Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Comentari: “D’homes i déus”, de Xavier Beauvois
D’homes i déus (Des hommes et des dieux / Of Gods & Men / De dioses y hombres / Uomini di Dio), de Xavier Beauvois.
El testimoni de set monjos francesos, al Magrib, finalment segrestats i assassinats el 1996 és d’un grandíssim valor. El seu camí espiritual, de fe, que recorren sacsejats pels dubtes i la por davant la mort segura que acaben assumint, per coherència amb la seva missió, impressiona moralment. Cal agrair a Xavier Beauvois que ho hagi reconstruït i ens n’hagi fet partíceps amb la pel·lícula D’homes i déus.
Tanmateix, em sembla que hauríem de separar, de no confondre, la força moral d’aquells màrtirs amb el valor cinematogràfic del film en si mateix.
Estem, certament, davant d’una pel·lícula d’entesa —entre musulmans i cristians—, de tercera via, que documenta el camí espiritual d’aquells homes, assumint formalment la senzillesa que escau a l’orde de Sant Benet i, per tant, exposa les coses, les descriu, amb una polidíssima i molt austera sintaxi cinematogràfica. Això no és pas poc; però tampoc és més del que és. No se li pot pas retreure a Xavier Beauvois que no hagi estat coherent, pel que fa al vincle entre forma i fons; però arriba a quedar-se artísticament massa distant, creativament massa funcional.
FOTO © Golem D’homes i déus, de Xavier Beauvois
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
N’estic d’acord amb tu, Salvador. Vaig veure la pel.lícula ahir Dissabte als cinemes Verdi madrilenys, i potser li hauria vingut ben bé més emotivitat i menys distanciament, un estil potser més ràpid i menys estil Haneke, però és una excel.lent pel.lícula, que retrata fidelment, sense hagiografies, la vida quotidiana de set homes valents que creien en allò que creien.
Hollywood ha sigut injust una mica més en això de la pel.lícula estrangera, cada any deixa fora de bones pel.lícules i deixa entre les cinc finalistes algunes que no es mereixien ni tant sols acabar entre les nou. I aquest any, la víctima ha estat la pel.lícula del Xavier Beauvois. Ja tenen a França un motiu més per dir-ne de tot contra l’Academy hollywoodenca, i jo els donaré la raó.
Destacaria Michael Londsdale i Lambert Wilson, però tots, fins i tot els actors argelians estan molt bé.
Cinema necessari i sense cap adoctrinament ni cap demagògia. És a dir, ben al contrari que “Raza” o “Sor Citroën”, dos exemples de cinema religiós portat malament. Els monjos no obligaven pas als musulmans a convertir-se al catolicisme, ni al contrari.