Blog d'en Xavier Mir

La irresponsabilitat i la temeritat de l’actual president de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor José Montilla i Aguilera, ha assolit una nova cota que fa imprescindible que, acabat el contracte que tenim amb ell com a ciutadans demòcrates que acceptem el resultat de les urnes per un període determinat de quatre anys, ens el traguem del damunt. No és una opinió sinó una necessitat. Qui voti el PSOE-C i el seu cap de llista és que desitja molt de mal al país on viu i a si mateix. No és estrany que moltes persones abandonin aquest vaixell que s’enfonsa que és el PSOE-C, però que el pànic no ens faci equivocar de salvavides, perquè en els moments de pànic i de confusió ens aferrem a la primera solució que ens venen i això seria un error. Mantinguem la calma, centrem-nos i mirem què ens convé més.

La irresponsabilitat de José Montilla ve del fet que es preocupa més per la situació d’Espanya que no pas per la de Catalunya quan es veu abocat a posicionar-se per una situació de crisi econòmica i de xoc de sobiranies que s’hauria estimat més no trobar-se mai. Tal com deia Esteve Vilanova diumenge passat, Montilla “accepta elegantment el nostre dèficit fiscal, que pel nivell que té és
espoli fiscal, com a imprescindible per fer quadrar els comptes
espanyols, despreocupant-se de les penúries dels nostres comptes. Un fet
així d’insòlit segurament no té cap precedent en la història política”.

Efectivament, quan Montilla ha de triar entre vetllar pels nostres comptes o vetllar pels comptes d’Espanya, tria els d’Espanya. Això vol dir que totes les persones que pateixen els efectes de la migradesa dels nostres comptes i que es manifesten en sanitat, educació, etc., se’n ressenten. En realitat no se’n ressenten directament perquè els serveis, encara que puguin patir retallades considerables, no deixen de prestar-se. Però per prestar aquests serveis, com diu Vilanova, “la Generalitat s’ha endeutat extraordinàriament per falta de recursos
fins al punt que tenim una qualificació del deute preocupant”. El PSOE-C es mereixeria haver de resodlre tot solet a la propera legislatura, sense ERC ni ICV, les conseqüències d’aquesta política d’endeutament per no posar Espanya en risc econòmic, però no els donarem aquesta oportunitat. Montilla no repetirà com a president de la Generalitat perquè no té opcions matemàtiques de fer-ho. Per tant, tothom qui tenia previst votar CiU perquè Montilla no fos president ja pot desconnectar el pilot automàtic i recuperar el control de la connexió entre el cervell i el vot.

Fixem-nos que Vilanova no parla de cap salvavides anomenat Mas. Descarta la viabilitat del concert econòmic –”fóra bo que ens digués el camí que té per arribar-hi”, diu irònicament– i planteja l’autèntica qüestió de les properes eleccions, que no és una alternativa a Montilla, sinó una solució global del problema: “Per qui encara no ho ha entès, nosaltres sols som viables.” Montilla, doncs, està madur. La situació econòmica està madura. El poble està madur. I Mas, com si hagués de passar encara l’adolescència.