Club 7 Cinema

Sol passar. A la recta final dels festivals de cinema, la premsa acreditada comença a anar-se’n, donen per amortitzat el certamen i això en provoca una minva a la cobertura. A Berlín 2023, alguns crítics enviats especials comenten a Twitter que la desbandada es nota molt. I certament, a les xarxes també. De manera que en aquest apunt del blog he pogut recollir poques reaccions a les poques projeccions de novetats que hi ha hagut al Festival. Al decurs de les properes hores, en faré una actualització amb les noves reaccions que tanmateix estic cert que es produiran, encara que no siguin molt nombroses. Cada dia faig actualitzacions d’aquests apunts – recull de reaccions crítiques, però avui crec que seran més importants.

Competició.

Limbo, d’Ivan Sen, producció Austràlia 2023, amb Simon Baker, Rob Collins, Natasha Wanganeen, Nicholas Hope, Mark Coe.

Sinopsi: El detectiu Travis Hurley arriba a un petit poble de l’interior d’Austràlia. L’Hotel Limbo, que s’assembla a una gruta rocosa, aparenta ser perfecte per al particular tipus de relaxació que necessita. Però ha vingut aquí per investigar un cas de fa vint anys del qual l’única prova són diverses gravacions: l’assassinat no resolt d’una noia aborigen anomenada Charlotte Hayes. Els residents es mostren poc oberts pel que fa a passar informació; això és especialment cert per a la família fracturada de la víctima. No parles amb un policia, sobretot si és blanc. Però en Hurley sap com obrir-se camí amb el seu cotxe genial pel paisatge laberíntic de les muntanyes d’Opal i establir un vincle amb els habitants de les coves i les caravanes.

Algunes reaccions.

Wendy Ide, a ‘Screen International’: (..) un film amb personalitat, tant visualment com pel que fa a la seva intrigant (..) narració de l’interior remot i semiàrid d’Austràlia -‘Outback’- (..). David Rooney, a la seva crítica a ‘The Hollywood Reporter’: Simon Baker està excel·lent com a detectiu fastiguejat al visualment impactant film ‘policíac’ de l’Outback d’Ivan Sen. Generacions de danys interracials i desconfiança alimenten corrents de tensió subterrànies en aquest thriller de cas obert ambientat en una ciutat minera del desert d’Austràlia. La fascinant història detectivesca d’Ivan Sen pren el títol d’una remota i fictícia ciutat minera d’òpals al desert d’Austràlia Meridional, envoltada d’un paisatge devastat de cràters i munts de terra que evoca un planeta àrid i llunyà en els impressionants plans d’avió no tripulats que puntegen la pel·lícula. La terra seca i marcada pels ossos, on molts habitants de la zona viuen en refugis subterranis per escapar de la calor extrema i dels núvols de pols, ofereix un entorn molt atmosfèric per a aquest ‘policíac’ característic de cas obert. Liderat per un gairebé irreconeixible Simon Baker com a policia fastiguejat, “Limbo” trena temes de desigualtat racial, individus trencats i famílies fracturades (..) [El cineasta aborigen Ivan] Sen  s’encarrega de la fotografia, la música i les tasques d’edició a més de guionista, director i productor. La seva elecció de rodar aquí (en ubicacions a Cooper Pedy i als voltants, al nord de S.A.) en blanc i negre i pantalla panoràmica dona resultats espectaculars, mostrant un ull impecable per a la composició. Agafa contínuament els personatges en plans mitjans o llargs que emfatitzen el seu petit lloc en un entorn vast i inhòspit sense comoditats ni escapatòries (..). Gerard Casau ha piulat: Amb ‘Limbo’, Ivan Sen segueix amb la seva parsimoniosa destil·lació de l’element del crim per prendre el pols a la tensió racial a Austràlia. Un policíac buidat de color i suspens, però ple de culpa. Peter Bradshaw, a la seva crònica a ‘The Guardian’, li posa 4 estrelles sobre 5 i en diu: Simon Baker interpreta un policia acabat que investiga l’assassinat en un cas obert en aquest thriller dur que exposa amb fredor el racisme i la discriminació a què s’enfronta la població indígena.(..) ‘Outback Noir’ dur de pelar amb un cor compassiu (..) [Ivan] Sen i [Simon] Baker ens mostren que alguna cosa en la terrible soledat, l’estat emocionalment arruïnat i el rerefons familiar esquinçat de [Travis] Hurley ressona en les persones amb què parla. Comença a progressar, trobant una connexió emocional amb els testimonis i fins i tot els primers indicis de redempció per a ell mateix. Però curar-los les ferides podria significar reobrir les seves (..). Sergi Sánchez discrepa d’aquests altres cronistes, tot dient, a Facebook: “Limbo” és una de les pitjors [pel·lícules de la secció oficial]. Mena de thriller letàrgic situat a les Muntanyes de l’Òpal d’una de les regions més remotes dels antípodes, la pel·lícula d’Ivan Sen es queda abstreta amb l’estranya fotogènia del paisatge, fent de les llargues distàncies i el temps suspès les seves senyes d’identitat. Pel camí, s’oblida completament de la tensió dramàtica, convertint el seu protagonista, un policia ionqui (Simon Baker), al salvador blanc d’una família indígena.

