El fil roig es desfila, el patriotisme nacional s’aprima, el seu color, roig de sang en els temps difícils, ha perdut intensitat, és avui tan sols un record del que era. Ha mort un patriota català, en Josep Espar i Ticó. Fou el jove que primer entonà el dia llunyà del 19 de maig de
popular tarantella lingüística vehiculì, vehiculà curriculì, curriculà bilingüí, bilinguà i l’escola catalana? chi lo sà, chi lo sà…
Sembla evident que la interlocutòria emesa pel TSJC ha estat redactada fa temps (en castellà òbviament) sense cap mena d’opció a ésser favorable a acceptar la demanda del Govern i de la societat educativa. És evident també que la sentència ens obliga a posar-nos davant del mirall i a preguntar-nos qui som, qui volem ser
Saviesa mallorquina S’operació ha anat molt bé, però madona és morta. Això…
Ja se sabia (el món és tan petit…) que les persones inductores de la proposició de llei de modificació de la llei de política lingüística, coneguda per economia de la llengua com la llei de l’escola bilingüe, cercaven el recolzament de les patronals de l’escola privada en no poder aconseguir l’adhesió de l’escola pública. Ahir
Joan Fuster, 1922-1992 És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia. (de penitència, consultar al diccionari la rara 199paraula “ortografia”)
El President Aragonés ha commemorat la proclamació de la República catalana feta pel President Macià el 14 d’abril de 1931. És pedagògic recordar-ho i honorar en Macià, jo mateixa, com molts catalans ja grans, l’estimem. El President Aragonés ha aprofitat l’ocasió per a anunciar que la data del 14 d’abril es convertirà en data assenyalada
Pla , el gran escriptor, reinventà la seva història, recreà el seu personatge , amagà la seva tendresa i el seu delit pel ritme de la prosa. En Josep Pla té 20 anys quan escriu “Begur, la vila blanca i alta”, el títol harmònic fet d’assonàncies i consonàncies. No sap encara si serà observador sagaç
Josep Pla , 1897-1981 De “Notes disperses” (primera edició, 1969) Una literatura -en totes les seves formes- és l’esperit d’una llengua. Fondre llengua i poble és donar-li un esperit. És la primera obligació d’un escriptor. Aquesta feina és la primordial, i, si convé sacrificar-hi tres generacions, cal fer-ho impertorbablement.
La teranyina. No és el títol de l’obra d’en Jaume Cabré ni una semblança de l’anàlisi d’en Roger Vinon, és una mena de metàfora de la situació del Govern al presentar com una operació consensuada amb el PSC i Podemos la reforma de la llei de política lingüística. Avui el diari “ARA “, valedor força
Les futbolistes del Barça han posat dempeus el públic!. El Camp Nou ple. L’onada i els càntics incessants. Un món esportiu fins ara d’homes ha estat conquerit . Un gran equip, un gran joc. El públic captivat. Nens i nenes emocionades. Què vols ser de gran?, futbolista!, vull ser n’Alexia, n’Ariadna, na Carla… Dones orgulloses.
Dubto que la societat en el seu conjunt comprengui en la seva extensió el concepte “perspectiva de gènere”, més aviat suposo que es troba aclaparada davant de la invasió en tots els àmbits de la dita perspectiva. No seré jo qui intenti esclarir o definir el què de la qüestió. La proliferació de missatges m’atabala
Si la llengua vehicular emprada normalment a l’escola ja no és només la catalana sinó també la castellana, perquè com s’hi addueix cal adaptar l’escola a la “realitat” sociolingüística de Catalunya, és evident que ben aviat se’ns podria alliçonar sobre la necessitat de legislar que la llengua vehicular als mitjans de comunicació de titularitat pública
Josep Pla ,1897-1981 “A l´hora del crepuscle gran abundància de grills” (…i grilles, també. )
L’escola catalana ja no serà atacada puix deixa d’ésser catalana. La imposició judicial del 25% en llengua castellana en matèria d’ensenyament ja no tindrà raó de ser, era la prova que amb deficiències i amb mancances la nostra escola era nostra, que no era espanyola sinó catalana. La llengua vehicular era entesa socialment com la