FOTO © Sony Pictures Releasing de España, S.A Django desencadenat, de Quentin Tarantino Comentari sobre Django desencadenat, de Quentin Tarantino. D’antuvi he de confessar que allò dels spaghetti western, a mi mai m’havia fet el pes, ni de bon tros m’havia apassionat com es fa palès que emocionava i encara fa xalar en Quentin Tarantino
FOTO Lincoln, de Steven Spielberg Comentari sobre Lincoln, de Steven Spielberg: Figura i context. La complexitat d’una figura com Abraham Lincoln, un retrat sobre el context en què es va moure com a president dels EUA. La realitat històrica, com ho toca la pel·lícula i la mateixa pel·lícula com a obra de creació o producte
FOTO © Universal Operació Zero Dark Thirty, de K. Bigelow Fa dies que tenia pendents de penjar en aquest blog quatre notes a cop calent sobre Operació Zero Dark Thirty; però ho he anat deixant i finalment ja m’ha arribat l’hora d’escriure’n un comentari per a la revista Recull. O sigui que reprodueixo tot seguit el
FOTO © Fox Història de Pi, d’Ang Lee La síndrome del 3D està fent molt de mal. Hollywood insisteix a reclamar espectadors tot produint vinga títols amb espectacularitat —i no trobeu cada vegada més gent que abandona el 3D, per allò que els mareja o atabala?—. Sembla que cada cineasta dels que corren pels Estats
FOTO © Emon El bosc, d’Óscar Aibar Què té aquest Bosc? Què li passa, que sent una pel·lícula que està bé, no acaba d’estar-ne prou, de bé? És un producte seriós, ben interpretat, que recrea sensiblement la complexitat humana i política de la Guerra Civil, conté elements fantàstics d’ostensible valor metafòric —tractats, quan cal, amb una
FOTO © Alfa Pictures Animals, de Marçal Forés Oficialment, Animals és l’opera prima del cineasta barceloní Marçal Forés. I certament, la pel·lícula té virtuts i defectes característics d’una “primera pel·lícula” autoral: un estil pèl tendre, un bé de Déu de referents, diversitat de línies temàtiques que apunten a una certa dispersió, una frescor cinematogràfica… Fa
FOTO Fènix 11*23, de Joel Joan i Sergi Lara M’ha sorprès positivament, Fènix 11*23, perquè m’he trobat amb una pel·lícula molt digna, que l’ha encertada de ple en enfocar la història d’Èric Bertran des de l’entorn familiar, donant un gruix humà i una força dramàtica i emotiva al que em temia que podia ser tan
FOTO © Warner Bros John Goodman, Alan Arkin i Ben Affleck, a Argo, de B. Affleck Reprodueixo tot seguit el meu comentari sobre Argo, de Ben Affleck, que publica la revista Recull, de Blanes, d’aquest mes: Des que a començament de setembre es va preestrenar Argo al Festival nord-americà de Telluride, en sessió sorpresa, i
FOTO (Alta Films) A Roma amb amor, de Woody Allen Fa tota la impressió que A Roma amb amor gairebé podria passar a qualsevol altra ciutat del món. Que Woody Allen hi ha adaptat més o menys superficialment quatre historietes de les seves, en què per altra banda es fan visibles algunes restes (no exactament arqueològiques)
FOTO (Paco Poch Cinema) Cartell català d’ Una vida nova, d’Ounie Lecomte Reprodueixo tot seguit el comentari d’ Una vida nova, d’ Ounie Lecomte, que vaig publicar en aquest mateix blog el 8 de juny de 2009, al marc dels comentaris sobre els films vistos a Canes aquell any: Une vie toute neuve és d’aquelles
Part del comentari que, sobre Intocable (Intouchables | Quasi amici), d’Eric Toledano i Olivier Nakache, he escrit per a la revista Recvll. Intocable, d’Eric Toledano i Olivier Nakache, és un èxit inapel·lable. Al moment d’escriure aquestes ratlles ja du cinc setmanes reeixides a la cartellera. (..) I no es pot pas dir que això sigui
La pel·lícula, amb les seves perforacions de tracció, passant pels engranatges del projector… El cinema, invent de la industrialització, a final del XIX… Els orígens, l’evolució, la història del cinema en aquell món que patí les dues grans guerres… Un món en transformació… La metamorfosi d’aquest cinema que, avui en dia, en format digital i
Reprodueixo, tot seguit, l’article sobre Els descendents, d’Alexander Payne, que he escrit per a la revista Recull: Què els deixarem a les futures generacions? Quin model de família, quina mena de vida afectiva hi compartim? Quina terra, quin paisatge, quina natura en rebran? No per bugadejades, aquestes preguntes perden sentit i vigència, ja que la
Reprodueixo tot seguit el comentari que sobre J. Edgar, de Clint Eastwood, publicaré a la revista Som-hi! d’aquest mes: Coincideix que La dona de ferro, de Phyllida Law, i J. Edgar, de Clint Eastwood, biografien personatges de dretes, molt importants, que políticament van acabar víctimes de la seva pròpia ideologia i dels del seu mateix
Ran de l’estrena d’ Els descendents, d’Alexander Payne, repasso l’obra que he vist anteriorment d’aquest cineasta i per això reprodueixo tot seguit l’article que, de Senyor Schmidt (2002), vaig publicar a la revista Recull, el febrer de 2002: Comèdia hilarant i aguda, Senyor Schmidt es mira amb humor vitriòlic un món com el nostre. A