Entre els aspirants a aquesta feina hi ha uns senyors que diuen que coneixen un guàrdia de seguretat molt eficient que, plantat davant de la porta nit i dia, no els en deixarà passar ni una, que serà un autèntic Cèrber i que el primer que provi de fotre ma a la caixa en rebrà una consistent queixalada i li quedaran els ullals marcats de per vida. Altres veus, però, sostenen que el problema no és la fortalesa del guàrdia, sinó les febleses de l’edifici, que té forats pertot arreu. És un edifici vell que l’assetjant no ha permès reforçar, justament, perquè li convenia poder continuar fotent mà a la caixa. Asseguren que el guàrdia pot ser molt bo, però que no és suficient per garantir el futur de l’empresa, que cal un edifici nou. I malgrat aquests advertiments, ells continuen defensant que de l’edifici nou ja en parlarem més endavant, que ara cal posar aquest pedaç en forma de guàrdia de seguretat.
Tenim quatre anys per davant en què, si no tenim la sobirania política, l’estat espanyol podrà fer i desfer a conveniència. Podrà retallar el sou dels nostres funcionaris, podrà no executar l’obra pública promesa, podrà deixar els ajuntaments en fallida, etc. I a partir del 2012, molt probablement, el PP al govern espanyol, que no pot portar sinó confrontació o peix podrit al cove convergent. Això, en el tram final de la independència, el moment més delicat, quan el govern espanyol pot posar tota la carn a la graella i intentar el setge final. Mentre ells esmolen els seus recursos, algú es pensa que nosaltres en tindrem prou amb un mico fent de guàrdia de seguretat? La confrontació de la propera legislatura només es podrà encarar amb garanties si som ferms en la nostra decisió. No estic parlant de negociar la independència, sinó de declarar-la i de negociar els termes de la separació. No hi ha fortalesa possible des de l’autonomisme. No ens hi juguem la credibilitat dels qui asseguren que un guàrdia és suficient, sinó que ens hi juguem el país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En política tots fem previsions i càlculs. Ara mateix,donem per fet que a partir del 2012 l’arribada del PP a La Moncloa pot ser un impuls definitiu per l’independentisme. Però…segur? I si la catalana Carme Chacón és la candidata i guanya? La primera dona al poder i…catalana. Aquesta és l’esperança del PSC i del PSOE per a refer-se. It cal tenir-ho en compte. L’independentisme no és una opció socialment majoritària.El nacionalisme n’és la principal causa,perquè no té un projecte polític prou engrescador per a sumar-hi a tots els catalans al marge dels sentiments de pertinença a comunitats nacionals diferentes. Jo ja vaig “denunciar” en aquest bloc que algú m’expliqués com pot sentir-se partícep d’un projecte de futur col.lectiu un català que també sigui espanyol per orígen cultural familiar i d’entorn social,si a la Mani del 10-J es cantava allò del “boti,boti,espanyol el que no boti”. La MAJORIA de catalans avui estan orfes d’una opció política. Cert que entre els catalans que no tenim orígens espanyols,l’independentisme sembla que arriba al 80%.Però som un 36% de la població. El catalanisme ha rebutjat sempre l’etnicisme i la divisió per orígen,i l’independentisme també. Però el nacionalisme no. Llegiu als fòrums les crítiques al President Montilla i,sobretot,hi trobareu un ferotge racisme i mentides permanents com la de que “no parla català” (parla en rus? Que no tingui accent de La Garrotxa,és una cosa.Acusar-lo de no parlar català és una paranoia que ha fet forat en una part).
Un projecte polític guanyador no és el que es plantegi com un partit de futbol,o com un Catalunya contra Espanya. Un projecte guanyador és el que suma catalans amb catalans. I és “superar” el nacionalisme el que farà guanyar a l’INTER-dependentisme enlloc de l’independentisme com a idea. Europa,Europa,Europa. Pasqual Maragall deia al documental El Laberint la frase que tots assumiríem: “No és Espanya,és Europa”. I aquest és el projecte i no pot ser-ne cap altre. Parlem de construir un Estat i ens inspirem en els models caducs que ja no són vàlids a l’Era global. Exèrcit propi? No estem a la NATO? No hauríem de gestionar-ho els europeus per estalviar recursos econòmics enlloc de baixar les pensions? El projecte interdependentista,ha de voler simplement que la bandera espanyola sigui canviada per l’europea.Ambaixades? Oficines comercials catalanes arreu del Món on hi hagi una funció clara d’ajudar els nostres emprenedors a obtenir beneficis allà i ajudar els emprenedors d’allà a fer inversions aquí.Però un cos diplomàtic quan el Passaport porta com a titol “ciutadania europea” i qualsevol europeu pot recòrrer a qualsevol ambaixada de qualsevol país europeu,no ens hauria de provocar una imitació del que hi ha sinó “compartir” ambaixades amb altres països per a racionalitzar els costos mentre treballem per a ambaixades europees al Món. Europa i Interdependència són les paraules claus que obtindrien la majoria social catalana. Inclouen des de Castells a Carod passant per la majoria del catalanisme i també per la majoria de l’independentisme democràtic. En una Catalunya com Estat europeu o com Autonomia europea de fet, el nacionalisme continuarà a Catalunya perquè el nacionalisme no estima Catalunya tal i com som,amb els que som i els que vidran,sinó que la manera de ser d’uns es pretén imposar a la resta. S’ha de tenir visió de futur. En uns 50 anys Barcelona podrà ser de fer una barriada de Paris gràcies a la revolució de les comunicacions,Paris una barriada de Berlin, Berlin una barriada de Budapest,Budapest… L’Europa de les ciutats,l’Europa dels ciutadans lliures. Les nacions,les velles nacions,es fonen i es transformen en el mar de la globalització.Les identitats col.lectives seran molt importants si som conscients de que a aquesta col.lectivitat nacional s’hi suma qui vol i que no hi ha cap poder al Món que pugui obligar a formar-ne part si un no vol.