No ens hem d’oblidar dels nostres presos polítics, en aquest temps confinat. El Tribunal Suprem no se n’oblida d’ells, no, ja ho heu vist: no sols els denega la possibilitat de passar l’aïllament als seus domicilis -com aconsellava l’alta comissària dels Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, per als presos polítics i delinqüents de baix risc- sinó que aquest tribunal d’en Marchena amenaçava els funcionaris que formen part de les juntes de tractament de les presons catalanes i els seus directors. Així, els adverteix que, si decideixen que els nostres presos passin el confinament a casa, poden ser acusats del delicte de prevaricació.
Les persones més sensibles als drets humans clamen al cel davant aquest desvergonyiment jurídic, amb tot motiu. D’altres apugen un grau la ràbia i reclamen part damunt el cel acabar amb aquesta justícia hereva directa dels judicis sumaríssims. El judici del procés no va tenir res d’acte de justícia, sinó purament i simple va ser un escarment, una pallassada a conseqüència de la qual nou persones bones i dretureres que decidiren cedir la veu al poble paguen una presó ignominiosa.
Ni en els pitjors moments, com els actuals, podem oblidar-los. I una bona manera de sentir-nos-hi ben a prop és llegir els llibres, o alguns, que ells han escrit sobre el procés i el seu empresonament o bé els que d’altres ha escrit sobre ells i el seu suplici. N’hi ha un quants, certament, i tots per llegir, però donat que tenim els nins a casa, bo serà que els mostrem el conte “Un bosc ple d’amor”, de Jordi Cuixart il·lustrat per Ignasi Blanch.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!