Fair Game (Fair Game), de Doug Liman El 12 de juny de 2010, vaig publicar-ne aquest comentari: A cavall del thriller d’espies i el film de denúncia, Fair Game reconstrueix l’anomenat Cas Plame; amb Naomi Watts encarnant-hi l’exagent de la CIA, de qui la Casa Blanca en destapà la identitat el 2003, i Sean Penn donant-hi vida
L’americà (The American / El americano), d’Anton Corbijn Al pròleg d’aquest film, Jack, l’assassí professional que encarna George Clooney és en un bosc de Suècia, descansant en companyia d’una amant. Aquesta seqüència inicial no tan sols dóna peu a la història que desenvolupa la pel·lícula, sinó que resulta ben premonitòria: ens anuncia que som davant d’un film
El mar, d’Agustí Villaronga Aquesta és la crítica que vaig publicar a Som-hi! el juny de 2000, ran de l’etrena d’ El Mar, d’Agustí Villaronga: No és agosarat afirmar que, sobretot en les seves pel·lícules més personals, Villaronga s’ha dedicat, sempre, a reescriure en imatges –extraordinàries– el text de la novel·la El mar; o, al
Wall Street: el diner mai no dorm (Wall Street: Money Never Sleeps / Wall Street 2: el dinero núnca duerme / Wall Street: l’argent ne dort jamais / Wall Street: Il denaro non dorme mai), d’ Oliver StoneLa gran venjança de Wall Street: el diner mai no dorm, però, és la d’Oliver Stone contra Wall Street i el
Trobaràs un desconegut alt i moreno (You Will Meet A Tall Dark Stranger / Conocerás al hombre de tus sueños / Vous allez rencontrer un bel et sombre inconnu / Incontrerai uno sconosciuto alto e bruno), de Woody Allen: Il·lusions, somnis, delits alienants… tots els protagonistes d’aquest film miren d’escapar-se d’una realitat que no els
Estrella brillant (Bright Star) Sòlida recreació de la història d’amor entre el poeta romàntic John Keats i la seva veïna, Fanny Brawne, commou. La bellesa dels sentiments entre els protagonistes, l’amor pur que es descobreixen i que supera els inacabables obstacles que el posen a prova, emocionen de debò.L’he concebut com una balada a la
Començament (Inception / Origen), de Christopher Nolan (..) la idea dels espies del futur que, a Començament, roben la informació de les víctimes pouant-los en el subconscient, a través del somnis, es revela més que un joc, un autèntic tripijoc. Esdevé excessiu l’artifici dels jocs que mena Christopher Nolan amb l’espai i el temps, amb
Insomni (Insomnia / Insomnio), de Christopher Nolan Reproducció de l’article publicat a la revista Recvll, el novembre de 2002 Podem qualificar Insomni d’entreteniment ben fet. Es tracta d’un thriller policial ben portat, a vegades sorprenent, que compta amb un guió hàbil –un pèl trampós– i amb grans actors, una fotografia molt acurada i una banda
Memento (Memento), de Christopher Nolan Reproducció de notes que en vaig escriure ran de la visió del film, el 27.01.2001, i que no hauríeu de llegir sense haver-lo vist prèviament L’originalitat d’aquest thriller rau en el fet que vagi marxa enrere, com els crancs. Ja els títols de crèdit ens mostren el procés invers d’una
El silenci de Lorna (Le silence de Lorna / Lorna’s Silence / El silencio de Lorna / Il matrimonio di Lorna), de Luc i Jean-Pierre Dardenne Els Dardenne tornen amb una història típicament seva, sobre la dignitat humana d’un personatge assetjat per la cobdícia cruel de la nostra societat occidental. En aquesta ocasió però, el
Ciutat de vida i mort (Nanjing, Nanjing / City of Life and Death / Ciudad de vida y muerte), de Lu Chan Sobre dos eixos va avançant aquesta pel·lícula. D’una banda, la crònica de l’ocupació de Nanquín per les tropes japoneses el 1938. Per altre cantó, el que resumeix molt bé una de les darreres ratlles de diàleg: “la mort
Vincere (Vincere), de Marco Bellochio Pàgina amagada de la història d’Itàlia, el cas d’Ida Dalser i el seu fill, Benito Albino Mussolini, impressiona pel que té d’obsessió amorosa d’aquesta dona que s’ho va vendre tot perquè el seu estimat militant socialista fundés el diari que congriaria el futur partit feixista, i acabà rebutjada pel Duce i
Alícia en terra de meravelles (Alice in Wonderland / Alícia en el país de las maravillas / Alice au pays des merveilles), de Tim Burton (..) Aquesta tensió que pateix Alícia, entre el paradís oníric i l’estantissa realitat, és un dels eixos temàtics a la filmografia de Tim Burton. Recordem, per exemple, com acabava el
Peixera (Fish Tank), d’Andrea Arnold Reproducció del comentari que en vaig publicar, ran de la visió del film a Canes 2009: Peixera (Fish Tank), d’Andrea Arnold, podem dividir-la en tres parts, ben enfilades per la protagonista, Mia, una noieta de 15 anys. Tot primer, Arnold ens mostra de manera fins i tot massa explícita i reiterada,
Ningú no en sap res dels gats perses (Kasi az gorbehaye irani khabar nadareh / No One Knows About Persian Cats / Nadie sabe nada de gatos persas / Les chats persans / I gatti persiani), de Bahman Ghobadi El comentari que, sobre aquest film, vaig escriure el maig de l’any passat, ran de la projecció del film a la secció