Cert, i fa quatre dies els contraris a la independència eren més que no pas els qui hi estem a favor. Això ha canviat i, per contra, CiU fa el mateix discurs sobre el dret de decidir i planteja el mateix: aplicar-lo a les qüestions que generen més consens. El que vull dir és que els partits no poden ballar segons allò que dicten les enquestes a cada moment ni prendre-se-les al peu de la lletra. Indiquen tendències i la tendència que l’independentisme creix és tan clara que tot fa pensar que en els propers mesos i anys res no n’aturarà el creixement. Per això té tot el sentit del món plantejar-se ara mateix un full de ruta que comporti, en un termini de mig any o un any, l’aposta per la independència, el vot favorable a la convocatòria del referèndum i la gestió del xoc de sobiranies de què parlava Jordi Martí. No es tracta de fer el referèndum avui ni l’Onze de Setembre, sinó que hi ha temps per asseure’s a parlar d’un full de ruta conjunt, consensuat pels partits democràtics que comparteixen el diagnòstic de la crisi de les relacions Catalunya-Espanya, del final de l’etapa autonòmica. Veig més risc a intentar sabotejar aquest full de ruta que no pas a donar la paraula al poble i començar a preparar la resposta.
El mateix apunt remarca una altra qüestió: “només un 56.5% del votant convergent es manifesta clarament a favor de
la independència. Mentres que un 30% dels seus votants hi està en contra
i un 14% no sap què faria.” Només? Per tant, CiU pren les decisions tenint en compte allò que vol el 30 % dels seus votants i no allò que vol el 56,5 %? Cal afegir-hi res més de tan obvi com resulta? Més endavant, el mateix blocaire comet l’error de sumar el 14 % que no sap què faria al 30 % que ara hi està en contra, cosa que des del meu punt de vista no es pot fer perquè no té fonament. Els indecisos són indecisos i no pas contraris: “El món de l’independentisme xalat exigeix el suïcidi de CiU, és a dir,
que se situï en contra del que pensen el 45% dels seus votants.“
Per tant, crec que podem rebutjar aquesta lectura que diu que si CiU votés a favor del referèndum això li representaria un suïcidi. Més aviat hi veig la immaduresa pròpia d’un líder i d’un partit que ha de prendre una decisió vista l’evolució dels esdeveniments i que no s’hi veu amb cor, que té por o mandra o aneu a saber què. Però parlar de risc de suïcidi em sembla un discurs victimista sense cap mena de credibilitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mir: no perdis el temps amb CIU. Avui els partits polítics estan darrere de la societat en un munt de temes; ja s’afegiran al carro, quan el carro ja hagi esdevingut “ferrari”. L’enquesta d’El Periódico és una mostra clara que anem en el bon camí. De fet, ja hi ha una majoria social per a la independència. Falta consolidar el seu vot, vestir l’estat que volem i preparar una estratègia al més assenyada i a la vegada valenta possible. Crec que ja estem preparats per un moviment transversal per la independència, liderat per patums independents i que comenci a fer forat en l’electorat aquesta tardor. Només que tragués entre 5 i 10 diputats n’hi hauria prou per desfer la majoria convergent i per situar-se entre els tripartits com a força a tenir en compte. Faria Catalunya ingovernable… si ningú no volgués pactar amb ells. Malauradament, ni Reagrupament ni cap altra força ha estat capaç fins al moment de liderar-ho. Confio però, amb el moviment. Molta salut
Mira, jo era molt entusiasta de tot això que dius. Però ara em comença a provocar una mandra immensa. Ara vols que ens posem a recollir firmes per després llençar-les a la brossa perquè el govern del PSOE recorre la llei de consultes? Company, això és dedicar-se a empènyer una paret i poca cosa més. Si a tu t’agrada, jo no hi tinc res a dir. Però insisteixo que a mi em comença a fer mandra tot plegat. No es tracta d’anar enganyant la gent fent veure que tot és fàcil i a tocar, perquè ja fa massa anys que la realitat ens desmenteix. La gent no és tonta.
