BONA VIDA

Afanyem-nos a menjar anxoves (dites també seitons o aladroc, en fresc), i conegudes, adobades en vinagre, per “boquerons” per força gent; la sobreexplotació n’ ha minvat  la seva pesca al Golf de Lleó (anxova catalana) i l’ ha tret de la circulació al Cantàbric. Altrament, l’ espècies argentina o americana,  l´oriental o japònica, i sembla que també l´africana,  no són tan bones per salar, sigui a Cotlliure (pels francesos “Colliure”) o a l´Escala.

ANXOVES: DE L´ESPLENDOR A LA FI?

L´anxova fresca o en sal(dita també seitó o aladroc, segons si anem de nord a sud), molt estimada en la nostra cuina, i no solament a la costa. La meva mare, en un medi rural, també en salava, i encara hi ha dones que ho continuen fent, no pas a Cadaqués, Palamós, Roses o l escala, sinó també a Banyoles o Girona. L’ anxova fresca o seitó, altrament, és un peix força ben considerat com a peix per fregir, sol o formant part de la “morralla” (barreja de peixos menuts que fregien els pescadors i encara es troba als restaurants i, que per a mi, és una de les menges més delicioses del bodegó marí). A Andalusia, i particularment a Màlaga, el famós “pescaíto frito” es basa, molt sovint en el seitó, tot i que s’ hi poden incloure, com en la morralla de la Costa Brava, altres peixos: palaies, llucets, mollets o rogerets, a més, com a marca andalusa, ous de peix i mussola-caralló o cassó, adobat o o no. Cal dir, no obstant, que la fregida andalusa és diferent de la catalana, aquesta més natural i minimalista. De fet, els pescadors de la costa nord ni tan sols posaven farina al peix i, a més, com ja ho va escriure Josep Pla. Rebutgen posar-hi talls de llimona, que amagaria la frescor del peix. A Andalusia es fa servir una farina especial (de mólta més gruixuda) i, fins i tot, farina de cigrons (com a Egipte), “adobos” amb vinagre, orenga, etc. (com la “chermoula” del Marroc) i, fins i tot, llevat barrejat amb la farina. Cada terra fa sa gerra.

Tronem, però, al seitó. Tan estimat aquí, ben a prop- a Còrsega, on hi és abundant-,  ara se’ fa poc cas, ja que la tradicional indústria de salaó va desaparèixer del tot a principis del segle passat. Aquesta, altrament, es manté poc activa a Provença i al Principat de Mònaco (Monègue) i molt més a la Catalunya Nord- Cotlliure- i a la Costa Brava sobretot a l´Escala. Curiosament, un peix tan apreciat aquí, a Portugal té poca consideració i, en canvi, el que agrada és el sorell, que aquí és de tercera categoria.

Potser n’ haurem de menjar: l´anxova està tan en perill que ja hi ha un artista,Carles Bros, que porta arreu (a les Açores,a Portugal, a França, al País Basc… una instal.lació sobre la desaparició d’ aquest engràulid, com l´anomenen els savis. No és estrany aquesta preocupació, ja que el notable pintor de Terrassa, instal.lat a la Costa Brava, ha esdevingut home de mar i pescador

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!