Els homes- i les dones, si bé en aquest cas sembla que més els primers- podem menjar coses inversamblants, com són ara els testicles de xais, toros, galls, etc., així com els vits o sexes d’ altres, com el bou o el tigre. En tots els casos, més que el possible valor gastronòmic, sembla que prima el suposat valor afrodisíac o reforçant d’ aquests aliments. Com es diu en espanyol, “de lo que se come se cría”.
DE COLLONS
Heu menjat mai testicles?.O sigui, en llenguatge col.loquial, collons- i no pas “de mico”, o “de frare2 (nom d’ una mena de prines).Potser sí, clarament, o potser també, sense saber-ho. De xai o corder, de bou o toro, i fins de gall. Les nostres àvies, per exemple, posaven aquests darrers a l´arròs a la cassola o als “platillos”.I els de xai eren cosa corrent, arrebossats i presentats sota el nom de turmes. Una paraula, misteriosa, per cert, de la qual no se n’ ha torbat un origen plausible. Sense ànim de voler ser lingüista, fonèticament es relaciona amb trufa o tòfona: precisament, en espanyol de les turmes se’ n diuen criadillas, que és un sinònim de testicles o collons, i els valencians n’ han agafat el mot, transformant-lo, per anomenar les trumfes o trufes- o patates (creïlles). Amb tot, el mot era conegut a la València de principis del segle XV : Jaume Roig, prestigiós metge i autor del misògin i gastronòmic L´Espill, potser fent-se ressò del seu origen mataroní, escriu; “Ab amorsà/e berenàs/turmes, rasoles/e leteroles” (les raoles són com els actuals figatells de Gandia, de carn picada, i les lleteroles o lletades- que jo encara menjo- són una delicioses glàndules del xai). Ja que estem a l´Edat d’ Or de la nostra cuina, no he dei deixar d’ esmentar el rei Joan II, que ordenava a la seva muller que li preparés “botons de moltó”, ja que aniria a jaure amb ella i, per tant, en podem albirar l´ús afrodisíac.
El consum d’ aquest adminicle dels mascles, a part de ser universal, a fi de no confessar al cosa, ha generat paraules (eufemismes) d’ allò més variat, especialment en francès, no debades la llengua de la gastronomia: renyonets, al País Valencià, senyals a Mallorca; rognons blancs,animelles, frivolités, suites (de senglar), béatilles (també a la Catalunya Nord), choses a França, choesels (cosetes) a Brussel.les, parti a Itàlia, criadillas a Espanya…I molts més, és clar; no entréssim pas en les llengües de la Xina, on tant els collons com els vits-(sexe masculí) per exemple de tigre- són menjats amb delectació. Fins i tot els vaquers del Canadà donen un nom especial als collons de toro (ostres de la praderia) considerats un exquisit a Espanya i prohibits a França.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!