (la que il·lustra aquesta nota) feta, si no vaig errat, per Jaume Vives Jaume, bunyolí intrèpid, que testimonia la
“Basta mirar els mitjans internacionals per entendre que les Balears s’han col·locat al lloc que els pertoca: el centre del món”. Són paraules de la presidenta Armengol que recull el diari AraBalears d’avui (https://www.arabalears.cat/politica/Lina-Pons-arribada-turistes-Armengol-respecte_0_2472952795.html) tot replicant una intervenció de la diputada Lina Pons, del PI, que irònicament comparava l’arribada del primer contingent de clients del
Menjar-se les ungles en públic és un mal vici molt lleig per al qual, temps era temps, hi havia remeis definitivament bàrbars. També és un vici escandalós, i molt propi dels homes quan condueixen i es troben un semàfor en vermell, punyir-se el nas, i no en parlem si amb el dit punyidor, quan surt
Avui, dia 3 de juny, fa 497 anys que va ser executat el barreter felanitxer Joanot Colom, cap de la Germania i instador del Bé Comú. L’efemèride passarà per malla, com hi passa des de fa una eternitat insuportable, i als illencs, en concret als mallorquins, aquest oblit interessat no ens fa gens de bé
“Lliures” (https://projectelliures.cat/) és un projecte que des de l’any 2016 impulsen Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) amb el que es pretén construir un fons econòmic i social estable per donar suport tècnic i comunitari (a més de financer) a mitjà termini a projectes innovadors, emancipadors i transformadors que treballen arreu
Quan es relaxen els bons costums hi ha el perill de caure en el desordre i en la disbauxa desenfrenada, tirant a l’aire l’harmonia social que tant costa d’instituir. Quelcom així es deia ja fa temps quan alimentàvem el dictador per la gràcia de déu i la seva cort d’aduladors i de llepaires capaços de
No ens hem d’oblidar dels nostres presos polítics, en aquest temps confinat. El Tribunal Suprem no se n’oblida d’ells, no, ja ho heu vist: no sols els denega la possibilitat de passar l’aïllament als seus domicilis -com aconsellava l’alta comissària dels Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, per als presos polítics i delinqüents de baix
Avui fa quatre anys que Muriel Casals estrenà eternitat a contracor, la qual cosa no vol dir que ens hagi desatès i que no segueixi dient clarament, ans al contrari: com més lluny ens feim de l’oprobi –malgrat tot- més somni som i més forma li donam. Tractar-la va ser privilegi i dels molts moments
A la segona llibreria que entra després de dinar a ca l’Estevet, sense adonar-se’n, pràcticament acaba de llegir un llibre de poemes d’un autor novell on no hi veu res d’especial però que li deixa ditades de perfum agradable a la lectura. En tornar a deixar l’exemplar a l’expositor considera que l’ha de comprar necessàriament,
Divendres passat la Fiscalia de Barcelona s’oposà a la concessió d’un permís de 72 hores sol·licitat per Jordi Cuixart. Aquesta institució més inquisitorial que mai considera, ras i curt, que aquest permís sol·licitat pel president d’Òmnium és prematur, injustificat i improcedent. Llegir l’informe o acte en què fonamenta aquesta decisió ultramuntana suposa el retorn a
“Esser més tort que la Justícia”, vol dir ser molt tort, sobretot a Mallorca i a parer del Diccionari Alcover-Moll. I per tort, en aquest sentit, s’ha d’entendre allò desviat del camí recte o bo, sia en l’aspecte mental, sia en el moral, segons la mateixa font. L’expressió dona a entendre que la Justícia és