És probable que la majoria de catalans es decantessin pel concert econòmic fa uns mesos o fa uns anys, sobretot pensant en el procés de gestació de l’estatut ja difunt, però com tothom sap –tothom menys el Sr. Mas, pel que sembla– ens trobem en una situació nova. La sentència del TC i la manifestació del 10 de juliol han posat la independència damunt la taula. S’ha acabat l’etapa autonomista i en això el consens és general. Per tant, allò que valia fa uns mesos ja no val ara. A mi mateix, si m’haguessin preguntat fa uns anys si volia el concert econòmic, hauria dit que sí, hi hauria votat favorablement en un referèndum. Ara però, hi votaria en contra. Per què?
Perquè ja sabem el pa que s’hi dona. Ja sabem què és anar a votar un estatut que és una presa de pèl amb l’argument que és millor que l’anterior per acabar enterrant-lo poc després. Ja sabem què és abocar les energies en una petició a l’estat espanyol quan aquest ha donat per tancada la qüestió de l’autogovern. Però també perquè aquí hi ha més d’operació de partit per potenciar el lideratge de Mas que no pas servei al país. I, encara, perquè tot plegat sembla que hagi de ser utilitzat un cop més en una negociació. Si Catalunya acabés tenint el concert econòmic en lloc de la independència no seria perquè una majoria el vol –ja sabem quina importància dóna l’estat espanyol a la voluntat democràtica dels catalans!– sinó perquè el Sr. Mas l’ha obtingut, un altre cop, per mèrits negociadors propis i… a canvi de la independència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Evidentment, CDC no és independentista i la proposta del concert econòmic és una enganyifa. Un simple mur de contenció per dilatar l’hegemonia social de l’independentisme. Per Convergència, Espanya és un bon negoci que cal mantenir i del que treuen sucosos beneficis. Això, però no és cap novedat. Precisament, el que ha de fer l’independentisme és seguir pressionant les bases electorals convergents per fer-los veure en el miratge que viuen i accelerin la maduració convergent cap a posicions sobiranistes desacomplexades i no retòriques.
Ara bé, amb el trist espectacle que esta representant l’independentisme cada dia, ens allunyem més de l’objectiu desitjat. Ens cal mostrar-nos com una opció creïble, útil i de fiar. Com diu el conseller Tresserras:
” L’independentisme
ha de renovar el seu programari polític i generar formes més atractives, intel·ligents i
racionals per defensar els seus postulats. La
realitat és molt complexa, ja que per construir un projecte de país caldrà
projectes empresarials, aliats internacionals, i això no s’improvisa ni es fa
en quatre dies. Per això si cada vegada que algú es fa independentista creu que
ha de construir el seu projecte anem malament.”
…si s’arribés a obtenir un concert econòmic (totalment impossible si tenim en compte que el primer que va caure de l’estatut fou l’administració tributaria catalana), les condicions del concert serien tant draconianes que ens quedariem, econòmicament, igual: Havent de pagar una morterada insana cada any molt similar a l’actual.
Bé, menor, perquè en els 7 anys que ens tirariem per aonseguir-lo la nostra posició en l’economia es reduiria en gran mesura.
El concert econòmic que promou CiU és una jugada inteligentìssima de CiU per tornar a possar a l’estat espanyol en contradicció i fer aumentar el sentiment independentista devant de la més que probable negativa.
Bé, ara em diràs que és molt agossarat escriure aixó. Donç guaita, tant agossarat o potser menys que defensar els tripartits destinats a fer evolucionar als P$OEmontillistes cap a l’independentisme.
Ja veus, amb una mica d’imaginació, tot és defensable, fins i tot, un quatripartit amb el PP, si arriba el cas.
Ja possats……
Es igual que el federalisme dels socialistes. L’objectiu és retardar la independència fent creure a la gent que les seves propostes faran avançar el país. Rotundament fals. Però ells – els uns i els altres – proven d’entabanar-nos.
Però el que em preocupa a mí, de debò, és el penós espectacle que estem donant els independentistes. ¿Ho arreglarem?
sintètic i clar. Merci.
Una cosa que no esmentes, però: Ridao i Tresserres (ERC) també han proposat el concert econòmic. I això sí que no ho entenc.
Si ser una estat normal, independent, amb fronteres, fos tan complicat com diuen les elits pensants catalanes, avui dia hi hauria potser entre 10 i 15 estats independents com en el segle XIX. Realment aquestes excuses de maduresa no se les creuen ni ells, són cortines de fum irracional, i por atàvica irracional, tot per aturar l’estat català, es que ja no saben quina excusa donar per impedir que Catalunya siga una nació normal (amb estat)
Excel·lent anàlisi, com sempre. Et congratulo i ens congratulo per tenir-te a bord.
I quan al títol del comentàri: el nom de la coalició bipartita ho diu tot – Conveniència (del partit) i Unió (amb Espanya, no pas del poble català) 😉