“Són els diners els que mouen el món. Si els tenim via concert,
benvinguts, i després, la independència política. I si no vénen, que no
vindran perquè ja coneixem com se les gasten a la Meseta, marxem:
independència política i econòmica, tot a l’hora!”, diu un comentari signat per un tal Barrufet a l’apunt d’en Bardolet. Per tant, en el fons sembla que tot plegat persegueix la mateixa estratègia que ha perseguit Esquerra: cremar una altra etapa perquè caiguin del cavall els qui encara no n’han caigut.
Però hi ha diferències importants.
1. Ara mateix, les enquestes ja donen una majoria favorable a la independència.
2. La sentència del TC ha fixat un sostre per a les nostres reivindicacions autonòmiques i, sabent això, el referèndum no seria un exercici del dret de decidir, sinó la utilització d’aquest dret per enganyar el poble fent-li creure que és possible.
3. El risc de cansament, que es pot girar en contra de les intencions de Mas. Podria passar que la majoria, tot i haver estat favorable al concert econòmic durant molts anys, ho veiés ara com una pèrdua de temps i al final, exhaustos tots plegats, no volguéssim participar en el referèndum. Quin missatge se’n derivaria si la participació fos escassa i el vot SÍ no fos tan clar com en Mas s’espera? Com en justificaria la despesa organitzativa i la responsabilitat davant d’un electorat exhaust?
Abans de fer el pas, doncs, jo deixo clares les meves intencions. Amb mi, que no hi compti. Per tenir el concert econòmic ja vam acordar l’estatut del 2005. Cal saber dir prou i tirar pel dret quan és l’hora. I el concert econòmic és, ara mateix, una manera d’allargar una etapa autonòmica que tots donem per acabada. Siguem conseqüents, per tant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin major concert econòmic que esdevenir un estat propi??? M’apunto al NO. CIU cremarà la seva darrera etapa d’autonomisme servil durant aquests 4 anys. Només des de l’oposició, el moviment sobiranista esdevindrà majoritari en expressió política, amb adhesions continues de persones i associacions. Qui lideri aquest moviment ha de gaudir de gran generositat i amplitud de mires. Salut!
Mai he sabut apreciar la diferència que hi ha entre les frases “La millor defensa és un bon atac” i “El millor atac és una bona defensa”; és innegable, però, que és massa arriscat prescindir d´entrada de un dels dos ingredients que formen un equip.
PS.- Com ha de ser i com ha de jugar aquest equip és una altra qüestió, que es pot preveure i/o desitjar però que resulta totalment inútil durant una pretemporada.
M’apunto al NO igualment, sobretot perquè ho presenta més com un mur de contenció que com un pas endavant. Però si es compromet a implantar-lo unilateralment fent ús del dret de decidir que tan reclama, que compti amb mi.
Vaja, si vol confiança jo li reclamo coratge.
Si vol temps per assegurar-se la jubilació prenent-nos el pèl com a imbècils, evidentment se’n pot anar a fer la mà.
I com ara per ara no diu ni com preten aconseguir-ho, tinc altres alternatives on dipositar el meu vot.
Com erl títol del meu bloc.
Tu i l’Albert Bardolet doneu voltes a un tema inexistent dintre de la política colonial, en referència a la classe política, i és el tema ideològic.
Mas i CiU saben que el concert econòmic, la gestió d’infraestructures, les seleccions esportives, la transferència de competències importants són una fita impossible, repeteixo IMPOSSIBLE., hi torno IMPOSSIBLE.
Perquè ho fan ?
Perquè també el mehjaflors (Saura) encara parlen de federalisme ?
Perquè ?
Fàcil, no hi ha camp per córrer,els partits polítics catalans estan colapsats, estan atrapats dintre la ratera (S. Cardús dixit), necessiten romandre a govern al preu que sigui, i com sigui, amb l’argument que sigui federalisme, concert, pluja fina, polítiques socials, necessiten romandre a govern necessiten l’oxigen administratiu (sous , subvencions etc) per sobreiviure i donar feina a fidels militants i poder pagar lloguers de seus i locals.
Artur Mas fa anar el concert per guanyar temps, i qui dia passa anys empeny, i quan governi s’inventarà una altre relat un altre argument, una altra història per a poder gestionar el minso poder local, comarcal i regional.
