Gàlim

Però ho havia de dir. En el programa Notícies 9 de TVV, teòricament un informatiu, han parlat del Quixot. De les celebracions que es faran enguany i de la quantitat de llibres que se’n vendran. Han enumerat algunes de les versions que hi ha i que hi haurà disponibles: de luxe, comentades, il·lustrades, infantils…
S’ha acabat la notícia i m’he quedat pensant que no em podia estranyar que hagen sigut capaços de fer una notícia sobre això i no hagen esmentat l’edició de Bromera, en valencià. No m’estranya, i he de pensar que no n’han parlat precisament perquè és en valencià, ja que la Generalitat va comprar 50.000 exemplars en castellà a la Real Academia Española de la Lengua. (curiosament la que defineix el valencià com a dialecte català…).
Ací està tota la informació del llibre de Bromera: http://www.bromera.com/noticies/not_126.htm

No vaig escoltar el discurs del president de la Generalitat Francisco Camps. He vist, però, la informació que n’ha enviat el departament de presidència a la premsa, i així per damunt crec que els d’Esquerra Republicana haurien d’estar contents.(…)

Tenint en compte que Camps és president de la Generalitat Valenciana, i que el territori en què té un cert poder és el País Valencià, el fet que faça referència DEU voltes a Espanya (onze voltes parla de la ‘Comodidad Valenciana’) podria fer pensar que hi ha una força independentista potent i en creixement.
No és així, i per això mateix no acabe d’entendre eixa obsessió a parlar tothora d’Espanya. No crec que en el seu partit dubten de la seua fidelitat a la pàtria espanyola

Una d’aquelles paraules que van quedant en l’oblit. L’ha dita ma mare (jo no ho havia sentit mai), i no ha sabut explicar què significa.
Diu el diccionari:
m 1 El qui guia els cavalls d’un carruatge cavalcant-ne un.
2 HIST El qui guiava els cavalls de la posta.
I el Diccionari català-valencià-balear diu:
POSTILLÓ m.
El qui guia els cavalls d’un cotxe cavalcant-ne un; cast. postillón. Postilló, mosso de posta: Hic veredarius, veredarius antecursor, Lacavalleria Gazoph.

La frase en què ha aparegut aquest mot és ‘com jo era l’últim postilló…’, per dir que en ser la més menuda de casa (quan era xiqueta) tots manaven d’ella.

Efectivament. No és que estiguem en primera línia de platja, però vist des de la Gran Bretanya es veu que açò és ja el litoral mediterrani.

Mireu: http://www.ownersdirect.co.uk/spain/S1400.htm

Llegint el diccionari de Joan Coromines, l’impressionant Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, acabe de trobar una altra referència a l’Olleria. En una de les primeres notes d’aquest bloc vaig parlar de l’etimologia que Coromines dóna de Gàlim, el nom d’aquest full, a banda de l’entrada dedicada a l’etimologia del nom del poble en l’Onomasticon Cataloniae, on em vaig endur una sorpresa monumental que ara no ve al cas.(…)
En parlar del mot ‘tanda’, reprodueix la informació rebuda en la seua visita a l’Olleria el 1962 relacionada amb aquesta paraula: “les partides de l’horta ací són 7 i hi ha 7 tandes de reg, alternant-se segons els dies de la setmana; Horta del Dimarts, del Dimecres, del Dijous…”.

Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Alfarrasí, Benigànim, Bocairent, Montaverner i Quatretonda tenen les biblioteques incorporades a la Xarxa electrònica de lectura pública valenciana.
Parle dels pobles de la Vall d’Albaida. També les té incorporades Ontinyent, que és la ‘ciutat’ gran i principal de la comarca.
Però i l’Olleria? La segona població en nombre d’habitants de la Vall n’està fora. Supose que més que res perquè tampoc no té una biblioteca com Déu mana. Coses que passen en este poble.

Per a la gent desficiosa, que passa per ací a llegir les coses que vaig deixant redactades, ací teniu un regal: mireu en aquest enllaç i que ho passeu bé.

El ‘conflicte lingüístic’ valencià és polític. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és un ‘apanyo’ polític. Com es podia esperar, doncs, una eixida no política al problema?

No me n’alegre, però els brindis fets quan a la creació de l’AVL eren en fals, perquè no es podia confiar que el PP deixara en mans de tècnics independents la qüestió. Quan ha defensat el PP el valencià? Quan l’ha promogut? I fins i tot, quan l’ha usat?
Pensar que finalment  deixaria d’usar la llengua com a instrument polític era una temeritat, per molta il·lusió que fera. Ara, per desgràcia ho tornem a vore: no l’han feta ells, l’AVL? Doncs han de fer el que ells volen. I si no, en fan una altra.

Que qui mana ací?

Per sort, per a mi i per al personal, no m’ha tocat moltes voltes haver de parlar en públic. Encara que a mi, quasi que em sembla que han sigut massa…
Quan ho he fet, he pensat això de començar dient ‘bona nit a tots i a totes’, però he de reconéixer que eixa manera de dir, repetint les coses en masculí i femení no m’agrada gens. Gens ni miqueta. I què fer?
Propose usar la fórmula ‘tot lo món’ en lloc de ‘tots i totes’. Això i l’altra possibiltat: ‘tothom’.

