Vivim en l’anomalia.
Els nostres polítics acorden i desacorden el flux de la història en una presó, es miren i parlen des d’una i altra banda d’un vidre, el material de fredor transparent que els separa. Un símbol potser, són dues parts del mateix, la pròpia existència del vidre malgrat simula una distància gairebé nul·la fa difícil encaixar corbes i arestes del dibuix proposat.
La societat catalana sembla no adonar-se de l’excentricitat del fet. El Govern legítim ha de construir-se en l’interior d’una presó. Els polítics-negociadors no són amos del temps perquè aquest ens ha estat confiscat.
Hem de combatre el fals escàndol dels qui no denuncien l’opressió sinó els reprimits. No oblidem on som i perquè hi som i que la difícil negociació a l’interior d’una presó és l’eloqüent prova que la societat catalana viu en una opressiva anomalia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!