El gran dia de la coca: quantes tones se’ n consumeixen a Catalunya?. I a la Catlaunya Nord on s’ ha reiniciat la tradició, gràcies a l´Eliane Thibaut-Comelade?. Algú, nper Sant Joan- “Festa nacional desl Països Catalans- en menja a València o a les Balears?
TANTES BOQUES, TANTES COQUES
“COCA:massa de pasta plana dolça o salada, guarnida amb diversos ingredients. Coca de pa a Girona.Coca d’ aire, panous, a València.A l’ Alguer, Girona i Catalunya Nord:dolces i de pa.Altres comarques:dolces, salades, tapades o farcides”.
Així definim la coca al “Lèxic culinari dels Països Catalans” al volum VII de La cuina catalana.La coca, en efecte, és el dolç o refrigeri nacional segurament més característic. Es, per definició, una menja que ha anat associada sempre a les festes, i que s’ elabora tant a les cases com als forns i pastisseries. Per això, els guionistes de Nissaga de Poder s’ equivocaven, una antiga sèrie de TV3 (i això s’ ha repetit a “Vent del Pla”) quan feien preparar a una àvia, en ocasió d’ una celebració, un pastís” per obsequiar uns familiars. Ni pastís ni “pastel” (que és el barbarisme usual en aquests casos): l’àvia de Santa Eulàlia o de qualsevol poble, el que sabia fer i feia eren coques. Sempre, al record, hi tenim la coca de la mare o l’ àvia, com la de pa de pessic de què ens parla amb emoció Josep Pla a El que hem menjat, i que li feia sa mare.
La paraula coca (que algun parlar occità comparteix) ve de cóc -a moltes comarques,coca o pastís, a Menorca, panet-.Aquest mot, al seu torn, vindria d’ una arrel germànica:la que ha donat el nom anglès de cake (pastís) i paraules similars que trobem en holandès i alemany.Pensem que l’empremta germànica a Catalunya és prou forta, ja que Carlemany parlava fràncic (antecedent del germano-holandès actual) i els mateixos catalans, a l’ Alta Edat Mitjana, varen ser conegut per “francs” per part dels castellans i dels àrabs.
La coca és parenta d’ altres preparacions més o menys similars de la Mediterrània- com la focaccia (fogassa , a la Catalunya Nord) i la pizza italianes, la pide turca, etc.-, però només als Països Catalans n’ hi ha un repertori ben característic i estès.
De Salses a Guardamar, i sense oblidar Fraga o Maó, tenim les següents tipologies:coques de pa, o dites també “d’ oli”, molt típiques de la regió de Girona i fins de Catalunya Nord. Solen ser ovalades, llises o amb uns característics forats.Coques dolces,que poden ser de pasta de pa- dites d’ oli i sucre, llaminera, etc.- o d’ una pasta especial- amb mantega o llard (sagí,saïm, greix, sèu)-, de bescuit, de pasta fullada, amb llardons o “greixons”.Es poden guarnir amb fruita fresca, confitada o seca (albercocs, cabell d’ àngel, pinyons…); destaca la barroca “coca de Sant Joan”. Coques de Vilafranca o de Vilanova, de Sants o de Banyoles. Coca de mantega, de panses, de cireres, de nous, de codony, de bescuit,de mida, de llanda, saginoses, d’ albercocs confitats, d’ albercocs i sobrassada…
Coques salades, sobretot típiques de la Catalunya Occidental i septentrional, incloent el País Valencià i les Balears. Poden ser només vegetals- amb samfaina, amb trempó, amb pebrot- o mixtes- amb tonyina, arengada, botifarra, de mullador, coca de dacsa, coca a la calfor,-, fins a arribar a la magnífica “coca de recapte”, que pot incloure tota mena d’ ingredients-arengada, botifarra, bolets…-. Mallorca ho corona amb la deliciosa i sorprenent coca dolç-salada, amb albercocs i sobrassada.Hi ha també les coques “tapades” o “facides” (farcides), pròpies del Pallars, d’ Alacant, etc.
Les coques poden ser de format ovalat, quadrat i, excepcionalment (com alguna de valenciana), rodó.Poden ser molt primes- com la deliciosa “coca de vidre” barcelonina, o la “de trempó” mallorquina-, mitjanes o molt gruixudes- com les coques casolanes de Banyoles o de Fraga amb ous, greixons, pinyons.
Per cert, les coques de Fraga són distribuïdes en una cadena de supermercats catalans amb el nom de “tortas”…quan,fins i tot a l’ etiquetatge hi consta “coca”!.
Coques i coquetes rituals. De Sant Antoni, de Nadal, de Corpus, coques beneïdes…
De les millors coques, és clar hi ha l´acolorida i barroca de Sant Joan: amb pinyons, fruita confitada i, sovint, crema.
En podem fruir en aquesta revetlla i tot l´any: “coca i salpa (un peix molt abundant) tot l´any es palpa”, dic estrafent una dita popular.
Consells pràctics: com degustar la coca
-Coca salada: vi blanc o negre, cava, (comptes si té sardines!). Moscat si és dolç-salada.
-Coca dolça (de Sant Joan, de llanda, d’ albercocs…). es fa normalment amb cava; en tot cas aconsello un cava semi sec o dolç. El millor, qualsevol vi licorós o dolç. La combinació és deliciosa!.
Temperatura. Si no té crema, el millor és a temperatura ambient.
Forma de tall: és indiferent: a quadrats, a tires gruixudes, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona vista vejam! Figues per l’agost!
Aquesta nit és la Nit del Ros. De xiquet, en el sopar popular al ras, ens feia comboi rodar la geladora que havia de fer el llimó granissat, que la tracidió diu que hem de mullar amb coca en llanda (o coca de mida). De salat, una altra coda: de pemintó i tomaca.
Per cert, a la Costera les fogasses són tradicionals per Tots Sants, i la pasta es fa amb carabassa. La sentènciap opular diu: El mort a la fossa i el viu a la fogassa.
Salut i ganeta