L’hereu dels Borbons, Felipe, i la seua senyora, han passat aquests dies pel regne dels valencians, que sembla ser que és un dels regnes que heretaran. Ens agradarà o no, però la monarquia és el que tenim.
Ara bé, mire jo que tampoc no serà tan necessari que se’n parle sempre amb tanta admiració embafosa i acrítica. Recordeu el NO-DO i les notícies de color sépia?

Aquest matí, en una tertúlia de Ràdio 9, un dels participants (lamente no saber-ne el nom) ha afirmat tot seriós que ‘la Comunidad Valenciana siempre ha sido bilingüe’, i que mai no hi ha hagut ‘ningún conflicto entre los dos idiomas’. Potser la literalitat de la segona frase no siga completa al 100%, però volia dir això, que entre el castellà i el valencià mai no hi ha hagut cap de problema.(…)

He de pensar que l’home ho diu convençut i de bona fe. Deu ser la seua opinió. Però mire jo que el conductor del programa, que cobra de tots nosaltres, hauria d’haver fet algun incís. No dic que donara la seua opinió, sinó que recordara que els fets no són precisament tan bucòlics, perquè des d’un mitjà públic no es pot permetre que es faça a banderes d’aquesta manera la història.
El presentador del programa, Vicente Climent, li hauria d’haver recordat coses que hem passat gent d’aquest país, com haver d’anar a escola en castellà (on no només era la llengua que aprenies, sinó la que tenies l’obligació de parlar), o quan et miraven malament si no parlaves ‘en cristiano’. La imposició legal i forçada del castellà no va existir?
El mal del cas no és l’afirmació del contertuli, falsa, sinó que s’haja pogut fer en un mitjà públic (que en teoria havia de servir per defensar el valencià) sense que ningú ho haja desmentit. Sembla doncs que tot s’hi val, i si cal es reescriurà la història. Recordeu aquell discurs del rei d’Espanya? Com que la democràcia és més important que la ciència… tot s’hi val.

Mireu què en diu l’amic Partal d’aquestes coses: Ciència i democràcia

Vos en recordeu de quan feia sol?

La llengua és viva. Com diu un amic meu, ‘no s’havia de morir mai: sempre malalta…’. Però mira, malalta i tot encara s’inventa paraules noves. Una de les més recents que he escoltat és ‘percular’.(…)

Sinònims? Fer la guitza (o l’enguisna en pronúncia local), emprenyar, molestar…
Etimologia? Senzilíssima: prové de ‘donar pel cul’ (per-cular).

Proposarem que l’incloguen en el diccionari de l’AVL.

Baixant pel carrer del Batle, en arribar a l’altura del carrer que puja a la plaça de Cento Coixo, et trobes ara un semàfor d’aquells de ‘xip-xap’, sempre intermitent reclamant atenció. També hi ha una placa de trànsit que indica que la via es fa estreta. A l’altra banda d’aquell carrer seguint pel del Batle, anem a parar a una mena de zona de vianants escassa, perquè té poca llargada.(…)

És ací, a l’alçada de ca Merceditas i ca Taleca, on el carrer del Batle es fa més estret, que han eliminat les voreres (una era en realitat una talleruca) i han empissat uns quants metres com si fóra un trosset de passeig. La veritat és que el trànsit de vehicles no facilitava gens el pas de vianants, ja que les voreres (una menuda i l’altra, la talleruca) no eren massa practicables pel personal que hi passa a peu.
Ara aniran (anirem) tots junts: conductors i vianants. L’única cosa positiva que hi veig és que els vianants no hauran de baixar de la vorera, perquè continuarem depenent de la precaució i del trellat dels conductors, que haurem de considerar que sempre tenen la preferència de pas els que van sense motor.
Soluciona res això? En principi no, així en general, però si penses en algú que necessite un mínim de carrer per moure’s (una cadira de rodes, per exemple), resulta que sí. Amb les voreres antigues era impossible d’anar per damunt, però ara sí que s’hi podrà passar arrimat a la paret perquè no hi ha cap de rastell intransitable. Ara també caldria que s’explicara bé això (si és que ho han fet amb eixa intenció).

Jo també pensava que en acabar el congrés del PP valencià el sainet lingüístic aniria baixant d’intensitat. Però es veu que el PP li ha trobat el gustet i vol aprofitar el ‘conflicte lingüístic’ valencià per a torpedinar la mínima esperança que el català (o valencià o andorrà o beniatgí) arribe a tindre qualsevol reconeixement europeu. El català i les altres llengües no castellanes de l’estat.(…)  

És a dir, han portat a nivell estatal el model lingüístic que tan bé els ha funcionat ací: confusionisme, manipulació i crispació. Així, la llengua anirà morint-se fins que li apliquen l’eutanàsia activa.