Jaume Cabré és mestre d’escriptura i no deixa d’ésser-ho quan escriu una novel·la breu, que no pas una obra menor.
“Consumits pel foc” és la segona part del bell palíndrom medieval d’autor desconegut que diu “in girum imus nocte et consumimur igni”, la famosa endevinalla que té com a resposta “la papallona de nit”, la falena que atreta pel llum del fanal gira al seu voltant en espiral fins a caure morta per la calor. La papallona nocturna creu que aquella llum és la de la lluna i cercar-la és la seva mort.
“Consumits pel foc” té, com tota obra literària , tantes lectures com lectors i tants suggeriments com impressions sentides; mentre la llegia em semblava reviure una obra cinematogràfica, una pel·lícula en blanc i negre, l’atmosfera opressiva del cinema negre dels anys 40, el neguit de la pèrdua, la deriva dels sentiments, Fritz Lang , la veu trencada de na Dietrich, Lili Marleene, la dona falena … La nit, la penombra i la dèbil i trista llum d’un fanal que anuncia la mort.
Impressions. Una novel·la impressionista. Moltes lectures, tantes com lectors.
Un palíndrom-endevinalla magnífic, del diable li diuen , el palíndrom laberint, sense sortida possible. “Consumits pel foc” atrapa com la llum del fanal a la papallona de nit, com les colpidores històries en blanc i negre dels protagonistes del cinema negre. I com aquelles obres mestres la novel·la té un final tancat, el lector no pot sortir del laberint.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!