Gràcies pels detalls, jo hi dono voltes al del victimisme, que lliga de mala manera amb el paternalisme, que està mostrant molt bé la cara aquests dies.
Paternalisme ciutadà: Dona per fet CiU que el 56,65% el votarà mentre la coalició barra el pas a la expressió del moviment per la independència? (A banda de la evolució en creixement de la opció per la independència que es més que visible.) Ho dóna per fet i segur o és que ho vol induir amb campanya de por i llàstima? Hi caurà l’elector?
Crec que és mandra, por, covardia, i hi afegiria interessos que no vol confessar o que són de grup d’influència i paper gens democràtic, ni honest, com ho penso de les valoracions de l’apunt de “Dies de fúria”.
CiU que faci el que li vingui de gust: toparà de morros amb la realitat. Només demano que hi hagi una força diferent que es presenti a les eleccions dient les coses clares, desmuntant els passats eslògans de Fets i no paraules i collonades per l’estil, i mostrant emfàticament a l’electorat allò que qualsevol català amb un mínim de senderi sap avui: que amb Espanya no hi ha res a fer, que ens asfixia sense infrastructures, que ens lleva els diners, que se’ns pixen a la cara (com diu en Mohamed-Jordi) i se’n carden sense cap inhibició.
Només cal que sigui una força que no tingui la taca d’haver trepitjat aquest Parlament de connivents amb l’espoli. Punt. La gent ja no estem per romanços. CiU tindrà la seva quota de ruminants, com cada partit la tindrà, però només necessitem una formació valenta i sense complexes, que serà vilipendiada, perseguida mediàticament i desprestigiada des de govern i oposició, a més de la casposa mare Espanya. La unanimitat en contra ens farà forts. I si el líder és en Laporta, de can Barça sortiran terribles informacions auditades pel transparentíssim Rosell (no pas en va li han fet la campanya durant 5 anys!) que ens diran fins a quin punt va ser horrorós per al Barça i és letal per Catalunya, en Jan.
Letal per a ells.
El Tripartit no serveix. El pacte CiU-PP no serveix. Només ens queda un estadi per escurar: la sociovergència. És l’única via que els queda, als unionistes. Però quan d’aquí a dos anys ja es vegi (gràcies a la crisi i a la incompetència compartida) que aquest engendre del Dr. Frankenstein (com Espanya mateixa) tampoc no satisfà les aspiracions dels catalans, se’ls ha acabat.
L’unionisme ja no pot oferir-nos res més. Us agrada aquest eslògan? O us estimeu més “Ja n’hi ha prou!”?
Salut i ZZZiUUU cap a la Indepèndència!!
El que importa és que l’independentisme no para de creíxer i més que creixerà. Negar això és una estupidesa però tampoc hem de ser tant babaus de creure que la tindrem demà passat. Ni una cosa ni l’altre. Haig de confessar que m’amoïna com, al nostre país hi ha MOLTA gent que seguix els partits de la selecció espanyola i, com, en algunes ciutats com Barcelona hi ha no poques banderes espanyoles als balcons. Això no m’agrada GENS. Però no podem negar aquesta realitat. Per tant, calma, molta calma. Jo penso que el procés va madurant però encara hi ha un sector molt important de la població completament aliena a tot això. Els propers mesos i anys passaràn coses que, molt probablement, facin que l’independetisme continui creixent. Paciència, tot arrivarà. Avui, la realitat és que a la Catalunya interior molta gent HA COMENÇAT a despertar-se. Però a l’aerea metropolitana, porten un altre ritme. Allà costarà més.
Paciència i constància. Jo desitjo la independència per el 2011 però si no és possible, no tindrem més remei que esperar-nos fins el 2015 o el 2019.
Dit això, anem pas a pas. Com molt bé dius, cap vot cap a CiU i ja cal que ens posem les piles per recollir moltes signatures per la IP.
Sobre això d’un full de ruta conjunt, a dia d’avui, ho veig VERT encara. Però passaràn coses importants aviat i tal vegada s’acceleri el procés.