JUNTS ha estat una conjunció sociopolítica transversal que ha modificat amb un èxit sorprenent el nostre mapa polític. Però cal que maduri com a partit representatiu de la majoria del país. Formar part del Govern d’ERC no li aporta cap mena de fortalesa, ni tampoc haver de supeditar la seva acció governamental a les
L’Enxaneta s’enlairà per a sobrevolar el blau de les aigües, els verds del boscos i els bruns terrosos, els llums de pobles i ciutats. La petita capsa de tres cubs dona voltes i voltes de 90 minuts al nostre planeta i dues vegades al dia visitarà de 500 km. lluny la petita Catalunya. No és
Fa molts anys, les tardes del temps de vacances jugaven al Palé. A la taula del menjador s’asseien el Santet, un amic seu de l’Institut i la Nena, durant hores compraven i venien cases i hotels, n’hipotecaven, en llogaven, s’enriquien i s’arruïnaven. Ella volia tenir sempre la banca per a canviar els bitllets de colors
L’isme espanyol de Podemos-Podem és un fet conegut, l’ambigüitat entre servir Espanya o Catalunya els-les delata però ara també sabem quelcom més íntim, compleixen el precepte quaresmal de l’abstenció. La seva línia político-tàctica és una ziga-zaga , al Parlament diuen NO a la independència, diuen SÍ al dret a l’autodeterminació i al Congrés aixequen el
PDeCat ha escrit l’ultima pàgina de la seva accidentada història i ho ha fet amb mala lletra i moltes errades, ha sostret vots als partits independentistes, en especial a qui ha considerat un adversari, Junts, i ha malmès la figura institucional d’Artur Mas conduint-lo a emprendre de mala gana una batalla perduda d’antuvi. La de
El narcisisme és destructiu. Colau no ha pogut superar la seva imatge agosarada de joveneta i s’ha posat en primera fila davant del micròfon i la càmera, valenta ella!, per a fer de rapera. El resultat fa sospitar que ni Colau ni Albiach han estat cridades a triomfar en aquesta faceta. No sé el cost
El 14-F aniré a votar, com sempre ho faré a primera hora, a les 9 del matí. Segons se’ns digué enguany hi haurà una mena d’escala horària per als votants d’acord amb dos paràmetres, edat i aflicció viral. Per edat era assignada al torn primer, de 9 a 12 del matí, reservat als votants majors
Jéssica Albiach es presenta com a cap de llista de Catalunya en comú Podem a les eleccions del 14F i, per a optar a la presidència de la Generalitat, ho fa amb poca preparació, amb un argumentari pobre d’ideologia i de coneixements, amb una barreja de socialisme naïf i populisme. El discurs és conegut, adreçat
Sense venir massa a tomb o potser mirant l’agulla de la brúixula de les eleccions 14-F en Joan Tardà afirmà que ” el nacionalisme és pare fundacional del Règim monàrquic actual”; no és massa suposar que es referia a CDC i descendents, la seva “bèstia negra” particular. El bon líder d’ERC distorsiona el passat històric,
El Govern és com és i no en tinc d’altre. Ara està de broma, cal fer riure al personal. Per un moment he cregut que visc en un altre món. Vivim immersos en la pandèmia, confinats en bombolles cada cop més estretes, el municipi és el nostre límit geogràfic d’activitat. I el Govern ens vol
Iceta està dels nervis. La butaca del ministeri espanyol amb què ha somniat tants d’anys es desdibuixa, gairebé tenia les maletes preparades per al viatge polític de la seva vida. Davant d’un possible retard de la data de les eleccions catalanes, el seu anhel d’ésser Ministre, ministre amb majúscula (que Madrid és la capital del
El Gremi de Llibreters protesta perquè no els ha estat permès d’obrir la llibreria els dos primers caps de setmana d’enguany atesa la greu progressió de la pandèmia. Hi addueixen que la cultura és un bé essencial (la qual cosa és ben certa), que el llibre és cultura ( amb alguna excepció també ho considero
Al mercat del barri hi pots trobar de tot, ara s’hi venen els primers bolets de la tardor, camagrocs i rovellons, malgrat es cacen (verb un xic grandiloqüent) de manera semblant i ambdós són humils fongs, els primers són troballa fàcil i els segons difícil, raó per la qual aquest són especialment apreciats a
Vaig deixar el llibre. Llegia Faulkner. feia anys que el tenia oblidat. Dens, fort, les veus negres-blanques de Yoknapatawpha, el comtat que només pot trobar-se al mapa literari. Vaig deixar el llibre. Havia sentit el cant d’un ocell, una merla potser. Què escriuria avui en Faulkner?. Vuitanta anys han passat, prop d’un segle en
Nasquí sense saber que ho seria, sense saber que seria de la ceba. No era res sorprenent perquè quan has acabat de sortir de la panxa de la mare no saps res de res. Nasquí i vaig plorar, no sé si fou així perquè la llum del dia em despertà de cop o perquè