marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
22 d'octubre de 2013
0 comentaris
EL MOT D’ON RAJA EL FIL DE VEU
És en els ulls on es troben les fonts
misterioses de la vida, fill meu.
Parla sempre a través de les mans,
amb el cap en el cor i amb el tacte
encrestat tostemps a la mirada.
misterioses de la vida, fill meu.
Parla sempre a través de les mans,
amb el cap en el cor i amb el tacte
encrestat tostemps a la mirada.
I estigues sempre atent a l’amor,
aquest perdigó al punt més sensible
de la geografia de la carn
estesa a la llum que nodreix la vida.
Defuig el contacte amb els monosíl·labs,
fill, i compromet-te amb el rigor
i l’exigència de les esdrúixoles.
I calla només per fer-te sentir,
per poder demostrar nítidament
que percaces la paraula perfecta,
el mot d’on raja el fil de veu
que ens permet gronxar l’esgarrifança.
Acara’t sense cap por, fill meu,
als que proscriuen el vocabulari;
als que d’ell en fan estelles i escarrassos.
I afanya’t a obrir balconades al temps
encara no nat, encara per fer.
aquest perdigó al punt més sensible
de la geografia de la carn
estesa a la llum que nodreix la vida.
Defuig el contacte amb els monosíl·labs,
fill, i compromet-te amb el rigor
i l’exigència de les esdrúixoles.
I calla només per fer-te sentir,
per poder demostrar nítidament
que percaces la paraula perfecta,
el mot d’on raja el fil de veu
que ens permet gronxar l’esgarrifança.
Acara’t sense cap por, fill meu,
als que proscriuen el vocabulari;
als que d’ell en fan estelles i escarrassos.
I afanya’t a obrir balconades al temps
encara no nat, encara per fer.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!