Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

27 de maig de 2021
0 comentaris

L’himne nacional desestructurat

Si un poble no pot cantar dempeus el seu himne no cal que en tingui ni mereix tenir-ne. L’himne nacional no és una cançó que pugui desestructurar-se com un  plat gastronòmic postmodern, és un crit col·lectiu, un nus sociomusical de trobada comunitària.

Per estètica o afany postmodern no poden destruir-se o desnaturalitzar-se els senyals que ens pertanyen ni poden forçar-se les costures del que ens vesteix com a catalans. No hi ha cap mena d’explicació raonable, per a versionar l’himne nacional,  que la de cercar una estètica nova que pugui substituir la tradició de les nostres institucions com a signe d’un temps diferent que es vol allunyar del passat recent. L’himne nacional, “Els segadors”, no és l’himne de la burgesia catalana, ni un invent identitari convergent, ni una proclama masclista, és un himne fort, de combat del poble, republicà, que cal conservar, estimar i respectar.

No ens passem de modernets i modernetes!. Ull viu!…

(I res en contra puc dir de la  versió interpretada per Magali Sare i Manel Fortià.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!