Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) “És ben cert el que diu el Corà: mai no hem enviat a cap poble un profeta, si no és de la seva pròpia llengua” (no n’escoltaríem d’altra)
JUNTS ha estat una conjunció sociopolítica transversal que ha modificat amb un èxit sorprenent el nostre mapa polític. Però cal que maduri com a partit representatiu de la majoria del país. Formar part del Govern d’ERC no li aporta cap mena de fortalesa, ni tampoc haver de supeditar la seva acció governamental a les
Hi ha olles de moltes classes, mides i materials, de fang, d’aram, de coure, de ferro colat … i fins i tot n’hi ha de grills, però no sabíem que durant segles n’hi hagué d’acústiques, olles encastades als murs d’esglésies per a evitar la reverberació de les veus del predicador o dels cants de
Plutarc de Queronea (46-120) “Sembla que som més sensibles als actes contra els costums que als actes contra la naturalesa” (fa gairebé 2000 anys…)
L’Enxaneta s’enlairà per a sobrevolar el blau de les aigües, els verds del boscos i els bruns terrosos, els llums de pobles i ciutats. La petita capsa de tres cubs dona voltes i voltes de 90 minuts al nostre planeta i dues vegades al dia visitarà de 500 km. lluny la petita Catalunya. No és
Albert Camus (1913-1960) “Si ens mantenim ferms, ja hem fet prou” (Junts, ferms)
Aquests dies he llegit els poemes d’en Carles Riba, no és pas la primera vegada que els llegeixo. Creia que en aquesta trobada, després de tants anys de lectures i vides, em seria més fàcil entendre, més enllà de la llengua i el ritme, les Elegies que sempre m’havien semblat obscures, obstinades en no
Dia de Dante Alighieri Primers versos del cant I de la “Commedia”, l’inici del gran viatge A la meitat del camí de la vida em vaig trobar dins d’una selva obscura, perquè havia deixat la recta via. (Versió de Joan F. Mira) Il·lustració, Retrat de Dante per Sandro Botticelli, 1495 Dante Alighieri,
Ull!, ERC, Junts, CUP, ull viu!. No tenim més vots per a donar-vos, ni tenim més urnes per a omplir-les de paciència i confiança. S’esgota el crèdit que us hem atorgat i si el perdeu, la pèrdua durarà molt de temps. Mantindrem la confiança, el respecte i l’agraïment a qui és a l’exili i a
Roberto Calasso (1941) “El caçador celestial” La metamorfosi, que havia estat un prodigi quotidià, es tornà un càstig entre el de l’exili i el de la mort. ( Ara, en determinats àmbits torna a ésser cosa de cada dia)
Fa molts anys, les tardes del temps de vacances jugaven al Palé. A la taula del menjador s’asseien el Santet, un amic seu de l’Institut i la Nena, durant hores compraven i venien cases i hotels, n’hipotecaven, en llogaven, s’enriquien i s’arruïnaven. Ella volia tenir sempre la banca per a canviar els bitllets de colors
La nena malaltissa, dèbil, filla de reis, Elisabet, plorava encara la mort de la mare quan sabé que son pare, Jaume II, l’havia promès a Oixín, el rei de la llunyana Armènia de Cilícia. La petita infanta res no podia entendre, tenia només 8 anys i era feliç al Palau Reial de València on
Al cim d’una colina que domina la vall de l’Eure i el poble d’Ivry hi han les restes d’una antiga fortalesa, memòria de pedra de la “turris famosa, ingens” de què Oderic Vitalis l’any 1130 a la seva “Historia Ecclesiastica” explica l’origen. Any 1000. Ivry, l’Iberium romà, l’Eburiacum gal, el lloc dels elfs i els
No és encara primavera. L’arbre persistent, el vell arbre de Judea de flors com petits cors, el que entapissa el terra de rosat color, ja ha florit. La pandèmia no l’ha tocat. La canalla en sortir de l’escola s’arrecera al seu voltant i amb les petites mans recullen els cors que el vell arbre
Laura Borràs llegí el discurs, pensat i estructurat en gran part per a ésser pronunciat el dia que fos elegida Presidenta de la Generalitat. Enuncià en primer lloc els paràmetres de l’obra de govern, convertint-se en mentora-antagonista del proper President i emfasitzà el seu paper d’única custòdia del vot del poble . Obvià qualsevulla referència