Reprodueixo tot seguit el comentari sobre La dona de ferro, de Phyllida Lloyd, que publico aquest mes a les revistes Recull i Som-hi!. Una pel·lícula sobre l’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher, produïda al moment que les tesis polítiques conservadores s’imposen electoralment a tot Europa, fa inevitable que s’estableixin paral·lelismes entre el que el 1979 va
Comentari sobre Un mètode perillós (A Dangerous Method | Un método peligroso), de David Cronenberg, bona part del qual he escrit per a la revista Recull del mes de desembre de 2011: Com bé saben els aficionats a la fotografia, si no se n”il·lumina prou la part posterior, els personatges ens queden com retallats del decorat
Aquest és un primer comentari sobre L’arbre de la vida, de Terrence Malick. No sé si podré, però tinc ganes de fer-ne d’altres, més aviat centrats en aspectes formals de l’obra. Permeteu que recordi que el mes de maig, ran de la primera visió del film vaig escriure aquest apunt: Terrence Malick divideix opinions amb
Reprodueixo tot seguit el comentari que vaig escriure sobre L’arbre (The Tree | El árbol | L’albero), ara fa un any, al cap de pocs dies d’haver-la vist com a pel·lícula de cloenda de Canes 2010: L’arbre és una pel·liculeta estimable, sobre el dol en una família, amb la metàfora gairebé animista del ficus immens
Comentari sobre Mitjanit a París (Midnight in Paris | Medianoche en París | Minuit à Paris), de Woody Allen, que he escrit per a la revista Recull del mes de juny de 2011. Avui en dia, per a la canalla i molts que ja no en són tant, París vol dir Disneyland París. Signe del
Ran de l’estrena de La vida dels peixos, del xilè Matías Bize, he recuperat (gràcies al Vídeo a la Carta de Filmin) En la cama, el títol que, presentat al Festival de Locarno, va guanyar l’Espiga d’Or al Festival de Valladolid de 2005 i revelà definitivament Bize. Aquest és el comentari que n’he escrit. Una parella de
A partir de les notes que vaig publicar el 30 de gener de 2011 sobre El més enllà, de Clint Eastwood, he escrit ara un comentari, bona part del qual ha de sortir al proper número de la revista Recvll —que, per cert, avui celebra la seva festa anual, en què es donarà a conèixer els guanyadors dels seus
Comentari de True Grit (True Grit / Valor de ley / Il Grinta), de Joel i Ethan CoenLa pel·lícula queda clarament dividida en dues parts. Una primera, que transcorre en una localitat “civilitzada”, amb el seu xèrif i el seu jutjat, on es penja els que no han respectat la llei i es retreu als
El més enllà (Hereafter / Más allá de la vida / Au-delà), de Clint Eastwood Hi ha pel·lícules que, mentre les vas veient, ja et queden ben clares; de manera que si et poses a escriure’n alguna cosa, el que et surt sol ser un exercici més o menys reeixit d’escriptura en què expresses les
El discurs del rei (The King’s Speech / El discurso del rey / Le discours d’un roi / Il discorso del Re), de Tom Hooper. No fa pas tants anys, els germans Weinstein –a través de Miramax– van consoldidar una fòrmula per a nodrir el mercat cinematogràfic de productes gairebé infal·libles en l’anomenada “temporada d’Òscar”.
D’homes i déus (Des hommes et des dieux / Of Gods & Men / De dioses y hombres / Uomini di Dio), de Xavier Beauvois. El testimoni de set monjos francesos, al Magrib, finalment segrestats i assassinats el 1996 és d’un grandíssim valor. El seu camí espiritual, de fe, que recorren sacsejats pels dubtes i la por davant
Fins i tot la pluja (También la lluvia / Even the rain / Même la pluie), d’Iciar Bollain Una ficció per a explicar l’explotació. Primer, l’expoli colonial de Cristòfol Colom i companyia; tot seguit, el de les gran corporacions multinacionals: tot plegat dues formes històricament diferents d’esprémer la bona gent indígena, que es defensa com
La llarga caminada (The Way Back / Camino a la libertad / Les chemins de la liberté), de Peter Weir Vol el tòpic que les pel·lícules basades en llibres queden curtes respecte el material literari primmigeni. A La llarga caminada, Peter Weir expurga el relat autobiogràfic de Slavomir Rawicz, no pas per quedar-s’hi molt a prop o anar-se’n lluny,
Poesia (Shi / Poetry / Poesía), de Lee Chang-dong El 19 de maig de 2010 vaig publicar-ne aquest comentari: Potser el principal retret que faria a aquest film bonic, dut amb bon pols, és que reivindicant com reivindica la poesia en la nostra societat materialista, sigui tan prosaicament narratiu i faci passar el relat per davant del lirisme cinematogràfic. Aquí,
L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors (Long Boonmee raluek chat / Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives / Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas / Oncle Boonmee -celui qui se souvient de ses vies antérieures- / Lo zio Boonmee che si ricorda le vite precedenti), d’Apichatpong Weerasethakul El 21 de maig de 2010 vaig