marginàlies

Avui, dia 3 de juny, fa 497 anys que va ser executat el barreter felanitxer Joanot Colom, cap de la Germania i instador del Bé Comú. L’efemèride passarà per malla, com hi passa des de fa una eternitat insuportable, i als illencs, en concret als mallorquins, aquest oblit interessat no ens fa gens de bé tenint en compte el que representen Joanot Colom i i el moviment que encapçalà.

En la sentència es diu que lo dit Joanot Colom sia aportat per los llochs acustumats de la present ciutat de Mallorca en un carro , sobre lo qual sia atenallat. Que sia degollat per lo coll davant la Porta Pintada, esquarterat i los quarters sian posats a certs fahedors (un a cada porta de Ciutat), los quals perpètuament s’han d’anomenar los pilars de Colom, e lo cap d’aquell amb una llanterna de ferro sia penjat a la Porta Pintada, diminuintlo a ell y a la sua progenie fins a la quarta generació, fahentlos inhàbils per qualsevol ofici y honors, y las casas de ell sian derrocades é sembrades de sal é sos bens confiscats a la Regia Cort.

El cap engabiat de Colom romangué exposat a la Porta Pintada de Palma fins al 1823, això vol dir durant 300 anys. Tres segles de càstig i d’ignomínia; de desmemòria. S’havia d’arrabassar Colom i la seva lluita molt més que justa de la memòria col·lectiva i per això s’associà el seu nom a la pesta, embastardint, sobretot, la seva causa i la seva obra.

A punt de fer cinc-cents anys d’aquesta mort ignominiosa no hem acabat de restituir l’honra als qui maldaren per fer valer una civilitat més justa i lliure. I així ens va.