Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Lledoners

8 de maig de 2021

Al lloc que havia ocupat aquell plàtan malalt plantaren un arbret de semblança dèbil. No en sabia el nom, ni podia saber que aquest seria fonament de la nova memòria . Avui al carrer hi ha molts arbres com aquell primer, són alts,  copa espessa de branques entrelligades i frondós fullatge, fulles com fines serres

Llegir més

Plàtans

7 de maig de 2021

  Els plàtans formaven part de la fesomia del barri des de la infància. Amb la cadireta sortia al balcó, allí aprengué a enfilar l’agulla de forat gran i fer punt de creu sobre el canemàs, asseguda al terra amb un gibrellet amb aigua i fang de l’obra del carrer hi  pastava petites olles i

Llegir més

Vivim en l’anomalia

6 de maig de 2021

Vivim en l’anomalia. Els nostres polítics acorden i desacorden el flux de la història en una presó, es miren i parlen des d’una i altra banda d’un vidre, el material de fredor transparent que els separa. Un símbol potser, són dues parts del mateix, la pròpia existència del vidre malgrat simula una distància gairebé nul·la

Llegir més

“Agua, azucarillos y aguardiente”, versió pop.

4 de maig de 2021

  El 23 de juny de 1897 un compositor sortia a coll del teatre Apolo de Madrid, havia estrenat una sarsuela d’un acte amb què creava el gènere ” chico”, “Agua, azucarillos y aguardiente”. El públic madrileny embogí, el mestre Chueca triomfà. La sarsuela des de finals del segle XIX i durant dècades del XX

Llegir més

Quina bona pensada! Una escola de líders!

3 de maig de 2021

L’ex líder d’un extint partit polític històric ha anunciat la creació d’una Escola de Líders. Pregunta obligada: I sap com és un líder?. Creu que els i les líders es construeixen com si fossin ninotets del Lego?. Ell mateix i el seu fracàs com a líder és l’exemple perfecte que el lideratge només l’exerceix aquella

Llegir més

Del pèplum al quitó

29 d'abril de 2021

Les korai, les joves hieràtiques, de pell de marbre blanca, les del somriure enigmàtic, llargues trenes i grans ulls atmetllats, vestiren el pèplum cenyit a la cintura amb el cinyel, agulles punxants. Podien ésser sacerdotesses, deesses o esclaves oferents sense nom. Eren els temps llunyans del segle VI a Cr., quan només s’esculpia la nuesa

Llegir més

Carmeta, no estic gaire catòlic

27 d'abril de 2021

    El papa no es trobava gaire bé o no bé del tot però només ho sabíem perquè deia a la mama: “Carmeta, no estic gaire catòlic”. I aquell dia, com tots els dies del món, tret dels diumenges, el papa anava a treballar i després de sopar s’allitava abans de l’hora habitual. I

Llegir més

La teoria de la ferradura o els extrems es toquen

26 d'abril de 2021

  Amb motiu del Dia del Llibre “La Vanguardia” publicà quin llibre llegien o recomanaven llegir un considerable nombre de persones “públiques”, el resultat fou divers; en molts casos, especialment en l’àmbit de la política, és obvi que la resposta no és sincera sinó induïda o motivada per raons de missatge o imatge. Cridà l’atenció

Llegir més

Pol Guasch

24 d'abril de 2021

  Havia llegit una entrevista a Pol Guasch a Núvol, l’havia vist i escoltat en un programa televisiu. Moguda per l’interès vaig visitar “La Sullivan”. Anit llegí el seu discurs a l’Ajuntament, encara estabornida per la seva força surto corrrents de casa i me’n vaig a la meva llibreria de referència, “La impossible”, a comprar

Llegir més

SANT JORDI, cavaller sense por

23 d'abril de 2021

  De Miquel Martí i Pol Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil.   De Josep Maria de Sagarra Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta

Llegir més

L’escena cruel

17 d'abril de 2021

  Quan anava al port les veia volar de lluny. Mai no havia vist una gavina de prop. Passats els anys les veié passejant-se per la sorra de la platja, altives, el blanc argentat resplendent, el bec d’un   groc pintat, li semblà un ocell de conte. És mitja tarda. La gavina senyoreja la ciutat, és

Llegir més