Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Yoknapatawpha

5 de juny de 2020

  Vaig deixar el llibre. Llegia Faulkner. feia anys que el tenia oblidat. Dens, fort, les veus negres-blanques de Yoknapatawpha, el comtat que només pot trobar-se al mapa literari. Vaig deixar el llibre. Havia sentit el cant d’un ocell, una merla potser. Què escriuria avui en Faulkner?. Vuitanta anys han passat, prop d’un segle en

Llegir més

El mirall tapat

30 de maig de 2020

    La mama era allí, dormida per sempre, al llit que havia estat el de la nena. Maig. Les portes del balcó eren mig tancades, els batents de fusta deixaven passar feixos prims de llum , una tènue dolçor sensual de primavera impregnava l’habitació. “Quina ràbia morir en primavera” digué encara no feia quinze

Llegir més

Ser de la ceba

29 de maig de 2020

  Nasquí sense saber que ho seria, sense saber que seria de la ceba. No era res sorprenent perquè quan has acabat de sortir de la panxa de la mare no saps res de res. Nasquí i vaig  plorar, no sé si fou així perquè la llum del dia em despertà de cop o perquè

Llegir més

El pleonasme i la ceba

25 de maig de 2020

  De petita, (el batxillerat era llavors una llarga travessia espanyola-castellana des dels 10 als 17 anys), aprengué de cor versos del poema del Mio Cid, mai no ha oblidat aquells que deien ” plorando de los ojos, tanto avien el dolor. De las sus bocas todos dizien una razón:¡ Dios, qué buen vassallo, si

Llegir més

“Estar blanc com la paret”

18 de maig de 2020

  “Estar blanc com la paret”,  de petita ella ho aprengué així, com en Pla ho escrigué. Ara no se’n parla d’aquesta mena de blancor que pren el rostre de qui es mareja o desmaia, ara es diu “estava blanc com un mort”, “ha perdut el color”, “es posà molt pàl·lida”… La frase feta deu tenir

Llegir més

Deplorable PSC però potser no incoherent

12 de maig de 2020

  El partit que s’anomena , s’ho creu i se’n vanagloria, “d’esquerres” ha ofert avui a Badalona l’últim acte d’una mena de “gatada”. Ni al segle XIX en Serafí Pitarra hagués trobat millor argument per a una de les seves paròdies que el que ahir es visqué al consistori badaloní. Un espectacle còmic, una astracanada

Llegir més

Tot era viral, el cruel sarcasme

12 de maig de 2020

  Era el final del mil·lenni i res no succeí. Tot semblava tranquil, igual a l’ahir, sense cap transició anòmala, només el canvi numeral, any 1000, any 2000. No hi hagué senyals del temut, en altre temps, final de mil·lenni. Calma aparent, el consumisme creixent que ha convertit la compra en l’activitat cultural del temps

Llegir més

Quan portàvem el dol a la màniga…

11 de maig de 2020

  Quan els anys 50 donaren pas als 60 del segle passat ja eren perduts molts signes del passat, el del dol fou un d’ells. El dol tenia graus, podia ser “dol” o “mig dol”. Homes i dones vestien de negre quan es moria el marit o muller, fills, pares; ells tenyien un “trajo”, si

Llegir més

Postmodernitat vs Cultura ?

6 de maig de 2020

  “Postmodernitat” és una etiqueta sociocultural que intenta definir una època confusa en què la idea- força del progrés cultural com a esperança del futur universal s’esmicola sota el pes de la nova tecnologia . L’etiqueta demostra la impossibilitat d’anomenar de manera intel·ligible el canvi profund que a finals del segle XX estava sofrint el

Llegir més