Al lloc que havia ocupat aquell plàtan malalt plantaren un arbret de semblança dèbil. No en sabia el nom, ni podia saber que aquest seria fonament de la nova memòria . Avui al carrer hi ha molts arbres com aquell primer, són alts, copa espessa de branques entrelligades i frondós fullatge, fulles com fines serres
Els plàtans formaven part de la fesomia del barri des de la infància. Amb la cadireta sortia al balcó, allí aprengué a enfilar l’agulla de forat gran i fer punt de creu sobre el canemàs, asseguda al terra amb un gibrellet amb aigua i fang de l’obra del carrer hi pastava petites olles i
Vivim en l’anomalia. Els nostres polítics acorden i desacorden el flux de la història en una presó, es miren i parlen des d’una i altra banda d’un vidre, el material de fredor transparent que els separa. Un símbol potser, són dues parts del mateix, la pròpia existència del vidre malgrat simula una distància gairebé nul·la
El 23 de juny de 1897 un compositor sortia a coll del teatre Apolo de Madrid, havia estrenat una sarsuela d’un acte amb què creava el gènere ” chico”, “Agua, azucarillos y aguardiente”. El públic madrileny embogí, el mestre Chueca triomfà. La sarsuela des de finals del segle XIX i durant dècades del XX
L’ex líder d’un extint partit polític històric ha anunciat la creació d’una Escola de Líders. Pregunta obligada: I sap com és un líder?. Creu que els i les líders es construeixen com si fossin ninotets del Lego?. Ell mateix i el seu fracàs com a líder és l’exemple perfecte que el lideratge només l’exerceix aquella
Isaac Bashevis Singer “El millor amic de l’escriptor és la paperera” (paperera amiga )
Les korai, les joves hieràtiques, de pell de marbre blanca, les del somriure enigmàtic, llargues trenes i grans ulls atmetllats, vestiren el pèplum cenyit a la cintura amb el cinyel, agulles punxants. Podien ésser sacerdotesses, deesses o esclaves oferents sense nom. Eren els temps llunyans del segle VI a Cr., quan només s’esculpia la nuesa
El papa no es trobava gaire bé o no bé del tot però només ho sabíem perquè deia a la mama: “Carmeta, no estic gaire catòlic”. I aquell dia, com tots els dies del món, tret dels diumenges, el papa anava a treballar i després de sopar s’allitava abans de l’hora habitual. I
Amb motiu del Dia del Llibre “La Vanguardia” publicà quin llibre llegien o recomanaven llegir un considerable nombre de persones “públiques”, el resultat fou divers; en molts casos, especialment en l’àmbit de la política, és obvi que la resposta no és sincera sinó induïda o motivada per raons de missatge o imatge. Cridà l’atenció
Havia llegit una entrevista a Pol Guasch a Núvol, l’havia vist i escoltat en un programa televisiu. Moguda per l’interès vaig visitar “La Sullivan”. Anit llegí el seu discurs a l’Ajuntament, encara estabornida per la seva força surto corrrents de casa i me’n vaig a la meva llibreria de referència, “La impossible”, a comprar
De Miquel Martí i Pol Per l’abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil. De Josep Maria de Sagarra Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta
València, palau reial. Any .1333 Francesc de Vinatea ha acabat de parlar. Ha exposat amb paraules valentes i amenaçadores l’enuig del poble contra les donacions del rei Alfons III a la reina Elionor, infanta castellana i al fill d’ambdos Ferran; la creació del marquesat de Tortosa donat a aquest amb les moltes viles i
Winston Churchill , 1874-1965 “Soc optimista perquè qualsevol altra cosa és inútil ” (per això…)
Quan anava al port les veia volar de lluny. Mai no havia vist una gavina de prop. Passats els anys les veié passejant-se per la sorra de la platja, altives, el blanc argentat resplendent, el bec d’un groc pintat, li semblà un ocell de conte. És mitja tarda. La gavina senyoreja la ciutat, és
Alzira, el 2 de juliol de 1382, El comte -rei Pere III ha convocat Corts Generals a Montsó, per al 30 de setembre , li cal aconseguir un important donatiu dels aragonesos per a prosseguir la guerra de Sardenya. Hi són convocats tots els regnes de la Corona, llevat de Sardenya i Còrsega. El