Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

De les paraules als fets. O no.

0

M’agradaria enganyar-me, però tinc quimera que no ho faré. Després del devessall de declaracions i afirmacions patriòtiques del govern valencià quan la polèmica de la llengua a Europa, ara tenen l’oportunitat de demostrar que ho deien de deveres.

Sembla ser que una xica l’han despatxada d’una farmàcia de Sant Vicent del Raspeig per parlar en valencià. Ara, tocaria que el Consell s’abocara a averiguar què ha passat realment, i si es demostra el fet (cosa gens d’estranyar) que prenguera mesures exemplificadores contra una violació dels drets dels valencians. Dubte molt que ho faça, i insistisc que m’agradaria equivocar-me. No farà res. La notícia dels fets la publicava el dijous el diari El Punt, i el dijous a la nit, que jo sàpia, des del govern de la Generalitat encara no se n’havia dit res. Quan a la famosa polèmica europea, les notes de premsa plovien als mitjans de comunicació. Ara… Ni David Serra, secretari de Política Lingüística, ni el conseller Font de Mora, ni el portantveu González Pons, acèrrims defensors del valencià fa una setmana, han eixit en defensa d’aquella xica que s’ha atrevit a parlar en valencià a Sant Vicent del Raspeig. Ni Camps. Ja comentava fa poc que poden ‘voler’ el valencià a Europa però no a casa.

En la visita que Carod-Rovira va fer a la Moncloa la setmana passada, va fer unes declaracions poc afortunades. En relació amb la polèmica lingüística, el líder republicà va afirmar que el govern valencià no estava legitimat per defensar l’idioma: diguem que l’expressió no fou ben trobada, però de raó, en tenia. I ara, si tot va com supose, encara en tindrà més.

Actualització 25 de setembre:
I damunt els haurem de riure les gràcies. Ara el senyor David Serra diu que gràcies a Genoveva Reig "la televisión pública valenciana ha jugado un papel muy importante en la extensión del valenciano por todo el territorio de la Comunidad Valenciana". És menester que es burlen d’aquesta manera?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Haurem aprés la lliçó?

0

Aquest estiu han inaugurat a l’Olleria una botiga de menjar anglés. No és que estiga de moda, sinó que al terme s’ha anat instal·lant un nombre respectable de súbdits de Sa Graciosa Majestat. Han comprat xalets i casetes pel terme, ben pagats, i hi viuen sense deixar-se vore molt pel poble. Són uns altres immigrants, encara que aquests tenen papers i tarja de crèdit.

És evident que l’arribada dels britànics no és casual. La costa ja s’ha saturat i n’hi ha que fugen de la massificació litoral. I també n’hi ha que en vénen de nous, i que busquen espais més tranquils que no els amuntegaments immobiliaris. Veient açò, hauríem de ser capaços d’aprendre la lliçó per evitar caure en temptacions que ens acaben abocant a un final similar al que pateixen ara a zones com la Safor o les Marines: fugida de turistes una vegada ja s’ha destrossat el paisatge. És normal que no els agrade vore serres que tenen més grues que pins.
Si la Vall d’Albaida atrau visitants, aprofitem-ho, però fem-ho de manera racional. Respectem el paisatge que busquen, i defugim la massificació que acabarà despatxant-los i destrossant-nos el país.
Per desgràcia, ja corren rumors de projectes urbanístics propis del ‘desarrollismo’ dels anys 60. Amb camps de golf, és clar.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

A Europa en valencià, i a casa en cristiano.

10

Açò del valencià dóna molt de si. La nova polèmica respon a la petició que diu el govern espanyol que farà perquè el ‘valencià’ i el català (per separat) siguen oficials a la Unió Europea. Cadascú, com és normal, s’ha posicionat com era d’esperar i ara tenim l’allau habitual de declaracions i rèpliques.

