Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

12 de maig de 2021
0 comentaris

Mtoto…

Mtoto, “el nen” l’anomenen els qui habiten aquella terra africana, els suahili.

Fa milers d’anys, 90 0 8o potser, poc importa el nombre d’aquells temps remots i inescrutables,  quan la terra era intacta, quan encara no era la naturalesa perquè no existia l’antítesi, l’artifici,  l’homo neandertal avançava de manera sàvia i intuïtiva. Era caçador, com tot animal de la terra i nòmada; la selva li donava l’aliment, els rius i fonts l’aigua, les esplugues abric, les dones els fills. Pel camí idearen la primera tecnologia, la manipulació de la pedra, de l’os i la fusta, i la gran invenció del foc, robat o trobat, amic i enemic alhora.

Les coves de Panga ya Saidi . En aquest paratge l’aire portava la fortor de la gran aigua salada, avui l’oceà índic, els nòmades recullen petxines brillants, les foraden i en fan penjolls transformant-les en possessions individuals; de nit des de la boca de la caverna, vigilants i confiats, miren el negre blau del cel resplendent amb la llum dels astres. Amb una pedra afilada ell o ella dibuixa sobre una altra pedra línies geomètriques, llenguatge abstracte com el dibuix brillant del cel.

Estimen. Mtoto, la criatura que encara no té tres anys de vida és una presa fàcil per a qualsevol depredador, humà o no, quan corre seguint el grup, o pot morir en caure despenyat o per haver mossegat amb les petites dents fulles o fruits verinosos. Mtoto sap enfilar-se als arbres, escarbotar el terra, polir una pedra i la pell d’un animal mort. Ha mort abans del tres anys. No abandonen el petit cos en una cova o  entre els arbres per a ésser devorat per animals, el netegen, l’amortallen amb pells o grans fulles, excaven dins de la cova una fossa petita on el dipositen en posició fetal, com si dormís, el cap reposant sobre una mena de coixí vegetal. I sobre el petit cos posen una petxina, el bé preuat. Han cobert de terra la fossa i han seguit el seu camí.

Les restes del nen que visqué fa 80 0 90000 anys en terra africana és un testimoni emotiu de la història de la humanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!