Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Al voltant de la Nació

Junqueras, la síndrome d’Estocolm o l’atracció del poder?

9 de juny de 2021

  La síndrome d’Estocolm és un estat psicològic força complex que fragilitza la víctima sotmetent-la al domini de l’agressor; es produeix en àmbits diversos, també en el de la política: l’agressor justifica sociopolíticament i ideològica la repressió i l’agredit assumeix que la repressió exercida sobre ell, els seus fets i ideologia és lògica i legítima.

Llegir més

Vivim en l’anomalia

6 de maig de 2021

Vivim en l’anomalia. Els nostres polítics acorden i desacorden el flux de la història en una presó, es miren i parlen des d’una i altra banda d’un vidre, el material de fredor transparent que els separa. Un símbol potser, són dues parts del mateix, la pròpia existència del vidre malgrat simula una distància gairebé nul·la

Llegir més

22.04.21, el crèdit s’esgota !

22 de març de 2021

Ull!, ERC, Junts, CUP, ull viu!. No tenim més vots per a donar-vos, ni tenim més urnes per a omplir-les de paciència i confiança. S’esgota el crèdit que us hem atorgat i si el perdeu, la pèrdua durarà molt de temps. Mantindrem la confiança, el respecte i l’agraïment a qui és a l’exili i a

Llegir més

El discurs: Laura Borràs tanca el parèntesi

14 de març de 2021

Laura Borràs llegí el discurs, pensat i estructurat en gran part per a ésser pronunciat el dia que fos elegida Presidenta de la Generalitat. Enuncià en primer lloc els paràmetres de l’obra de govern, convertint-se en mentora-antagonista del proper President  i emfasitzà el seu paper d’única custòdia del vot del poble . Obvià  qualsevulla referència

Llegir més

Falsos profetes: el declivi de Catalunya

24 de febrer de 2021

Els falsos profetes no es cansen. Els endevinaires ombrívols ens fatiguen amb la repetitiva tornada del nostre declivi, dels mals que l’independentisme ha infligit al país, dels anys catastròfics que hem viscut amb els governs separatistes. L’independentisme ha estat la caixa de Pandora, que en obrir-se s’ha desplomat el cel de la benaurança de l’abans-procés,

Llegir més

El badall en repòs. Demà votarem.

13 de febrer de 2021

  La campanya electoral ha acabat, avorrida, lineal, marmòtica i tòpica. La societat catalana l’ha viscuda amb els deures fets, sabent que no és encara el moment de la decisió final . Independentistes i unionistes no intercanviaran un vot. Els podemites  només aspiren a formar part d’un govern socialista i els últims pedecatistes a ocupar

Llegir més

La repressió i l’afebliment de la identitat nacional

25 de gener de 2021

La repressió político-judicial exercida pel Govern i poders de l’Estat espanyol és persistent, sense data de finalització puix mentre hi hagi independentisme polític i emocional actiu no haurà assolit l’objectiu de la seva anihilació. Però la repressió per la via administrativa, econòmica i judicial no és l’instrument únic contra l’independentisme, va acompanyada d’una eina més

Llegir més

El President Puigdemont diputat elegible?

13 de novembre de 2020

  La inclusió a la llista de diputats elegibles de “Junts” del President Puigdemont em semblaria una decisió equivocada. Puigdemont és més que un nom i que una “marca” carismàtica i d’èxit prestigiós, és el President legítim de Catalunya que representa tot el que ha significat l’esclat de la conquesta de la independència nacional, la

Llegir més

L’epidèmia amenaçant, la desmemòria

15 d'abril de 2020

  La Covid-19 és la malaltia epidèmica primera del segle, potser n’arribaran d’altres. Però una altra epidèmia greu i cruel ens amenaça, vençuda per un virus enemic, la de la desmemòria. Hem perduda la memòria?… ¿Hem deixat de recordar amb ràbia i tristesa que continuen empresonades i exiliades de manera injusta les persones que feren

Llegir més

“El relat màgic”, ERC en canta les absoltes

28 de gener de 2020

  Sergi Sabrià, portaveu d’ERC, ha cantat les absoltes al “procés” amb una frase de manual : “No podem alimentar relats màgics, la ciutadania d’aquest país no s’ho mereix”. L’apel·lació a “la ciutadania” és el tòpic més emprat del discurs polític, el que empara i encobreix fets i decisions preses sense la veu d’aquella i

Llegir més

La tendresa i la passió (Aquells joves de CDC )

15 de juny de 2019

  No sóc fàcilment impressionable ni sóc ploranera, però escoltant els al·legats dels nostres presos i preses polítiques em vaig emocionar, m’impressionaren el seu coratge que a tants de nosaltres ens manca, la solidesa argumental de llurs paraules, la serenor i determinació dels seus rostres, la fidelitat als seus ideals i principis sense taca i

Llegir més