D’entre tot el sarau mediàtic, hi ha una notícia que m’ha cridat l’atenció: diuen els del PP que presentaran mocions als ajuntaments per recolzar la petició del govern espanyol. S’hi tornaran a retratar, i es quedaran de nou en evidència.
Posem per exemple el cas de l’Olleria. Si es vota eixa moció, l’ajuntament ollerià l’aprovarà amb la majoria absoluta que hi té el PP. O siga, que tindrem un ajuntament que reivindica que el valencià siga oficial i es puga usar a la Unió Europea (com si diguérem allà on brama la tonyina), però que no l’usa a casa. No ve de nou. Són capaços de demanar que el valencià siga llengua oficial a la Lluna, per demostrar-se més valencianistes que ningú, amb la tranquili·litat que els dóna saber que encara que s’aprovara ells seguirien amb el castellà.
En aquest cas, resultaria contradictori, però no sorprenent, que el consistori de l’Olleria sol·licitara l’oficialitat del valencià a Europa i continuara fent la paperassa, les comunicacions o la web en castellà. Ara bé, serà interessant vore què en diu el senyor secretari de l’ajuntament, com explica eixa exigència a la Unió Europea quan ell continua negant-se a redactar les actes en valencià, una actitud que trobe legalment dubtosa.
Ja no ens enganyen: si diuen voler el valencià com a llengua europea és només per polemitzar amb el català. Ho sabem de fa temps, però es veu que encara els funciona la martingala.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Ja està, ja s’ha acabat.

0

Han sigut curtes, les vacances, però no més que altres anys. Almenys he descansat, sense telèfons ni ordinadors… i ben poca gent coneguda. Això sí, les escasses visites que he fet han sigut ben interessants. Visites a coneguts, vull dir, perquè no he anat a vore res ni a fer res. Només a deixar de fer el que faig normalment. No són això les vacances?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Broma de mal gust?

1

o el final del patiment?

El Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, amb la remodelació del Consell, ha col·locat al capdavant de la Conselleria de Cultura a l’ara ja Honorable senyor Alejandro Font de Mora. Si no ho tinc mal entés, aquest home és metge forense, i m’ha sigut impossible deixar de pensar si això és una casualitat o no. Perquè, entre altres coses, la faena dels forenses és esclarir les causes d’algunes morts, i tal com tenim l’idioma, que està més allà que ací, tinc por que no l’hagen buscat ja per anar preparant els certificats de defunció lingüística…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Quina barra!

0
Publicat el 26 d'agost de 2004

A mitjans d’agost, el secretari autonòmic de Cultura i Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, David Serra es va espolsar unes declaracions tot indignat "per la usurpació per part del Govern català del nostre patrimoni per a aconseguir els seus objectius polítics. El major patrimoni que tenim els valencians és la nostra llengua i, en este sentit, ens sentim especialment orgullosos del llegat que hem rebut dels nostres escriptors. Utilitzar de manera fraudulenta el nom i l’obra del nostre millor poeta, Ausiàs March, per a fer propaganda política en favor del reconeixement de la llengua catalana com a oficial en la Unió Europea és una immoralitat".

Realment cansa tanta "immoralitat". Ja sé que és cosa de la política, que es tracta de fer la guitza perquè al cap i a la fi igual li té que es diga valencià que català: per això ho fan tot en castellà. Però que aquest senyor vinga ara amb aquests romanços, quan el seu govern va finançar una espècie de telefilm sobre la vida d’Ausiàs March que era un insult al poeta i a la intel·ligència, això em sembla que és tractar al personal d’imbècils.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El coneixement està molt bé en les persones.

0
Publicat el 23 d'agost de 2004

No tinc costum d’entretindre’m a mirar els fòrums que hi ha pel món d’internet. Només ho faig en alguns pocs per si trobe alguna cosa interessant per al VilaWeb Ontinyent, cosa que no sol passar. Aquest cap de setmana (i el dilluns), però, m’he assomat al de la web d’España 2000, pels fets de Quatretonda.