No tenen els collons i la maduresa, per afrontar el conflicte amb l’estat, tenen por als poders fàctics i la a màfia castellana nacional-catòlica, com també encara és immadura la societat catalana en el seu conjunt, no ens enganyem la maduresa només la tenim una minoria encara, tot i que lalínea i el procés és bona.
Em va interessar moltíssim l’expressivitat de la Sra. Laia Bonet i Rull, Secretària de Desenvolupament Estatutari en el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, quan el dimecres prop passat atacava el Sr. Mas per les seves posicions respecte al finat Estatut d’Autonomia de Catalunya, perquè més enllà de l’agressivitat, de la manipulació de la informació, i del discurs esbiaixat, que es poden considerar relatvament normals en la pre-campanya electoral, em va semblar que hi havia tanta desesperació com pànic.
Sóc de l’opinió que el paper que ara fa el PSC (PSOE), el de la comèdia d’aglutinar la gent per recuperar allò que s’ha perdut gràcies a ells mateixos, de començar el particular camí de Sísif de la Catalunya indefensa, il·lusa i esclava, és la part complementària de l’antològica Sentència del Tribunal Constitucional borbònic. Però els directors de l’obra teatral sempre repetida, (¿quantes vegades els espanyols han posat el comptador a zero en els darrers 220 anys, sempre però amb la condició de no reconèixer els seus crims sobre els pobles no castellans?), són conscients que si el PSC es queda sol en aquest paperot, l’obra farà aigües i podria ser que el Sísif XXI es revolti definitivament, tirant per terra el castell d’injustícies sobre el qual es sustenta el seu Estat.
Per allargar una vintena d’anys més la cosa aquesta de la “vertebració espanyola” en benefici dels espanyols de veritat, (que són un grupet molt cohesionat i entrenat en l’engany, el guany personal i les pràctiques parasitàries), el reclam de l’Imperi necessita doncs la col·laboració de sigles de contrastat catalanisme, i el PSC tot sol no ofereix les garanties suficients: aquesta és al meu entendre la clau per entendre les manifestacions del grupet “catalanista” del Srs. Castells i Maragall, i no pas un desvetllament de l’esperit de justícia i llibertat com el que ha expressat a la fi el Sr. Mascarell, la notable intel·ligència del qual no es pot dir que sigui massa aguda.
El Sr. Mas és més agut que el Sr. Mascarell i segurament menys Sísif que els Srs. Castells i Maragall, com a mínim perquè la sociologia de la seva formació política li impedeix ser-ho amb el mateix convenciment que els socialistes que parasiten la política immigratòria del franquisme.
I és aquí on ve la qüestió: el Sr. Mas quan planteja l’inebastable concessió espanyola del Concert Econòmic està renovant brillantment el paper de guia del Sísif que Espanya li reserva per a la ruïna del nostre poble i de la nostra Nació, o ho fa en una estratègia de superació del terror sense el qual la nostra desgràcia i el nostre Sísif moriran?
El pànic i la desesperació que em semblà llegir en la indignació de la Sra. Bonet deixa l’interrogant molt més obert del que em semblava fins abans d’ahir mateix. Ho celebro no solament perquè em satisfà veure la por en els que fins ara han capitalitzat vilment el nostre terror, sinó perquè endevino que el Sr. Mas s’està sortint del paper assignat per les cúpules dirigents de la monarquia sangonera.
En fi que quan dius que “tots donem per acabada l’etapa autonòmica”, segons l’autor de l’opereta del “género chico” que és aixó de l'”España plural” en aquest “tots” no hi pots incloure ni el PSC (PSOE) ni CiU, que justament són les dues forces polítiques majoritàries de Catalunya: quasi res. I per tant cal primer consolidar que el “tots” solament exclou els qui sense complexes es senten incondicionals d’Espanya i les seves eternitats espoliadores.
Tots aquests comentaris que m’han semblat oportuns, no neguen gens la necessitat de denunciar la impostura de la posició del Sr. Mas, perquè sense aquesta denúncia i la seva generalització dins de la seva pròpia formació política, l’autor de la nova versió de la “España eterna indisoluble” es sortirà amb la seva, i nosaltres de cap manera i sota cap concepte ho hem de permetre.
