Vivim entre mites biomèdics i alimentaris: l´altre dia, al programa gastronòmic de Cataunya Ràdio, s’ insistia en el fet que els espinacs tenen ferro…El que realment en té, si de cas, és la llauna amb què s’ envasen i que Popeye devorava. ESPINAC Ara, al mercat, és temps d’ espinacs: cal aprofitar-ho, doncs. També n’
Mentre hi hagi tonyines, un dels productes alimentaris més recomanables és la tonyina. Consells pràctics: la tonyina de llauna (o pot de vidre) es pot trobar en oli vegetal (oc recomanable, ja que sol se d’ oli de palma), oli de girasol (acceptable), d oliva (millor si és extra-verge; n’ hi ha molt poques marques),
Tots són peixos de la mateixa família; la tonyina vermella o roja és la preferida pels japonesos, i es menja en cru o cuinada; la tonyina blna és la millor per a conserves; les millors qualitats solen ser les que, comercialment, posen “bonito del Norte”; millor, a més, si la fàbrica garantís una pesca respectants
I al meu: per a mi, no hi ha res més deliciós i anunciadors dels temps primaverals que una truita d’ espàrrecs de bosc- que no pas “triguers”, ni tan sols “bladers”, bàrbars noms amb què ens obsequien alguns restauraors de llengua maldestra. ESPÀRRECS O ESPÀRGOLS Arribarà aviat el temps dels espàrrecs de marge, cantat
Una notícia excedl.lent: la concessió de la nova Denominaicó d’ Origen Oli de l´Empordà, que s’ afegeixa a les de l´Ebre, Siurana, les Garrigues i les prouduccions prestigioses de Mallorca i el País Valencià. LA DO EMPORDÀ D’OLI D’ OLIVA, PER FI Les olives són notícia. Finalment, després de tant desitjar-ho, ha estat concedida la DO
El sucre, un dels ingredients més utiltizats del món, no és d’origen cubà, com se sol creure; el nom, igualment, no ens vé pas del xinès. El sucre marca la diferència entre grans sitemes culinaris- l´antic, el modern, el xinès, l’ àrab-, i per a Ferran Adrià ha de formar part desl plats salats. SUCRE
Magranes, melons, préssecs de Calanda, raÏm, mandarines, clementines, pomes, taronges, fruits vermells, cireres d’ arboç, gínjols, o moniatos i carbasses per a fer dolços: que ha dit que la tardor- i fins l´hivern- no és temps de fruita?. A LA TARDOR TAMBÉ HI HA FRUITA Qui ha dit que les fruites són només de la
En Vicen ens parla d’ un plat deliciós i de temporada, el llom de porc amb carabassa. Però amb una carbassa podem fer més coses, a part de llums, com jo feia de petit a pagès- i ningú no m´havia parlat mai del Halloweeen! CUINANT AMB CARABASSA Mentre els cuiners- autors s’ afanyen a copiar
Aquest tubercle va revolucionar l´alimentació, també a la Península Ibèrica. LA PATATA A LA PENINSUA IBERICA:INTRODUCCIó I CULTIU Varen ser els castellans qui varen “descobrir”i portar les patates d’ Amèrica, i els primers que les començaren a cultivar, sembla que a Sevilla. Perquè, com és sabut, el territori de l’ antiga Corona d’ Aragó (Aragó,València,
L´altre dia, en un agradable dinar amb dos grans tapissers- Grau Garriga, vingut des del seu verd verd país de la Loira on resideix actualment- i Carles Delclaux, arribat de Medinyà, al Pla de l´Estany ens varen servir uns petits però deliciosos escamarlans. L’ESCAMARLA L’escamarlà,Nephrops norvegicus, de la família dels nefròpids, és un crustaci decàpode de
Quines patates hem d’ escollir per fer un suquet o un estofat? UN MÓN PLE DE PATATES. CULTIU, EXPANSIÓ I USOS CULINARIS Hom produeix, anualment, més de 300 milions de tones de patates, que en volum suposen el quart lloc dels productes agrícoles, després del blat, el blat de moro i l’ arròs. Podem dir,
Any Internacional de la Patata (ONU): us proposo un culobrot, esperò que prou amè i divertit, i a vegades també dramàtic- ja començat- sobre aquest tubercle que va revlucionar l´alimentació del vell món LA PATATA SEGONS ALEXANDRE DUMAS “Aquesta excel.lent hortalissa que salva els pobles de la fam va ser portada de Virgínia per l’almirall
Patata, trumfa, trumfo, creïlla, pataca: motls noms convenen a un sol producte que va revlucionar l’ alimentació d’ Occident. LA PATATA,ALIMENT DE SALVACIO I DE DESTRUCCIO Segons un document de la FAO (Roma, 1981), “en conjunt, els cereals, les fècules i la fruita han constituït la base de la dieta humana al llarg de la
D’ entrada, és evident que el “iogurt grec” de Danones no és grec, ja que és elaborat a Espanya…Però, quin és l´origen del iogurt o “llegurt”?- aquest bonic nom amb què força gent anomena el yoghourt/yogur. EL IOGURT NO ÉS GREC Malgrat l’ anunci televisiu – “krhonya que khornya”-, ni el iogurt és grec, ni
Al mercat hi podme trobar diverses fruites deshidratades: maduixes, cireres, gerds, fruites topicals: són excel.lent amb els cerelas o musli per l´esmorzar. FRUITES DESSECADES Les fruites dessecades- o deshidratades, que així també es poden dir- són conegudes des de l´Antiguïtat : així els antics jueus, egipcis, grecs, etc. ja coneixien les panses- raïms deshidratats- i