marginàlies

Avui fa 40 anys que moria Joan Ballester i Canals (Barcelona, 10 de febrer de 1913 – 27 de juliol de 1980) , un patriota en el sentit més ple de la paraula, que el 1970 la dictadura franquista va jutjat i condemnar per propaganda il·legal. De quina propaganda es tractava? Un mapa dels Països Catalans que Joan Ballester edità el 1962.

En recordança seva, un homenot en el sentit de Pla que ha passat molt desapercebut, es demana que, a través de les xarxes socials, es difongui aquest mapa seu. Doncs, som-hi. El que tenim a casa i que encapçala aquesta nota té molts d’anys i són molts, també, els amics i coneguts que tant llavors com ara s’interessaven i s’interessen per ell i em demanaven -i encara em demanen- com o on el poden aconseguir.

Aquest meu el vaig aconseguir a l’Editorial Moll, on jo treballava fa una eternitat, i és un dels darrers que hi quedaven. Joan Ballester, a banda de molts altres activismes, era l’home de l’Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear, que va difondre al Principat tant com va poder. I tant l’estimava que el maig de 1962, quan Francesc de B. Moll n’acabà l’edició, li organitzà un homenatge a sant Martí Sarroca, com recorda Robert Surroca i Tallaferro a http://webs.racocatala.cat/cat1714/jballester.htm.

Podem -i hem- de tenir present Joan Ballester i tot el que va fer per nosaltres. Tanmateix, el millor tribut és posar-nos a fer pàtria d’una vegada, perquè la nostra parla és la nostra pàtria. Una parla que la volen esquarterada, com esquarterats volen els nostres Països. El nacionalisme espanyol més recalcitrant ho té clar: els Països Catalans no existeixen perquè el valencià no és català com tampoc no ho és el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc o el formenterenc. I sent la mateixa llengua, per què no remam tots a l’una i en la mateixa direcció per a tots els afers i totes les causes?