És acollonant. He entrat en la web aquesta per qüestions ‘periodístiques’, que si no a vore a quin sant se’m passa pel cap a mi de mirar-hi res. I és que és realment acollonant. El fòrum desprén un ambient de mentalitat plana, d’insult permanent i de desqualificació constant. No és possible la discussió, perquè no hi ha raonaments. Només la visceralitat i la fe cega en alguna cosa (España?) que segurament no saben definir sense sentir-se atacats. Preocupa aquesta gent, perquè sembla que actuen com si no tingueren entranyes. El cervell ja se’ls veu més buit que altra cosa.

Però també em preocupa una altra cosa: que hi haja gent amb aquestes actituds, amb aquesta violència no sempre continguda, amb aquests no-raonaments, i que es diguen dels ‘nostres’.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Maçons en l’Olleria?

0
Publicat el 13 d'agost de 2004

Com en tantes altres ocasions, em trobe enmig d’un assumpte que supera els meus coneixements. Tinc una certa habilitat per clavar-me en embolics i saraus, i això m’ha ensenyat que l’important no sempre és saber, sinó saber qui són les persones que saben i acudir-hi. El cas ara, encara que és una història de fa anys, és l’esforç que s’està fent no per recuperar una edifici simbòlic de l’Olleria, sinó per evitar que es deixe abandonat i acabe com moltes altres parts del patrimoni local que han passat a millor vida: la Casa Santonja.

 

La Casa Santonja és un edifici ben singular. El que es deia una ‘casa bona’, amb senyorets de molts havers, amb càrrecs polítics importants (fins i tot un diputat a les Corts Espanyoles). La singularitat especial de la casa són les seues pintures que decoren les parets i els sostres, amb motius completament diferents als vistos per ací. La investigació actual està demostrant que es tracta de pintures amb un més que marcat caràcter maçònic (i conste que jo eixa hipòtesi la veia molt desgavellada…).

Josep-Vicent Vidal, que s’ha encarregat de trobar el llinatge i genealogia dels propietaris de la casa ha fet un treball excel·lent. És ell que va iniciar la pista dels maçons, i encara apunta la possibilitat que l’edifici servira com a ‘temple maçònic’. Pot semblar exagerat, però un membre de la maçoneria que va visitar la casa fa poques setmanes es va quedar bocabadat en veure les pintures i tots els detalls decoratius que queden. Per a ell, pocs edificis a tot Europa poden contindre tants singificats com aquest. En la web feta arran d’una exposició fotogràfica sobre la casa podeu vore part de les pintures i els textos explicatius.

La lluita està a aconseguir que l’ajuntament, propietari de l’immoble per una altra història en què també estava un servisor involucrat, es decidisca a actuar en l’edifici i el restaure.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La conjugació de les vacances.

0
Publicat el 2 d'agost de 2004

Una vegada les vacances van assolir un estatus de plena normalitat, van començar a evolucionar cap a formes de consumisme. Era inevitable, i si volem seguir amb aquesta societat del ‘benestar’, no pot parar la roda.

Amb tot, el que m’interessa destacar és com s’ha canviat la manera de parlar de les vacances. Una vegada assumit que tothom en té dret, i que ja és una pràctica bastant establerta que el personal les disfruta, s’ha passat del verb ‘tenir’ al verb ‘anar’. Fa anys (no massa) la gent feia vacances, i preguntaves o et preguntaven ‘quan fas les vacances?’. En les zones industrials, com la meua, la gent tenia costum de treballar també en vacances,  i guanyar-se uns dinerets per a gastar-se’ls i fer rodar l’economia, però sembla ser que la gent ja s’estima més descansar i fer rodar l’economia gastant-se els diners precisament en les vacances. Com? Viatjant.

Ací ve la cosa. Ara ja no et pregunten quan fas les vacances, sinó on vas de vacances, com si les vacances hagueren de ser sinònim de viatge. Fixeu-vos com el verb corresponent a les vacances, majoritàriament, ja és ‘anar’. Ni es diu quan es fan les vacances, ni on s’ha anat de viatge: s’ha barrejat tot i ara ‘es va de vacances’.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

What is the most legit online casino?

