Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

“Estar blanc com la paret”

18 de maig de 2020

  “Estar blanc com la paret”,  de petita ella ho aprengué així, com en Pla ho escrigué. Ara no se’n parla d’aquesta mena de blancor que pren el rostre de qui es mareja o desmaia, ara es diu “estava blanc com un mort”, “ha perdut el color”, “es posà molt pàl·lida”… La frase feta deu tenir

Llegir més

Deplorable PSC però potser no incoherent

12 de maig de 2020

  El partit que s’anomena , s’ho creu i se’n vanagloria, “d’esquerres” ha ofert avui a Badalona l’últim acte d’una mena de “gatada”. Ni al segle XIX en Serafí Pitarra hagués trobat millor argument per a una de les seves paròdies que el que ahir es visqué al consistori badaloní. Un espectacle còmic, una astracanada

Llegir més

Tot era viral, el cruel sarcasme

12 de maig de 2020

  Era el final del mil·lenni i res no succeí. Tot semblava tranquil, igual a l’ahir, sense cap transició anòmala, només el canvi numeral, any 1000, any 2000. No hi hagué senyals del temut, en altre temps, final de mil·lenni. Calma aparent, el consumisme creixent que ha convertit la compra en l’activitat cultural del temps

Llegir més

Quan portàvem el dol a la màniga…

11 de maig de 2020

  Quan els anys 50 donaren pas als 60 del segle passat ja eren perduts molts signes del passat, el del dol fou un d’ells. El dol tenia graus, podia ser “dol” o “mig dol”. Homes i dones vestien de negre quan es moria el marit o muller, fills, pares; ells tenyien un “trajo”, si

Llegir més

Postmodernitat vs Cultura ?

6 de maig de 2020

  “Postmodernitat” és una etiqueta sociocultural que intenta definir una època confusa en què la idea- força del progrés cultural com a esperança del futur universal s’esmicola sota el pes de la nova tecnologia . L’etiqueta demostra la impossibilitat d’anomenar de manera intel·ligible el canvi profund que a finals del segle XX estava sofrint el

Llegir més

Venus, la resplendent

4 de maig de 2020

  Quan el Sol s’ha amagat darrere del modest puig d’Ossa de la la serra de Collserola, Venus enlluernadora senyoreja el tros del cel que es veu des del balcó. El cel de la ciutat és net, fins i tot s’hi poden distingir algunes estrelles. Venus imanta la mirada, deixar de mirar-la és sentir l’absència,

Llegir més

El nou mot rebotant : el “bot”

2 de maig de 2020

  Una nova paraula ha entrat al diccionari, un monosíl·lab empoderat (epítet suggestiu, vell i usat com una modernitat en el discurs polític i intel·lectual dels últims anys) per la gran xarxa, un mot per a molts sense significat i per a d’altres el mot-pin de la familiaritat tecnològica. El bot és la nova paraula

Llegir més

Tres androides famosos/es: II. El criat metàl·lic d’Albert Magne

29 d'abril de 2020

  Albert de Bollstädt, nascut en família noble a Baviera entre l’any 1191 i el 1206, és el contrapunt lluminós de la tòpica imatge tenebrosa del’Edat mitjana. Home d’intel·ligència extraordinària, ingressà   en l’ordre predicadora dels dominics, mestre de saber enciclopèdic, professor a les Universitats de Colònia, Estrasburg, París entre d’altres, fou un savi biòleg,

Llegir més

Nigra sum, sed formosa

27 d'abril de 2020

  Cançó de la Moreneta Moreneta’n sou, es que’l Sol vos toch, es que us toca’l Sol lo Sol de la Gloria. Moreneta’ n sou,   moreneta y rossa.   …………… Catalans, veniu, María us anyora, té’l sol per vestit, lo cel per corona, per trono un mont d’or, per cambra una gloria: veníula a

Llegir més