marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

22 de juliol de 2020
0 comentaris

PALAUS DE MAR I TERRA PER RECUPERAR

Avui, dia 22 de juliol, fa 51 anys que les Corts Generals d’Espanya, a proposta de Francisco Franco, el seu cabdill, designaren Joan Carles de Borbó i Borbó, com a cap de l’Estat espanyol, a títol de rei, en morir el dictador. Al mateix temps, el declararen Príncep d’Espanya. Tot molt democràtic, com es veu, i que defineix clarament de què i de qui és hereu l’encara rei emèrit i sa casa reial.

Quatre anys més tard, el 1973, amb Franco encara signant penes de mort, la Diputació Provincial de Balears cedí al flamantíssim i democratíssim Príncep d’Espanya la finca i el palau de Marivent. Aquest equipament va ser cedit a aquesta institució per Annunziata Marconi Taffani, vídua del pintor Ioannes Saridakis, amb la condició que hi fes un museu amb el seu nom i obert a tothom. Els diputats provincials d’aleshores, molt democràtics ells, se’n feren trons de les condicions de l’herència rebuda i, llepons i servils, volgueren honorar els flamants Prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia. Cal recordar que Saridakis, nat a Alexandria, era pintor, col·leccionista d’art i mecenes. El 1923, s’instal·là a Palma, on hi morí el 1963, i encarregà a l’arquitecte Guillem Forteza l’edifici que presideix la finca.

A Mallorca, des de llavors, s’ha dit que els aleshores prínceps, més tard reis i ara reis emèrits, eren la crida més gran, selecta i potent per al turisme de l’illa; que les seves cuites setmanasantenques i estivals esdevenien el més impagable reclam turístic, la més preuada imatge promocional, vaja. Com a paga per als desvetllaments principescos i reials a favor del turisme mallorquí, els empresaris de l’illa de més alta menjadora, arreplegaren l’any 1997, 3.000 milions de pessetes (uns devuit milions d’euros al canvi) per regalar-li un nou iot, que estrenà l’any 2000. Omplir els dipòsits de combustible d’aquest regal costava 25.000 euros, raó per la qual, tanta carestia, féu que els de la corona espanyola utilitzassin poquíssim aquest palau que sura.

Ara mateix, amb tot el que s’ha destapat del rei emèrit espanyol -i que, ben segur, és la punta d’un iceberg insondable-, hom està per dir que els membres de la casa reial del designat successor de Francisco Franco, enlloc de ser un reclam per venir a Mallorca, és una bona excusa per decidir no venir, car tant a Marivent com en els iots «afortunats» i a d’altres indrets illencs ben segur que s’han fet tota mena de transaccions financeres gens edificants, negres com el cul del porc, com deim per aquí.

I ja que hi som, ara sí, els mallorquins hauríem de poder fruir plenament i total de Marivent com volia Ioannes Saridakis i ens mereixem. El que no mereixem, ni volem, és cap rei, designat per dictadura per més afronta.

 

CUQUES I NO DE LLUM
12.04.2020 | 10.45
DEDICATÒRIA
23.11.2009 | 2.18
EXÈRCIT DE FAM
25.06.2013 | 4.22

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.