Cada dia que passa som més a prop de les eleccions, que es van acostant inexorablement, i Oriol Pujol, Artur Mas i CiU en general persisteixen en l’error de mantenir-se contraris a la independència. Pujol afirma que ell és independentista i que molt militants del partit ho són, però que el partit no ho és. També s’ha dit sempre que CiU o CDC és la coalició o partit que té més independentistes en termes absoluts per raó de la quantitat de militants que té. Tanmateix, jo cridaria l’atenció sobre un fet: cada cop perden més independentistes. Ja fa mesos van perdre els excompanys del Bloc Gran del Sobiranisme Enric Canela i David Morgades, però ara han perdut Alfons López Tena. I aquest no és un qualsevol, precisament. CiU està fent el mateix que el PSOE-C: no reacciona ni a la de tres davant de les evidències més flagrants. Ho hauran de fer, però com més temps tardin, pitjor seran els resultats electorals.
Per la xarxa ja corren piulades com
aquesta que diu que “Familia i amics incondicionals votants de CiU
m’asseguren que, si el partit no es defineix quant a la independència, aquest cop no els votaran”. Cada cop és més clar que l’independentisme farà amb les properes eleccions el mateix que va fer amb la manifestació del 10 de juliol: envair-ho tot i col·locar el tema, de manera evident, ineludible i contundent, al mig del debat. Si a CiU els enganxa al bàndol dels partidaris de l’estatut –el tripartit de l’estatut que deia Anna Simó en feliç expressió– per molt que hi vulguin col·locar el dret de decidir com a esquer, es quedaran al costat equivocat i en pagaran les conseqüències.
Un altre comentari, que aporta una informació més exacta encara i més diàfana per al cec que no hi vol veure de l’Oriol Pujol, és aquest fet al Facebook: “En el meu entorn com a mínim m’ho han
comentat també sis persones. Solament els motiva evitar el tripartit, però si ja se
sap que no sumarà [ni que sumés, hi afegeixo jo, ara que en Puigcercós ja ho ha fet oficial] i que el Mas guanya, tots diuen que tant de bo guanyi
necessitant vots d’alguna força més valenta; i tots em diuen que votarien aquesta força més valenta.”
Hi torno, doncs: CiU ha fet un camí ascendent fins que a mitjan juny Artur Mas va dir el que va dir a la darrera DocSession. Ara, però, si no té la visió i l’agilitat necessàries per reaccionar, va directe a rebre una senyora plantofada als morros just quan assaboria la mel als llavis. De tenir la majoria absoluta a tocar a veure com una força sorgida del no-res i formada per insignes exmilitants et marca un gol a l’últim moment, el regust no pot ser sinó ben amarg. Cada dia és una oportunitat per rectificar. Val més fer-ho ara que no pas reconèixer l’error passades les eleccions i amb quinze o vint escons menys dels que es preveien.
Aquesta vegada serà l’hora dels programes i sobretot de les persones que es presentin a cada llista. La indpendència pel 2011 o 2012, després una llarga temporada de negociacions i reconversió d’estructures desfassades creades a l’ampara del règim espanyol. Tenir un bon equip que gestioni el després de la declaració d’independència serà clau. És tot un país que necessita ser desprogramat després de 300 anys d’opressió. La independència la veurem tots i espero que també veurem les disculpes públiques del Rei d’Espanya a tots els catalans i catalanes pel maltracte suportat.
No ho sabia, els diaris diuen el contrari. Igual que Uriel Bertran amb ERC
Amb tot cas estic d’acord amb el teu analisi, de fet fa temps que li passa el mateix a ERC i tampoc volen reaccionar. Ambdós partits estan perden militants destacats per culpa de no definir un full de ruta creible cap a la independència.
Però amb tot, per desgràcia CiU guanyarà de carrer i ERC es fotrà una hostia descomunal, sobretot si reixeix la candidatura que es proposa amb SCI. Amb sort si la candidatura unitària que SCI aconsegueixi , junt amb la que Reagrupament ja ha fet, podem aconseguir fer-nos vissible als mitjans de comunicació de masses i sobretot a cada poble poder fer campanya gràcies a la xarxa de les coordinadores i del teixit ja existen que té Reagrupament, potser podrem obtindre un resultat prou digne que faci precipitar-ho tot i al final que ERC i sobretot CiU acabi donat suport a la independència. Aleshores la independència serà questió de mesos.
Per mi, cal que CiU quedi entre menys de 55 diputats i que la Candidatura obtingui més de 20.
Queda un mes i mig en prou feines. Cal que aquest agost no sigui un agost feixuc i mandrós. Cal que fem l’agost omplint el calaix de noms que donin suport a la candidatura final.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173815
Endavant les atxes!!
Diria que en López Tena ha dimitit de tots el càrrecs que tenia a Convergència però que no s’ha donat de baixa de militància. Suposo que és una estratègia per “arrosegar” el partit.
Molt em temo que fins les eleccions els partits mantindràn el seu discurs actual. Prevec pocs canvis al respecte.
Zapatero prometent i mentint a tort i a dret per salvar Montilla (amb els barons del PSOE espanyol, això si, fent el mateix discurs del PP ). Montilla enganxat com una lapa obsseissivament i desparadament a l’Estatut per frenar l’independentisme.
Pel que fa als amics de la bicicleta i els tomàquets, els d’ICV. Aquests faràn un discurs semblant, clarament pro-estatut però sense la desesperació dels sociates ja que, a aquests, això de la pàtria els queda lluny (sigui catalana, sigui espanyola). La pàtria d’aquests són els enciams i els tomàquets. Proposaràn continuar amb la via autonomista amb alguna que altre menció a un llunyà i indeterminat exercici del dret a l’autodeterminació. També faràn alusions a una possible futura reforma Constitució espanyola. En resum, discurs semblant al PSOE però amb més tranquilitat perquè l”assumpte no els treu el son.
Amb CiU, no et facis il·lusions. Seguríssim que no es tornaràn independentistes abans de les eleccions. SEGURISSIM.
Son els reis de l’ambigüitat i així continuaràn. Dret a decidir…..Concert econòmic….la independència…ara no toca ! i bla, bla, bla…
ERC: La independència tranquila. Els seu llenguatge ho diu ben clar: “Començar” un “procés” “cap” a la independència. Dona la sensació que volen guanyar temps a veure que fan els altres.
I finalment, l’independentisme contundent. Aqui, sento decepcionar però hi haurà, Democràcia Catalana, Reagrupament i algú més, però hi faltarà gent. Objectiu: Proclamar la independència inminenment. Ventatja: Es justament el que tots dessitjem. Problema que tindràn: Com que no obtindrant els 68 escons (encara que hi sumem els d’ERC), el problema és saber que faràn després amb el perill de disidències i problemes entre ells ja que no seràn un grup compacte.
Sigui com sigui, la cosa promet.
Una mica de rigor, siusplau:
http://www.tribuna.cat/seccions/lentrevista/26/92717-que-quedi-clar-que-segueixo-sent-militant-de-convergencia