Tulpan (Tulpan / Tulpan – La ragazza che non c’era), de Sergei Dvortsevoy Film ambientat a l’estepa del Kazakhstan, que parla de la vida dura dels ramaders nòmades, difícilment assumible per a les noves generacions, amb l’atractiu de la vida urbana a l’abast i, de retruc, la fascinació pel món exterior (occidental) que experimenten. Dvortsevoy,
El poder a l’ombra (The Ghost Writer / El escritor / The Ghost-writer / L’uomo nell’ombra) (..) Certament, poca novetat temàtica; però servida de manera captivadora, amb un esplèndid, intel·ligent i murri treball de posada en escena, que no s’acaba de malmetre en la mitja hora final del metratge, quan la trama es recaragola excessivament. Aquest
Katyn (Katyn), d’ Andrzej Wajda Crònica de la matança de milers i milers d’oficials de l’exèrcit polonès executada pels comunistes russos als boscos de Katyn, la primavera de 1940, durant l’invasió del país, i de la mentida i manipulació que, del fet, en féren els nazis, primer, i el règim prosoviètic després, Katyn és d’aquelles
Master and Commander: a l’altre cantó de món (Master and Commander: The Far Side of the World / Master and commander: Al otro lado del mundo / Master and Commander: de l’autre côté du monde / Master and commander: Sfida ai confini del mare), de Peter Weir M’estic preparant tant com puc per veure -al més
Precious (Precious: Based on the Novel Push by Sapphire), de Lee Daniels L’argument de Precious és una història realment cruel, duríssima, que certament convida a la solidaritat amb la víctima protagonista, aquest afable farcell de greix amb cames que és la noia que dóna nom a la pel·lícula. És legítim, doncs, que ens la vulguin explicar de manera diguem-ne suau,
Una educació (An Education / Une éducation) Comença prou bé, amb una bona reconstrucció de l’ambient social al Londres de 1961, quan la grisor econòmica i vital de postguerra ja era irrespirable per a les noves generacions, delereoses de festa i diversió. Per a representar-ho, Jenny, la noieta protagonista i com s’enlluerna amb els sopars elegants, els
Un profeta (Un prophète / A Prophet ), de Jacques Audriard Pel·lícula de factura molt compacta, sòlida, amb un argument molt ben portat i un bagatge temàtic interessant, Un profeta ens serveix amb rigor la història iniciàtica d’un noi que, al món de la presó, aprèn tot el que cal saber per a esdevenir líder de la delinqüència
Nine (Nine), de Rob Marshall No. Un guió no és una pel·lícula. I no ho dic pas perquè el protagonista de Nine, cineasta en crisi, no hagi escrit ni una ratlla del guió a partir del qual es podria rodar la pel·lícula que, delerosos, esperen fer el productor, els banquers, els ajudants, les actrius… Dic
Als núvols (Up in the Air / In the Air / Tra le nuvole), de Jason Reitman Als núvols és on físicament i anímicament viu Ryan Bingham (George Clooney), el professional d’elit que es dedica a comunicar l’acomiadament a treballadors d’empreses arreu del país. Quan toca de peus a terra, el que troba és el
La cinta blanca (Das Weisse Band / The White Ribbon / Le ruban blanc / Il nastro bianco), de Michael Haneke Reprodueixo aquí la part substantiva del comentari que en vaig escriure, ran de la visió del film a Canes 2009: Impecable, descriu amb contundència glacial l’ambient de rigor moral imperant en un poblet del
Això… és complicat! (It’s complicated / No es tan fácil / Pas si simple / È complicato), de Nancy Meyers La guionista, productora i realitzadora Nancy Meyers sembla que va especialitzant-se en simpàtiques comèdies romàntiques per al consum nadalenc. Després de The Holiday –estrenada el desembre de fa tres anys–, en la qual Cameron Díaz i Kate Winslet
Avatar (Avatar), de James CameronAvatar atresora importants avenços tecnològics a la indústria del cinema; en canvi, com a pel·lícula, queda molt lluny de les expectatives i deixa un testimoni galdós de la nimietat del Hollywood actual. (..) francament, sembla com si l’elevadíssim cost de tanta investigació i innovació tecnològiques hagin hagut de pagar-se a costa
Cel·la 211 (Celda 211 / Cell 211 / Cellule 211), de Daniel Monzón (..) no som pas davant d’una pel·lícula extraordinària, sinó d’un thriller penitenciari molt competent, de factura plausible i amb un esplet d’actors tan ben triat com eficient (..) (..) Amb similar perspectiva progressista, Daniel Monzón posa el dit a la llaga dels abusos en
L’imaginari del doctor Parnassus (The Imaginarium of Dr. Parnassus / El Imaginario del Doctor Parnaso / L’Imaginarium du docteur Parnassus / Parnassus – L’uomo che voleva ingannare il diavolo), de Terry Gilliam Reprodueixo en aquest apunt el comentari que en vaig publicar després de veure la pel·lícula a Canes: L’imaginari del Dr. Parnassus té una contradicció essencial, nuclear: vessa
Àgora (Ágora / Agora), d’Alejandro Amenábar(..) Amenábar ho vol convertir en metàfora de la nostra civilització actual, igualment amenaçada per l’integrisme i sectarisme religiós, i per això presenta com a talibans –en el vestit i comportaments- els cristians de l’època i especialment els ‘parabolani’, fanàtics combatents al servei dels interessos del Patriarca Ciril. Amb pretensions