0

There are several options available when it comes to online casinos. So how can you determine which is the most reliable? To acquire the inside scoop, I conducted some investigation and contacted winward casino in australian. Here is what I discovered.

Deposit and withdrawal

There are several easy, risk-free, and safe ways to deposit money into and withdraw money at Winward Casino. We accept Visa, MasterCard, Bitcoin, Neteller, Skrill, and UPayCard for deposits. Visa, MasterCard, Bitcoin, Neteller, and Skrill are also available for withdrawals. For the most latest details on the techniques that are accessible, please visit our website.

Choosing the best trustworthy online casino might be challenging.

It might be difficult to choose which online casino is the most reliable when there are many to pick from. If you’re not cautious, you can wind up losing your money.

The most trustworthy online casino is Winward Online Casino. Our reputation speaks for itself and we have been in business for more than ten years. Our customer service is excellent, and our games are both fair. Additionally, we provide some of the most significant bonuses in the sector. Discover why Winward is the greatest online casino by registering right now!

There are benefits to playing at a mobile casino

Playing at a mobile casino has several benefits, including the ease of being able to do it whenever and anywhere you choose. Additionally, you may benefit from bonuses and benefits that are only available to gamers who decide to wager while on the road. Additionally, compared to internet casinos, mobile casinos often provide a wider selection of games. Therefore, playing at a mobile casino is unquestionably the way to go if you’re searching for a fantastic gaming experience that you can enjoy on your own terms.

Popular Slots You Are Welcome to Play Here

We appreciate you thinking about playing your preferred slots at Winward Online Casino! We look forwards to providing the finest gaming experience to our gamers and hope you decide to join us soon. I appreciate your time.

  • Slot machines are a favorite among gamers because they provide a wide range of betting options and excellent winning opportunities. Both themed slots and basic slots, which provide straightforward gameplay and generous rewards, include a variety of designs and additional features.
  • Another popular casino game is keno. It’s simple to play and gives several opportunities to win, sometimes even the top reward. Simply choose 20 numbers from a possible 80, then watch to see whether they are drawn. If so, you succeed!
  • It’s understandable why baccarat is one of the most played casino games in the world. Anyone can play since no talent is necessary, and because the stakes are modest, it’s ideal for casual gamers or those looking to stretch their bankroll a little bit farther. It’s an excellent choice for gamers searching for value since the payout percentages are often high as well.
  • Millions of people worldwide play blackjack, another traditional casino game, every day.

The Best Online Casino for Fans of Slot Machines

Winward is a great option if you like playing slots and want the greatest online casino experience. We provide a wide variety of slot machines with excellent bonuses and huge payouts. Additionally, our customer support staff is on hand around-the-clock to assist you with any queries or worries. So why are you still waiting? Join now to take advantage of the greatest online casino gaming environment!

More information can be found on the website.

Apple Pay Casino Review

0

Then it’s time to get to know a fair newcomer when it’s apple pay casino turn! This establishment opened its doors in 2022, so it’s a fairly recent affair. This casino operator is owned by a company called Mirage, and, at least at first glance, this newcomer looks like a really efficient and classy affair. But, as is often the case, looks can be deceiving, and based on the casino’s home page alone, you shouldn’t draw any conclusions about the proper level and quality of the gaming site.

That’s why we go through the casino operator’s offer from floor to ceiling during the review! All the important and necessary things are checked and thoroughly reviewed, so in this case, you definitely won’t be satisfied with just admiring the appearance. Of course, the review starts traditionally with a review of the casino site’s appearance, but after that, we’ll get to the facts, which are more important than the look of the games and everything else.

Of course, we’ve already seen the exceptionally tasty Apple Pay Casino welcome package above, but other facts about this slot are listed below as a review. Of course, the selection of games is carefully reviewed, and each game genre and area is enjoyed during the review. In addition to this, payment methods, the site’s customer service language policy, and level of service are also taken into consideration, not forgetting the player experience collected with Trustpilot, and of course, other things.

