Per sort, per a mi i per al personal, no m’ha tocat moltes voltes haver de parlar en públic. Encara que a mi, quasi que em sembla que han sigut massa…
Quan ho he fet, he pensat això de començar dient ‘bona nit a tots i a totes’, però he de reconéixer que eixa manera de dir, repetint les coses en masculí i femení no m’agrada gens. Gens ni miqueta. I què fer?
Propose usar la fórmula ‘tot lo món’ en lloc de ‘tots i totes’. Això i l’altra possibiltat: ‘tothom’.