L’Estatut de l’any 1979 ens ha deixat crèixer, ha fet possible que la societat catalana participés de la societat del benestar de l’Europa desenvolupada, l’ha feta més culta, més educada, més rica i cohesionada. Durant els anys transcorreguts ha nascut i consolidat una nova classe mitja molt àmplia i pural. Els pilars del benestar han
La deien que no tenia història pròpia i que la seva era la d’altri, que la seva pàtria era una altra i que la seva llengua era menyspreable, vernàcula- nascuda esclava a casa de l’amo. Aviat comprengué que la llengua parlada a casa, en la qual pensava i, malgrat no saber-ho, també somiava era la seva
"Cóc". Diccionari d’en Joan Coromines : "un bon coc d’espinacs, amb guarniments de pebrot i llonganissa, és menja de llamenc", a Benissanet, segons Bladé. No hi vaig menjar mai a Benissanet el coc d’espinacs. És en aquest poble de la Ribera d’Ebre de nom moresc on naixí per voluntat de ma mare; lo "coc ràpid" és
Als carrers de la ciutat onegen unes banderoles blaves, s’hi llegeix nítidament un missatge : "Pensa en Catalunya, digues No ". Malgrat que el nom del partit que propugna el rebuig al nou Estatut és il·legible, tots sabem que és el PP. El blau no és el color net del cel clar sinó el del
Avui, dimarts, dia de Mart,dia 6 del mes 6 de l’any 6 del tercer mil·leni, hi ha la conjunció numèrica que no es repetirà fins aquí a mil anys. 666 és el número del nom de la Bèstia de l’Apocalipsi bíblic. La w és la representació gràfica del número 6 en hebreu. Així,doncs, www -la metàfora de
El dia 19 de maig, data de la gloriosa ressaca,el Ple del Parlament aprovà unànimament dues mocions per les quals el Govern s’obligava a actuar en contra de les seves pròpies decisions. Bocabadada em preguntava : Va ser un moment d’eufòria o la pesadesa de cap de la nit anterior el que va fer que els diputats
Quan era una nena o nena-encara la ciutat era gris, trista i silenciosa. Els homes i dones caminaven amb rostre i vestits que no trencaven el color dels carrers. Nens i nenes res no sabien de les foscors ni del perquè de les absències. Llegien històries pietoses, escoltaven històries vampires (avui les anomenem "llegendes urbanes"),