Dubto que la societat en el seu conjunt comprengui en la seva extensió el concepte “perspectiva de gènere”, més aviat suposo que es troba aclaparada davant de la invasió en tots els àmbits de la dita perspectiva. No seré jo qui intenti esclarir o definir el què de la qüestió. La proliferació de missatges m’atabala
Illa, emulant de manera ridícula i pretensiosa el govern alternatiu al de Jordi Pujol que Pasqual Maragall constituí l’any 1999, ha presentat als mitjans de comunicació el seu govern a l’ombra, amb una escenografia i guió que ni “Polònia” podrà superar. Illa ha perpetrat una grotesca caricatura de la política, ha banalitzat la tasca del
Quina mala passada!. I no només saps que no ets immortal, saps que cada dia que estàs vivint s’escurça el temps de viure. Em diràs que aquesta és una realitat des del moment de néixer, ho sé però és ara, al creuar la barrera dels 85 anys, que el sentiment de tenir una desconeguda i
Si un poble no pot cantar dempeus el seu himne no cal que en tingui ni mereix tenir-ne. L’himne nacional no és una cançó que pugui desestructurar-se com un plat gastronòmic postmodern, és un crit col·lectiu, un nus sociomusical de trobada comunitària. Per estètica o afany postmodern no poden destruir-se o desnaturalitzar-se els senyals que
L’ex líder d’un extint partit polític històric ha anunciat la creació d’una Escola de Líders. Pregunta obligada: I sap com és un líder?. Creu que els i les líders es construeixen com si fossin ninotets del Lego?. Ell mateix i el seu fracàs com a líder és l’exemple perfecte que el lideratge només l’exerceix aquella
Amb motiu del Dia del Llibre “La Vanguardia” publicà quin llibre llegien o recomanaven llegir un considerable nombre de persones “públiques”, el resultat fou divers; en molts casos, especialment en l’àmbit de la política, és obvi que la resposta no és sincera sinó induïda o motivada per raons de missatge o imatge. Cridà l’atenció
Havia llegit una entrevista a Pol Guasch a Núvol, l’havia vist i escoltat en un programa televisiu. Moguda per l’interès vaig visitar “La Sullivan”. Anit llegí el seu discurs a l’Ajuntament, encara estabornida per la seva força surto corrrents de casa i me’n vaig a la meva llibreria de referència, “La impossible”, a comprar
JUNTS ha estat una conjunció sociopolítica transversal que ha modificat amb un èxit sorprenent el nostre mapa polític. Però cal que maduri com a partit representatiu de la majoria del país. Formar part del Govern d’ERC no li aporta cap mena de fortalesa, ni tampoc haver de supeditar la seva acció governamental a les
L’Enxaneta s’enlairà per a sobrevolar el blau de les aigües, els verds del boscos i els bruns terrosos, els llums de pobles i ciutats. La petita capsa de tres cubs dona voltes i voltes de 90 minuts al nostre planeta i dues vegades al dia visitarà de 500 km. lluny la petita Catalunya. No és
Fa molts anys, les tardes del temps de vacances jugaven al Palé. A la taula del menjador s’asseien el Santet, un amic seu de l’Institut i la Nena, durant hores compraven i venien cases i hotels, n’hipotecaven, en llogaven, s’enriquien i s’arruïnaven. Ella volia tenir sempre la banca per a canviar els bitllets de colors
L’isme espanyol de Podemos-Podem és un fet conegut, l’ambigüitat entre servir Espanya o Catalunya els-les delata però ara també sabem quelcom més íntim, compleixen el precepte quaresmal de l’abstenció. La seva línia político-tàctica és una ziga-zaga , al Parlament diuen NO a la independència, diuen SÍ al dret a l’autodeterminació i al Congrés aixequen el
PDeCat ha escrit l’ultima pàgina de la seva accidentada història i ho ha fet amb mala lletra i moltes errades, ha sostret vots als partits independentistes, en especial a qui ha considerat un adversari, Junts, i ha malmès la figura institucional d’Artur Mas conduint-lo a emprendre de mala gana una batalla perduda d’antuvi. La de
El narcisisme és destructiu. Colau no ha pogut superar la seva imatge agosarada de joveneta i s’ha posat en primera fila davant del micròfon i la càmera, valenta ella!, per a fer de rapera. El resultat fa sospitar que ni Colau ni Albiach han estat cridades a triomfar en aquesta faceta. No sé el cost
El 14-F aniré a votar, com sempre ho faré a primera hora, a les 9 del matí. Segons se’ns digué enguany hi haurà una mena d’escala horària per als votants d’acord amb dos paràmetres, edat i aflicció viral. Per edat era assignada al torn primer, de 9 a 12 del matí, reservat als votants majors
Jéssica Albiach es presenta com a cap de llista de Catalunya en comú Podem a les eleccions del 14F i, per a optar a la presidència de la Generalitat, ho fa amb poca preparació, amb un argumentari pobre d’ideologia i de coneixements, amb una barreja de socialisme naïf i populisme. El discurs és conegut, adreçat