Aquesta és la disjuntiva? Aquest és el dilema? Llibertat de vot o disciplina de partit? Llibertat o disciplina? Llibertat o qualsevol altra cosa? Llibertat! Sempre llibertat. Ve’t aquí que al Parlament s’ha fet una votació a propòsit d’una ILP i, a diferència d’altres votacions, partits com CiU o PSOE-C han donat llibertat de vot als seus diputats. Per què en aquesta ocasió sí i en d’altres és la disciplina de vot del partit allò que regeix les decisions? És normal que la llibertat sigui tan sols un recurs que es té quan no s’aconsegueix mantenir la disciplina?
Ve’t aquí la paradoxa que tenim al davant. Quan es tracta de decidir si cal prohibir els bous, llibertat. Quan es tracta de decidir sobre la sobirania del país, disciplina. I ens consta que no totes les decisions dels diputats i diputades són tan disciplinades com aparenten ser. Ens consta, perquè ho fan públic en declaracions fora de l’hemicicle, que sovint allò que ells pensen o farien com a individus i com a diputats no és allò que el partit els “imposa” o “exigeix” que facin. O no hem sentit dir a Artur Mas, Oriol Pujol i tants i tants altres que ells votarien sí a la independència, però que no poden fer-ho perquè el partit no és independentista?
I, quan ho denunciem, sovint ens diuen que canviem les regles del joc si no ens agraden, però que de moment això és el que hi ha, que funcionem amb llistes tancades i amb partits. I que la llei electoral aquí i que la llei electoral allà. Però bé que es pot donar llibertat de vot i avui s’ha fet evident. Molt bé. Què podem fer la ciutadania per demanar als partits que tornin a donar llibertat de vot per decidir sobre la sobirania nacional? O és que la llibertat és només per als bous?
Em temo que la votació d’avui té un doble caràcter simbòlic i genera un doble debat. El primer, el de la naturalesa de la decisió, ja ocupa planes de la premsa nacional i internacional. Però el segon, l’escletxa que ha obert aquest exercici de llibertat de vot, pot tenir conseqüències a molt curt termini. I, què coi!, volem que en tingui. Llibertat! Sempre llibertat!
Sense voler posar aigua al vi, la llibertat de vot en el tema dels bous és simplement un mecanisme per a que el partit no s’hagi de significar en un sentit o en altre en un tema en el que pot prendre mal.
No veig quina relació té amb la llibertat. El partit pot decidir blanc i tothom vota blanc, pot decidir negre i tothom vota negre i pot decidir que millor no haver de decidir res i aleshores dóna llibertat de vot per a poder dir que allò no és cosa seva.