Suzume, de Makoto Shinkai, producció Japó 2022. Film d’Animació.

Sinopsi: En un poble petit i tranquil de l’illa de Kyushu, al sud del Japó, la Suzume, de 17 anys, viu amb la seva tia des que va perdre la mare quan era petita. Un dia, de camí a l’escola, coneix un noi misteriós anomenat Souta, que busca una porta. Ella el segueix a les muntanyes i troba una vella porta en ruïnes sola entre les ruïnes. Per un impuls, la Suzume en gira el pom i de seguida allibera totes les calamitats que el portal devia contenir. Al voltant del Japó s’obren altres portes, amenaçant una població que no és conscient del perill imminent. Junts, la Suzume i en Souta emprenen un viatge per a tornar-los a tancar tots.

Algunes reaccions.

Gerard Casau, a Twitter: Makoto Shinkai torna a volar alt, més enamorat que mai del paisatge nipó i preocupat per les catàstrofes que l’amenacen. Xavi Serra ha piulat: No he vist a la Berlinale 2023 imatges tan espaterrantment belles com les de “SUZUME”, apoteosi de l’hiperrealisme fantàstic de Makoto Shinkai. 20 anys després d’EL VIATGE DE CHIHIRO, l’anime torna per la porta gran a Berlín. I a la seva crònica al diari ‘Ara’ hi afegeix: (..) L’estil de Shinkai, a més, no té res a veure amb els populars ‘shonen’ plens de lluites i combats, sinó que és una recerca constant de la bellesa i l’emoció a partir d’històries fantàstiques però molt arrelades en el Japó actual i protagonitzades sempre per adolescents (..) El director japonès també és un realitzador privilegiat, amb un control extraordinari de l’espai i el temps. La seva poètica narrativa està al servei de les emocions incandescents de l’adolescència, que lliguen d’allò més bé amb unes preocupacions (l’amor, el destí, la natura) vehiculades a través de trames fantàstiques (..) I sense oblidar mai els detalls mundans de la vida quotidiana (..) Suzume, que arribarà als nostres cinemes el 14 d’abril, és l’apoteosi de l’estil visual de Shinkai, però també ofereix algun símptoma de desgast dels seus arguments, sobretot pel que fa a la forçada història romàntica dels protagonistes (..). Sergi Sánchez, a Facebook: Fa 22 anys, Hayao Miyazaki va guanyar l’Ós d’Or a la Berlinale amb una de les seves obres magnes, “El viaje de Chihiro”. Era la primera vegada que una pel·lícula d’animació arrasava a un festival de cinema no especialitzat. En aquella època, Makoto Shinkai començava la seva carrera com a animador, i poc s’imaginava que la magnífica “Suzume” seria el segon “anime” de la història que podria repetir la gesta del seu mestre. No per casualitat, la pel·lícula està plena d’homenatges a Miyazaki, i en especial, a un dels seus clàssics imperdibles, “Nicky, l’aprenent de bruixa”. (..) No és estrany, doncs, que el tsunami que va acabar amb milers de vides a la costa del nord-est del Japó el 2011 ocupi un lloc central a la trama de “Suzume”, protagonitzada per una noia de disset anys que, després de conèixer un misteriós jove, Sota, que es dedica a tancar els portals a través dels quals s’expandeixen les forces tel·lúriques responsables de la ferotge activitat sísmica que amenaça l’illa. Suma portentosa de faula ecològica, road movie i reflexió sobre la pèrdua individual i col·lectiva, “Suzume” invoca, des d’un imaginatiu, extraordinari disseny de fons i personatges, els fantasmes de destrucció d’un país que està massa acostumat a reconstruir-se (..) “Suzume” és plena de vida (..). Maria Cusó Serra ha piulat: El creador de ‘Your Name’ torna amb una història que et fa somniar i que és un espectacle visual. Tant de bo s’endugui algun premi, com va fer ‘El viatge de Chihiro’ al 2002. Arriba als cinemes el 14 d’abril.

Encounters.

Viver Mal (Living Bad), de João Canijo, producció Portugal / França 2023, amb Nuno Lopes, Leonor Silveira, Beatriz Batarda.

Comentari del Festival: Cinc dones regeixen un vell hotel i intenten salvar-lo de la decadència inexorable. Els convidats arriben al llarg d’un cap de setmana: una parella porta les ferides d’un vell malentès; una mare dominant interfereix en la relació de la seva filla; dues noies intenten salvar la seva pròpia història d’amor davant l’oposició d’una mare possessiva. “Viver Mal” és el contraplà de “Mal Viver“, que es projecta a la Competició: aquí, João Canijo revela tot el que flotava en la profunditat de camp a la imatge especular d’aquella pel·lícula. La realitat esdevé l’entrellaçament i la multiplicació de diferents punts de vista; la intersecció entre allò que es pot veure i allò que l’ull no capta. Com un joc de reflexos de llum, “Viver Mal” és “Mal Viver” en una altra dimensió. La imatge està distorsionada, però alhora busca una nova definició rellançant-se a l’infinit.

Algunes reaccions.

‘Screen International‘: Per a aquells que han vist la seva companya “Mal Viver“, aquest és un exercici fascinant de realització de pel·lícules de “narrativa en pla invers”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!