El problema del concert econòmic no és el consens que pugui generar o el suport que pugui tenir, sinó la viabilitat que no té i la situació a què ens pugui abocar comprovar-ho. Imaginem que Mas fa la consulta i que el 80 % de la població diu que vol que Catalunya tingui el concert econòmic. I que amb aquest mandat en Mas va a veure el governant del PSOE o del PP de torn i que rep un altre cop de porta als morros o, pitjor encara, ni sí ni no i allargues i evasives que a l’Estat li permetin anar tirant de veta i a Mas, mantenir el protagonisme. No oblidem que el concert econòmic no està previst a la constitució espanyola i que, per tant, els espanyols s’hauran de plantejar reformar-la per fer-nos aquest favor. Us ho imagineu, això? Veieu la situació a què ens aboca plantejar això i no, pel mateix preu, la independència?
És clar, però, que si la majoria avala la proposta d’Artur Mas amb els seus vots, CiU farà exactament això que té previst i que us he explicat. Si això passa, si deixem que sigui CiU qui marqui l’agenda i indiqui el camí, la resta de formacions s’hi hauran de posicionar. El futur expresident Montilla ja ha dit que això del concert econòmic faria pupa a Espanya i que la consciència no li permet donar-hi suport, però jo diria que no ens hem d’amoïnar gaire per l’opinió d’un PSOE-C que tindrà prou feina a sortir de la crisi. De la seva crisi.
En el cas d’Esquerra, un cop més, es veuran obligats a acceptar la crua realitat de les urnes i a mirar de trobar la millor estratègia per acostar-nos una mica més a la independència. Si Mas planteja el concert econòmic i el poble ho avala, per molt temerari que ens pugui semblar, amb els seus vots, ERC haurà d’intentar cremar també aquesta etapa al més aviat possible perquè al final del camí hi hagi un altre bloc social que entengui que no hi ha més sortida que l’estat propi, com s’ha fet amb el PSOE-C i amb l’estatut.
És això, el que decidirem amb els nostres vots a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Fa uns quants anys, el concert econòmic era una bona alternativa a un finançament autonòmic clarament insuficient. Tots hauríem signat perquè aleshores el suport social a la independència encara no era suficient. Avui, el concert econòmic és una alternativa a la independència. Si volem la independència, doncs, no ens llancem rocs a la teulada, evitem que els nostres vots serveixin per portar-nos a un carreró sense sortida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En això tens molta raó, Xavier. Apunt clarificador. De l’actitud de CiU, i de Mas concretament, en depenen moltes coses. Ara mateix, jo no descarto ni votar ERC, ni votar CiU, i com ja he dit algun cop em decanto per l’opció de moment no-nata, RCat + Laporta + tothom que sigui possible dels que estiguin per la independència. Si el Mas diu finalment que es compromet a un referèndum aquesta legislatura em faria plantejar-me votar-lo; si el Puigcercós diu que només pactarà amb qui garanteixi aquest objectiu, i que el pacte amb el PSC és impossible perquè el PSC no vol donar la veu al poble, em plantejaria votar-lo. Ara mateix qui té menys possibilitats de rebre el meu vot és CiU, pel seu tacticisme frustrant i el seu anar a cavall del que diguin les enquestes però amb una prudència capadora i una immensa por de liderar de veritat i convertir-se en una veu útil al poble, tot i la impossibilitat ja manifesta d’entendre’ns amb Espanya. Seny sí, prudència també, però tancar els ulls a la realitat social? Irresponsable.
Una molt grata sorpresa és l’independentisme detectat a ICV en l’última enquesta de Noxa per LV (2 de cada 3 votants d’ICV volen la independència), el que converteix aquest partit en una eina útil per al camí cap a la independència SI ELS SEUS DIRIGENTS FAN EL FAVOR D’ESCOLTAR EL SEU ELECTORAT, que de moment semblen més interessats a continuar fent el ridícul amb el seu federalisme del País de les Meravelles (malgrat grates i valentes excepcions com el Raül Romeva).
Un pacte al Parlament entre CiU, ERC, ICV, RCat+DC i els diputats del PSC que respectin la democràcia per donar veu al poble de Catalunya seria l’escenari ideal (al marge d’una clara majoria independentista que pugui proclamar la independència des del Parlament I DESPRÉS donar la veu al poble per ratificar-ho, cosa ara molt poc probable mentre CiU no faci el pas).
Salut, Xavier.
Bon dia,
Estic d’acord que parlar del concert econòmic és vendre fum. Ara bé, que passarà després que CiU hagi estat venent-nos el concert econòmic a tort i a dret i Espanya s’hi negui en rotund? Vols dir que això no serà una bona manera per tal que CiU faci un pas més enllà? No farà que CiU (i tothom que dongui suport al concert econòmic) s’acabi de despertar i vegi que amb Espanya no hi ha res a fer, per molt que el concert econòmic generi consens a Catalunya?
En aquest sentit, trobo que exigir el concert econòmic pot ser una bona eina, però no per aconseguir el concert, sinó per acostar-nos a la independència
Per cert, no votaré CiU ni ERC. Possiblement votaré alguna de les noves formacions independentistes. A veure que passa amb en López Tena, en Bertran i en Laporta. Pena que de moment no sembla que la opció reagrupament pugui sumar-s’hi
Salutacions,
Dirun
Hola, Xavier. Estic d’acord amb el comentari d’en Dirun. El dimarts passat vaig entrar al teu bloc i vaig veure la recomanació de l’interessantísima entrevista a Jaume López. Allà, entre d’altres coses, parlava de que als països que havien assolit la inedependència s’havia produït una demanda de sobirania que havia estat frustrada per la nació dominant de l’estat i això havia produït sucsessives “falles de reconeixement” que havien anat augmentant el nombre d’independentistes. Deia que primer hi hagueren les demandes sobiranistes (frustrades) i després la independentista. No sé quines intencions tenen a CiU, però si és planteja un referèndum sobre un tema d’ampli consens, que faci preveure un vot afirmatiu i molta assistència i que sigui inassumible pels espanyols i Espanya diu que no, amb aquella gràcia que ells tenen, això provocarà una nova falla de reconeixement que farà augmentar el nombre d’independentistes.
Salutacions.