Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Primer dia de primavera

21 de març de 2022

Veu passar un núvol grisenc, llarguer, que en caminar el vent l’esfilagarsa fins a convertir-se en una línia vaga, gairebé inconsistent. Cau un ruixim. Ha netejat els cors de porpra de l’arbre de Judà, florit des de fa uns pocs dies. Les mèlies, l’arbre de l’amor, els xiprers són on sempre, arrelats a la terra,

Llegir més

El diputat llenguallarg ja no és útil

17 de març de 2022

El diputat llenguallarg és aquell que duu els cabells acabats en un anacrònic “Arriba España” que li dona l’aspecte de figurant castís de “La verbena de la Paloma”. És aquell que va disfressat d’anticonvencional subversiu, de retòrica glaçada, de frase curta amb l’objectiu del titular lapidari, de sintaxi primària i exaltació glorificadora del seu ego. 

Llegir més

El català a l’escola. El plany.

24 de novembre de 2021

Ens esquincem les vestidures quan la nostra llengua a l’escola fou malferida fa 15 anys amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre el Referèndum. Quan no es denuncià que l’Advocat de l’Estat imposà, amb al·legacions, el castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament. Ha estat emmascarat elevant a categoria política un mètode d’aprenentatge de

Llegir més

Aquella vella olor del peix al cove…

1 d'octubre de 2021

I ells, ara aquells, digueren fa ben poc “aquest Govern és endreçat, oi?”… No fou una sorpresa. El Govern d’avui desprèn aquella vella olor del peix al cove, és una còpia color sèpia i sense ànima del que Ell, ara Aquell, pilotà , el de l’ordre sense ensurts, el Govern de l’última modernitat del segle

Llegir més

La més bonica de la classe

18 de setembre de 2021

He sabut que ha mort na J., la noia que ha format part del record dels meus primers anys a la Universitat. Na J. era amiga, presumida, generosa i sabedora que era la noia més bonica de la classe. Em sorprenia quan seriosa, com si em renyés, em deia “no riguis tant, no gesticulis d’aquesta

Llegir més

Na Xesca ha tornat!

17 d'agost de 2021

Fa anys que na Xesca havia aturat el motor de l’hidroavió que sobrevolava Vilaweb, ho va fer per primavera quan la terra, el cel i el mar somriuen. Na Xesca Ensenyat, poeta, magnífica novel·lista, intel·lectual compromesa, incòmoda per a alguns per la insubornable sinceritat regalava generosa emocions i paraules als lectors que seguíem el seu

Llegir més

L’extraordinària història d’amor amb Messi

13 d'agost de 2021

  No li agrada el futbol, mai no li ha agradat, i estranyament sense adonar-se`n veia els partits del FC Barcelona, admirava els dibuixos que Messi feia sobre la gespa conduint la pilota obedient, l’arquitectura d’aquella mena de dansa les passes de la qual només ell  coneixia. La imantava el talent extraordinari, l’art desconegut, la

Llegir més

Roberto Calasso, mitògraf, proteic

3 d'agost de 2021

  Sulla spiagia di Sidone un toro tentava di imitare un gorgheggio amoroso. Era Zeus. Així comença ” Le nozze de Cadmo e Armonia”, l’obra, la creació literària que m’enamorà per sempre fa 30 anys. Mai no havia llegit res de semblant ni sabia qui era Roberto Calasso i estranyament des de llavors aquest llibre

Llegir més

L’arbre de foc

13 de juliol de 2021

Espectacle fascinant. Dos arbres trenquen la monòtona verdor del carrer, han esclatat llurs flors de rara estructura i un roig intens. Focs artificials penjant de les branques, alquímia vegetal. Són els arbres de foc . Nasqueren en els temps en què ho feren els primers éssers humans, però en terres molt allunyades d’aquells, avui Austràlia

Llegir més

Junqueras, la síndrome d’Estocolm o l’atracció del poder?

9 de juny de 2021

  La síndrome d’Estocolm és un estat psicològic força complex que fragilitza la víctima sotmetent-la al domini de l’agressor; es produeix en àmbits diversos, també en el de la política: l’agressor justifica sociopolíticament i ideològica la repressió i l’agredit assumeix que la repressió exercida sobre ell, els seus fets i ideologia és lògica i legítima.

Llegir més