El primer apunt de l’any, quan en fa molts que vaig començar a escriure al bloc. Uns temps en què encara es discutia si el bloc era el blog, nom guanyador. Per a mi ha seguit essent un bloc, com aquelles llibretes amb espiral que de petita desitjava tenir i que de sempre n’he
Ha llegit “Els dies immortals” d’en Baltasar Porcel, la recordava a penes,de manera boirosa, llegida fa 36 anys, quan el temps i ella eren uns altres. L’obra literària no ha envellit, ella sí. 36 anys més tard l’ha tornat a llegir, amb més bagatge lector i amb més Porcel conegut. Una novel·la d’estructura complexa
Els bacteris em sedueixen potser perquè em tenen colonitzada, els budells en són la prova, i perquè són éssers intel·ligents (tal com mesurem els humans la intel·ligència). Tenen el quarter general als meus budells des d’on es comuniquen amb la resta del cos, emmagatzenen informació, s’entenen amb senyals elèctrics i fins i tot, entre
“Postmodernitat” és una etiqueta sociocultural que intenta definir una època confusa en què la idea- força del progrés cultural com a esperança del futur universal s’esmicola sota el pes de la nova tecnologia . L’etiqueta demostra la impossibilitat d’anomenar de manera intel·ligible el canvi profund que a finals del segle XX estava sofrint el
Fa uns 80 milions d’anys cobriren grans extensions de la Terra els boscos d’angiospermes, arbusts i també magnòlies, quan 60 milions abans creixeren plantes amb llavors i flors i alhora els primers insectes voladors. La magnòlia és una flor bellíssima, la perfecció de la simplicitat, té tèpals, que no són ni pètals ni sèpals,
Tal dia com ahir, quan ni tan sols era dilluns de la Pasqua florida, es comencà a aixecar la torre de Babel. 7 setmanes, la reiteració del 7 cabalístic, tardaren en finalitzar la construcció del monumental ziggurat de 7 estrats, el primer gratacels de la nostra història. Just l’acabaren la segona Pasqua, la Pasqua
He somniat que pels carrers de la ciutat uns rars ocells de colors vius picotejaven el terra, de sobte , per espant meu, s’han convertit en unes enormes rates negres d’aspecte ferotge. I amb el cor encongit m’he despertat. Rates negres?, ¿seran les mateixes que causaren fa segles aquella esgarrifosa pandèmia que delmà la població
Torna a ser-hi. Hi és en moments diversos, hi va , se’n va, torna. Al matí, migdia, tarda fins al capvesprol. Mira sovint per la finestra. El veu, una petita figura esvelta, el cap altiu, gairebé immòbil. L’alt pal del llum acaba amb dos grans focus quadrats, des de la finestra semblen un gran
La sang no sempre és vermella; hi ha sang vermella, verda, blava i fins i tot n’hi ha de transparent, sense color. Verda la té el llargandaix de Nova Guinea, transparent el drac o peix-gel de l’Antàrtic, vermella la tenim els humans i molts d’altres animals i blava el pop, la llagosta i alguns invertebrats.
A les aigües de Noruega arribà una balena blanca, una beluga que de lluny era una taca d’escuma sòlida que foragitava la curiositat de les gavines, temorenques d’apropar-s’hi. Duia un estrany collar, restes d’un arnès que li havia cobert una part del cos. Era una beluga adulta, blanca com la capa gelada de l’Àrtic, sabia
Déu digué “que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i que aparegui el continent. I fou així. Déu anomenà el continent terra, i les aigües reunides, mars”. La Pangea. Era el dia tercer, el mateix dia en què la terra produí vegetació i les aigües animals. I Déu, narra
La Terra és rodona i els nostres ulls són, diguem-ne, rodons en conseqüent harmonia, però de manera inconseqüent emmarquem en una mena de quadre la nostra mirada. Quan el llenguatge escrit començà ho feu en petites tauletes de fang, més tard hem escrit en trossos quadrangulars de pergamí o de paper i avui ho
És una estrella jove, una nena , ni tan sols és una adolescent, té 550 anys i brilla més que el nostre sol. És filla d’Orió, la gegantina i bellíssima constel·lació que la virginal Artemisa situà en el cel quan l’audaç caçador de les més grans bèsties i perseguidor de verges intentà violar-la i
Any rera any es commemora oficialment una escriptora o escriptor (cal dir que el nombre d’ells és força superior al d’elles tal com correspon al caràcter patriarcal de les antologies) , el nom és anunciat un any abans que comencin els actes en el seu honor -sovint esquifits en publicitat i assistència- per tal