El pebrot coent és una de les plantes més fàcils de cultivar; és decorativa i serveix per cuinar. Un simple test o jardinera en una finestra o balcó és suficiennt BITXOS MEXICANS I CARIBENYS La dificultat de realitzar alguns plats mexicans o tex-mex (mole, chile con carne, etc.) plat són alguns ingredients, que no es
Els homes- i les dones, si bé en aquest cas sembla que més els primers- podem menjar coses inversamblants, com són ara els testicles de xais, toros, galls, etc., així com els vits o sexes d’ altres, com el bou o el tigre. En tots els casos, més que el possible valor gastronòmic, sembla que
Josep Piera va escriure un magnífic llibre sobre els arrossos de la seva vida; molts ho podríem fer, però sense el seu talent és clar.Paella, arròs a la cassola, arròs de llamàntol, arròs de cabra i pèsols, arròs brut, arròs al forn o amb crosta, arròs amb fesols i naps, polo iranià, pilaf turc, risotti
Al natural, és la millor forma de menjar les taronges, i encara que bàsicament, les taronges valencianes són d’ hivern, ara també en trobem varietats tardanes, durant tot l´estiu: el suc de taronja, altrament, és segurament el refresc de fruita més begut arreu del planeta. LES TARONGES De petit, al mercat de Bayoles, arribaven taronges
Josep Pla feia referència a la importància de les galetes en la cultura llaminera de Catalunya, com a postres o com a símbol d’ acolliment. El nostre país té una de les produccions més remarcables d’ Europa, al costat de Flandes o Escòcia. GALETES ASSORTIDES: EL GUST DE LA VARIETAT “Galetes variades” o assortiment de
El gran dia de la coca: quantes tones se’ n consumeixen a Catalunya?. I a la Catlaunya Nord on s’ ha reiniciat la tradició, gràcies a l´Eliane Thibaut-Comelade?. Algú, nper Sant Joan- “Festa nacional desl Països Catalans- en menja a València o a les Balears? TANTES BOQUES, TANTES COQUES “COCA:massa de pasta plana dolça o salada,
Arreu de les terres de llengua catalana hi ha la riquesa més gran d’ Europa d’ embotits cuits: botifarra o bull, o bisbe, o potruc, o camallot, o ventre farcit…de snag, de llengua, de fetge, d’ ou, blanca, de perol. Cal saber-ne disfrutar i saber on es troben. Per exmeple; el millro d’ Eivissa, el
El sómbol de “fer botifarra” es fa tant aquí com a Egipte. La diferència, però , és que a Catalunya , a més, ens la mengem. LLONGANISSA A LA PLANXA Un gran dibuixant de comic nord-català- Robert Lavail- que havia viscut al Quebec i a París (on eia els ninots de L´!”Humanité”), que é
Va ser Marco Polo qui va aportar la pasta?. Quin és l’ origen dels fideus?. Com és l´autèntica fideuada?.Què és el rossejat?. Aquí desfem una sèrie de mites persistents sobre la pasta, un dels ingredients culinaris méS importants dle món. ELS FIDEUS I LA FIDEUÀ DE GANDIA De l’ horta al mar: si un
Vitet, bitxo, coralet, cirereta, pebre de cirereta, pebrina…la nostra llengua ofereix una sorprenent riquesa de mots per a difinir el pebrot coent, el chile originari de Mèxic. l el bitxo, fins i tot, és el signe d’ identitat dels menorquins establerts a Florida des del segle XVIII, i, naturalment, d’ Hongria, amb el seu internacional paprika.
Afanyem-nos a menjar anxoves (dites també seitons o aladroc, en fresc), i conegudes, adobades en vinagre, per “boquerons” per força gent; la sobreexplotació n’ ha minvat la seva pesca al Golf de Lleó (anxova catalana) i l’ ha tret de la circulació al Cantàbric. Altrament, l’ espècies argentina o americana, l´oriental o japònica, i sembla que
La major part de formatges de Catalunya són de nova creació: tenim formatges de cabra, ovella i vaca, de tipus Edam, blaus…només faltarien els de pasta tova (tipus Brie o Camembert), UN PAÍS SENSE FORMATGES? Josep Pla va escriure a El que hem menjat que aquest és un pais d’ una cuina sense carn (es
Tòfona negra, blnca, d’ hivern, d’ estiu, magenca… LA TOFONA:BLANCA, NEGRA, D’ ESTIU O D’HIVERN? Podríem dir, sense exagerar, que la tòfona és un dels ingredients culinaris de més antic prestigi de tota la història de la Humanitat.Ja els antics egipcis, els grecs i els romans es delien per ella, i manté avui, incòlume, el
A l´amic saforenc que parla del figatell; en pot trobar un article antic a la Categoria “Productes”, titulat “El figatell, delícia valenciana” Producte i comarca: com he escrit i he manifestat sovint (no fa molt a Gandia, convidat per l´Ajuntament, en ocasió de la presentació dle meu llibre El convit dle Tirat. Cuina i comensalitat, de
Carles Bros- pescador i excel.lent artista-, ha presentat a la Fira d’ Art de Madrid- i més tard ho farà a l´Escalla, les Açores, Galícia, Portugal, Donostia…) una instal.lació sobre l´anxova, espècie en perill de desaparèixer i essencial en la nostra alimentació. De l´anxova tot és bo, com ens ho va demostrar el gran cuiner Josep