Apple Pay Casino Bonus

On the Apple Pay Casino site topic, you don’t save on the welcome package, but there is a first-rate great and extensive benefits package! All in all, pläjäys offers new players a bonus of up to 1,000 CAD, so there are at least enough benefits.

These benefits are offered to new customers in connection with the first four deposits, and players must remember to use the necessary bonus codes to get the benefits.

  • First deposit: 100% bonus up to 200 CAD with the code WELCOME
  • Second Deposit: 50% bonus up to 300 CAD with code TWO
  • Third Deposit: 50% bonus up to 400 CAD with code YPACK
  • Fourth deposit: 100% bonus up to 100 CAD with code GOODLUCK

So, the site’s initial package offers an impressive 1,000 CAD bonus, which means there are plenty of benefits for the first four deposits with a minimum deposit of at least 20 CAD. There are no free spins in the package, but on the other hand, you don’t need them when the offer is so big and strong.

What can I play at Apple Pay Casino?

Of course, the best way to get to the basket from the individual casino operator level is to examine what games the site offers its customers. As a rule of thumb, we can state that the more games there are and the better quality and variety they are, the better the whole casino site looks. Of course, quantity is not everything, so if quality and quantity have been flipped in such a way that they match each other, we are on the threshold of a real recipe for success.

Even a cursory glance at the gaming offerings shows that Apple Pay Casino offers its customers a very diverse and rich gaming library full of great games. The list of game manufacturers is really extensive and there is something to play in almost every genre, so the mood is elevated.

Of course, traditional casinos and live casinos are available in different categories. As you’d expect, the live section has live games and the casino section has all the other games. There are many other categories in the assortment, which means that when it comes to games, the offerings are delightfully varied and exciting.

In particular, the cold hearts of the review team are warmed by the fact that there are many game developers around – a staggering number! Fans of quality games are sure to find games to their liking at Apple Pay Casino, as almost all of the game houses belonging to the undisputed first class of game makers are represented here! Our favorites Evolution Gaming and Yggdrasil, among many others, are included, so there’s really no shortage or lack quality games, but a stock full of diamonds!

Gastronomia recreativa.

0

No estic massa segur que el terme ‘gastronomia’ siga l’adequat per parlar de begudes, però ara no tinc a mà cap de diccionari i el títol m’agrada.

Resulta que estem mirant de trobar una nova combinació estiuenca per al café licor. La ‘mentireta’ és la beguda de café reina de l’estiu, això és innegable, però sempre s’han d’anar buscant coses noves. També existeix la ‘lletuga’, feta amb menta, però no s’ha acabat d’expandir des de Xixona, on té molt bona acollida.
La cosa és que durant un sopar vaig explicar que en alguna ocasió, anys arrere, havia begut amb alguns amics el que vam batejar com a ‘cabreta’: café licor amb llet condensada. No devia ser nou perquè en l’etiqueta de l’ampolla de Cerol feia referència a aquesta llet com a possible acompanyant del café. La barreja és difiícil, per haver d’aconseguir l’equilibri d’amargor i de dolçor dels components, i a més és molt forta, per la quantitat de café licor que duu. Doncs després d’aquella confessió, vam acordar amb els propietaris d’una cafeteria que podríem buscar alguna cosa similar, però refrescant, a l’estil de la mentireta.
El primer pas fou posar el café licor a granissar. La primera prova va ser un fracàs més que estrepitós, fins i tot diria que perillós per a la salut. La meua salut, ja que per tindre la idea em toca arriscar-me amb els invents. Amb un got mitjà, vam barrejar café licor (massa) amb nata: el resultat era empalagós i alcohòlic. Crec que vaig arribar a fer-me cinc o sis cullerades i em vaig entregar.
El segon intent ja va anar millor. En un got de tallat, hi vam posar el café licor granissat i llet merengada. El gust era bo, un company que se’n va fer un per consell meu (atrevit o dessentit ell) el va comparar amb el baylys (o com s’escriga), però encara tenia massa força l’alcohol.
A la de tres, o mort o pres, diuen, i així ha sigut. Anit vam repetir l’experiència amb una modificació idea de la xica de la cafeteria: rebaixar un poc el café licor amb una mica de café (normal) granissat. Ara! Això ja es pot beure bé, fa bon gust, és refrescant, i té el seu punt espirituós del café d’Alcoi.
Ara encara queden dos qüestions pendents: que la gent ho conega, ho taste i ho trobe bo; i trobar-li el nom.