Inclusiu esforçadament, en la proposta del Concert Econòmic del Sr. Mas hi veig més una fugida del paper de Sísif que una renovació. Per això fora importantíssim que ara, quan iniciem la campanya electoral, el Sr. Mas es veiés obligat per la seva pròpia gent i l’electorat a explicar quin és el Pla B quan el tema del Concert naufragui davant del castell superb i altiu de l’Espanya indisoluble i eterna en la seva vocació d’aràcnic xuclador.
La impostura fa essencial el Pla B, i des d’aquesta perspectiva un vot català contrari al Concert, és a dir no lliurar la peça a la fera perqué fidel a la seva naturalesa parasitària la destrueixi, podria desarmar el Pla B compromés per la força electoral majoritària de Catalunya i per tant ho hauríem de medir molt bé.
Si no hi ha Pla B per part de CiU, (no de CDC isoladament), solament hi ha impostura i engany per part del Sr. Mas i la seva coalició electoral. I heus aquí un altre front on els partidaris de la llibertat, la justícia i la nostra seguretat nacional hem de batallar amb la denúncia i organització d’alternatives…
Votaré que no, i denuncio que és un engany de CiU, a mig, curt i a llarg termini, a més que ho presenten embolicat de clara corrupció de conceptes i de la informació. Intolerable.
Mas, CiU, això de fer eix de programa electoral el “dret de decidir” sobre el concert econòmic és una corrupció a diverses bandes. Ja més que vistes i clares.
I és també un engany, com dic, a curt termini: donat que enganyeu l’electorat i la actualitat; a mig termini: donat que és simple autonomisme (mesencaix i mesengany) i ho voleu vendre com a “grau de sobirania”, quina aberració!; i a llarg termini: donada la alta probabilitat que un suposat futur concert econòmic a l’estat espanyol per a Catalunya CA seria ineficaç en el que necessitem i reclamem legítimament, i una nova versió del “café para todos”, i que no es facin els bojos, que ho han de poder preveure.
Jo també votaria No en aquest hipotètic referèndum que espero que no arribi. I mira que en tinc de ganes de votar “SÍ” d’un p… vegada en un referèndum oficial!
La legislació espanyola no ho permet. O país independent o provincia castellana. Aquesta és la elecció.
El govern espanyol no ens permeterà fer cap tipus de referendum. Recorda allò de: “la soberania reside en el pueblo español”. ¿No és això el que diu la sentència del TC ?
Doncs, escolta, no es pot. I no cal que li donem més voltes.
Ni el concert econòmic és inconstitucional (Navarra i Euskadi be que el tenen!) ni cal cap referendum per tenir-lo. N’hi ha més que suficient en desenvolupar-lo d’acord amb l’article 150.2 de la dita constitució. Si no el tenim és per culpa dels botiflers del P$C-P$OE, que sempre, sempre, sempre s’hi han opossat, és més, en Trias Fargas va voler-lo incloure el l’estatut del 79 però varem tenir la desgràcia que CiU era la 3ª força politica aleshores, i el P$C-P$OE (sempre els mateixos!!) juntament amb el PSUC s’hi varen opossar amb totes les seues forces. La UCD estaba dispossada a incloure’l si no haguessin tingut la escapatòria que els varen donar P$C-P$OE i PSUC.
Ah!…el P$C-P$OE és sòci d’ERC.
Veig molt poc probable que ni jo ni tu arribem a votar res en referèndum.
Entenc que la voluntat de CiU és recollir alguna de les reivindicacions que havíem deixat enrere que, de tant enrere que l’havíem deixat, se sobreenten que té un suport majoritari. Pren del terra qualsevol de les pancartes que havien caigut i, com que ningú altre no la vol, se la queda per ella sola.
Però a hores d’ara ningú altre en l’àmbit polític li pot riure la gràcia. Que la majoria de catalans estiguin a favor del concert econòmic (i de la independència) no vol dir que la majoria de representants polítics hi estiguin a favor. Ni d’una cosa, ni de l’altra. El PSC i IC li diran que toca rescatar l’Estatut del container, el PP que és una collonada i Esquerra que d’acord però que el referèndum de la independència també. És a dir, que de les mans de CiU no tindrem ni un referèndum ni l’altre.
Tret que treguin majoria absoluta. Aleshores faran veure que ho fan, els ho prohibiran del govern espanyol i final.
Realment imagines CiU convocant un referèndum sobre el que sigui?