Actualització: La fase de donar a tastar la nova beguda funciona bé. Quant al nom, rebutjat el de ‘catarsi’ (en referència a la cafeteria Ca Tarsi) per la propietària del local, sembla que el de ‘xoret’ està tenint bona acceptació.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El port de l’Olleria.

0

Ara ja és un port homologable amb carreteres de l’Europa més moderna, però els que el recordem amb tot el seu ‘esplendor’ sabem què vol dir ser un poble ‘petit i mal comunicat’.

En la foto veiem com era en els anys 50, encara amb la venta antiga. Tenia fama de difícil, i no pocs conductors preferien fer una volta bastant llarga a haver de pujar per les costeres i revoltes del port. La diferència d’altitud entre la Costera i la Vall d’Albaida té el port de l’Olleria com a exponent: una carretera sinuosa, empinada i amb revolts tancadíssims i molt costeruts feia d’aquell port una barrera física considerable. Va arribar un moment que el trànsit de vehicles (contínuament en augment) es feia difícil, ja que els camions i autobusos anaven fent-se grans i no sempre passaven a la primera per les revoltes. Ni deixaven passar els cotxes.
Els que ens hem criat amb aquell port en sentim una miqueta de recança. No és que el trobem a faltar, però sí que enyorem aquella imatge que duem marcada a la memòria. La part sinuosa i costeruda de la Costera, que salvava des del Pla de Canals la pujada fins al capdamunt del port, i la baixada suau i fresca ja dins de la Vall d’Albaida. Dos paisatges distints i propers.
Curiosament, tot i que era una ruta perillosa, no hi va haver cap accident greu (possiblement perquè no es podia anar massa fort), mentre que la nova carretera ja ha causat alguns morts. Són coses del progrés.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sopars de risc.

0

En principi, sopar no es considera un esport d’aventura, ni una activitat de risc. En principi només, perquè hi ha casos realment esborronadors. I no m’estic referint a aquells sopars en locals on t’espigolen les butxaques o en els que ‘sopar’ és un eufemisme per la gana que passes.

No. M’estic referint a aquelles nits en què t’asseus a taula, algú ha posat en marxa la tele i en té el comandament a distància, amb uns criteris de teleespectador no massa similars als d’un servidor. Pot passar, i si el canal triat és Canal 9 és segur, que engolir-se el mos de meló d’Alger siga perillós per a la salut física. La salut mental és més que segur que no quedarà il·lesa.
Vore Canal 9, com a exercici masoquista, deu ser una experiència insuperable. Vore’l amb intenció analítica, mereixeria una compensació econòmica per la perillositat intel·lectual. Vore’l sense tenir escapatòria ajuda a entendre els patiments de les víctimes de la inquisició.
Saber que està a punt de començar un programa, del que només esperes que siga roïn i no siga patètic, t’omple d’ansietat. O intentar no mirar ni escoltar l’anunci de la propera emissió de Tòmbola, que dóna pas a un programa fet només per publicitar negocis dels amics de l’exmolthonorable (que ho era per imperatiu legal), amb uns presentadors que s’encaboten a destrossar el guió, que d’altra banda no es mereix una altra cosa… Tot això, si has aconseguit que el menjar et faça profit mentre l’informatiu et recorda que som capdavanters en tot.
I el pitjor és sentir que a cada moment, en cada cosa que fan, el menyspreu i la falta de respecte són continus.
Depén de dies, però sempre hi ha un moment en què la cosa es fa inaguantable i això ja no es pot suportar. I el del comandament acaba buscant una altra cosa que siga, com a mínim, respectuosa amb els que ho paguem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari