Gàlim

Aproximadament, el bloc de Pep Albinyana

Neologismes.

0

La llengua és viva. Com diu un amic meu, ‘no s’havia de morir mai: sempre malalta…’. Però mira, malalta i tot encara s’inventa paraules noves. Una de les més recents que he escoltat és ‘percular’.(…)

Sinònims? Fer la guitza (o l’enguisna en pronúncia local), emprenyar, molestar…
Etimologia? Senzilíssima: prové de ‘donar pel cul’ (per-cular).

Proposarem que l’incloguen en el diccionari de l’AVL.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’Olleria ja té una zona de vianants.

0

Baixant pel carrer del Batle, en arribar a l’altura del carrer que puja a la plaça de Cento Coixo, et trobes ara un semàfor d’aquells de ‘xip-xap’, sempre intermitent reclamant atenció. També hi ha una placa de trànsit que indica que la via es fa estreta. A l’altra banda d’aquell carrer seguint pel del Batle, anem a parar a una mena de zona de vianants escassa, perquè té poca llargada.(…)

És ací, a l’alçada de ca Merceditas i ca Taleca, on el carrer del Batle es fa més estret, que han eliminat les voreres (una era en realitat una talleruca) i han empissat uns quants metres com si fóra un trosset de passeig. La veritat és que el trànsit de vehicles no facilitava gens el pas de vianants, ja que les voreres (una menuda i l’altra, la talleruca) no eren massa practicables pel personal que hi passa a peu.
Ara aniran (anirem) tots junts: conductors i vianants. L’única cosa positiva que hi veig és que els vianants no hauran de baixar de la vorera, perquè continuarem depenent de la precaució i del trellat dels conductors, que haurem de considerar que sempre tenen la preferència de pas els que van sense motor.
Soluciona res això? En principi no, així en general, però si penses en algú que necessite un mínim de carrer per moure’s (una cadira de rodes, per exemple), resulta que sí. Amb les voreres antigues era impossible d’anar per damunt, però ara sí que s’hi podrà passar arrimat a la paret perquè no hi ha cap de rastell intransitable. Ara també caldria que s’explicara bé això (si és que ho han fet amb eixa intenció).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El ‘valencià’ com a excusa.

0

Jo també pensava que en acabar el congrés del PP valencià el sainet lingüístic aniria baixant d’intensitat. Però es veu que el PP li ha trobat el gustet i vol aprofitar el ‘conflicte lingüístic’ valencià per a torpedinar la mínima esperança que el català (o valencià o andorrà o beniatgí) arribe a tindre qualsevol reconeixement europeu. El català i les altres llengües no castellanes de l’estat.(…)  

És a dir, han portat a nivell estatal el model lingüístic que tan bé els ha funcionat ací: confusionisme, manipulació i crispació. Així, la llengua anirà morint-se fins que li apliquen l’eutanàsia activa.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Anem afegint exemples.

0

La Generalitat Valenciana diu que adquirirà 50.000 exemplars d’una edició de ‘El Quijote’ que ha fet la Real Academia Española de la Lengua, i els repartirà pels centres escolars i les biblioteques. L’any que ve es veu que celebren el IV centenari d’aquell llibre, i els nostres governants s’han afanyat a ser més ‘cervantins’ que ningú. (…)

La nota de premsa que en parla ho deixa ben clar: ‘La Comunidad Valenciana es la primera autonomía que ha firmado un convenio con la RAE’ per a la celebració quijotesca. Una volta més, són més espanyols que els espanyols, i ho han d’estar sempre demostrant , per si de cas es despista algú.
Després, vindran reclamant i bramant no sé què del valencià i de les senyes d’identitat i de tot això que diuen sempre. I l’any passat, en el desé aniversari de la mort de Vicent Andrés i Estellés, se’ls va despistar recordar-ho. 50.000 llibres de Cervantes i l’Estellés en l’exili administratiu.
Si això, a vore si entre tots els fem memòria que l’any que ve farà deu anys de la mort de l’Ovidi…

P.S.: Sé que l’any que ve la Generalitat no se’n recordarà de l’Ovidi, però possiblement sí que se’n recorden els del PSOE. Doncs que recorden també que quan eren a la Generalitat l’Ovidi va ser un dels exclosos d’aquell Canal 9 que ha acabat d’aquella manera.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tan malament anem?

0

No només hi ha tota mena d’activitats extraescolars cada dia de la setmana. A l’estiu es fan les escoles d’estiu perquè els xiquets es torben.
Però fins i tot han de fer una Escola d’Hivern a Nadal?
I els xiquets, quan fan de xiquets?

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

O xato, o amb dos nassos.

0

Així es fan les coses per ací. Tot d’una, en una rampallada correctora de rastells, i a partir d’una subvenció de la Dipu de Giner, estem veient com una colla d’obrers es dedica a fer rampes als cantons de les voreres de l’Olleria. (…)

Eliminació de barreres arquitectòniques, es diu això. Està bé, encara que hi ha voreres en què això té poc de sentit, ja que per molta rampa que tinga, si no hi cap una cadira de rodes no avancem molt. Però bé està que comencen a fer coses. Ja posats, podrien aplicar la legislació i obligar els locals públics a adaptar-se, especialment els que s’obrin nous, als que haurien d’exigir el compliment de la normativa en matèria d’accessibilitat.
El més curiós de tot és la proliferació de plaques que estan plantant al costat dels cantons rebaixats. Calia?

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Més perills d’internet.

0

No només els dominis d’internet poden causar problemes (El perill dels dominis d’internet.). Si tens una miqueta de curiositat, com l’he tinguda jo, et pots trobar pel món internàutic coincidències més o menys desagradables. (…)

Una prova. Agafes un cercador d’internet, hi poses el teu nom a vore si existeixes, i què t’hi pots trobar? De tot.

Per sort, encara em queda una miqueta de credibilitat entre gent coneguda, i em creuran si els dic que aquest o aquest altre no tenen res a vore amb mi. Al primer sí que el conec, però res més.

Nota: La negreta del primer paràgraf només indica que encara no domine açò del tot, i no sé llevar-la.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

D’ací a Albaida, una aventura.

0

D’ací a uns moments me’n vaig a Albaida. Ben a prop, però aniré d’aventura. No de safari, espere, perquè la fauna està controlada. Però la ruta…
(…)

Fa temps que no passe per la carretera antiga d’Albaida, la Nacional que passa per Montaverner i Alfarrasí, i aquesta nit hi aniré. Més que res pel comboi. La veritat és que l’autovia és més pràctica, encara que pegues més volta.
Això: tinc comboi de vore com ha quedat, perquè les últimes voltes, amb les obres, allò era un caos. Hi havia una col·lecció de rotondes, tocant-se, que no se sabia on duien. Revolts i desviacions cap a carreteres noves que encara no existien (no sé si ja existeixen).
I mira per a on, tot açò em fa pensar que ens fem majors (en plural, per sentir-me acompanyat). Perquè veiem que les coses ja no són com eren, que ja trobem a faltar coses de ‘tota la vida’, perquè ja portem uns quants anys a la vida…
Ho tinc decidit, em faré major, tant com puga. Però no em faré vell.
Almenys ho intentaré. També havia pensat de no morir-me, però si l’altre dia es va morir Superman, no sé jo com m’ho hauré de fer.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Increïble?

0

No, ja coneixem la capacitat de superació que té el senyor Zaplana. Però de vegades no podem deixar d’astorar-nos davant el domini que arriba a tindre del cinisme.

Quin volantí ha fet ara? Afirmar ni més ni menys que mai no havia pensat que "un president del Govern tinguera l’autoritat científica com per a poder dir si una llengua existeix o no en funció d’una pressió política". He d’admetre que de vegades em causa admiració aquesta capacitat de faltar a la veritat i al respecte del personal sense ni despentinar-se una cella.

Si no ho he entés malament, diu que Zapatero no té ‘autoritat científica’ per opinar sobre la llengua. Hem d’entendre, doncs, que el seu amic/enemic Camps tampoc no en té. O ell sí? I ell, Zaplana, en tenia quan era president de la Generalitat? El cas, ara, no són les dots filològiques dels politics. Ja sabem que saben ben bé de què parlen. La qüestió és el nivell de desvergonyiment del personatge.

L’espectacle és vergonyós. Com diria ma mare: tots p’al sant, i el sant en terra. Molt d’interés per la llengua, però acabarem ofegant-la. A vore si passa prompte el congrés del PP valencià i les coses es tranquil·litzen una miqueta. En tot açò del català, es tracta més de fer que de parlar, i tots hauríem d’aportar una miqueta de discreció a la cosa.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’edat no perdona.

0

Això ja ho sabíem, i personalment ho he anat comprovant de manera efectiva. Res de nou quant a l’edat. Però ara la cosa pot complicar-se…

La putada és ara la ‘ruleta russa’ que em toca afrontar. Per si no era prou haver d’arrossegar els efectes de la poliomielitis, ara resulta que és possible que haja de patir la síndrome ‘postpòlio’ (postpolioinfor.org). Una gràcia.
Diuen que això apareix amb els anys (uns 40 després d’haver patit la infecció de la pòlio) i que produeix fatiga, dolors musculars i d’articulació… Un panorama poc engrescador. I què hem de fer? Doncs mirar-s’ho més o menys de prop, saludar més sovint el metge a la seua consulta, i qui sap si anar triant un modelet de cadira de rodes…

És possible que no calga res d’això, però per si de cas, també serà qüestió de no desaprofitar el temps…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

A treballar, pel circuit.

0

A les entrades a l’Olleria, hi havia abans uns plaques grans on s’hi llegia ‘L’Olleria Villa Real, artesana e industrial’, tot un eslògan turístic que no va tindre massa èxit. Ara això d’artesana s’hauria de llevar, si encara hi foren les plaques, perquè l’artesania ha passat a millor vida. Si és que la Xina es pot considerar millor vida.

El cas és que sí que queda la part industrial, que ha crescut i s’ha diversificat. El polígon industrial, tot i la manera tan caòtica com va començar a posar-se en marxa, i que estan pendents d’instal·lar alguns servicis, és ara ple d’indústries i ja necessita ampliar-se. L’ampliació està prevista, però hi ha una qüestió importantíssima pendent de solventar, malgrat les promeses dels polítics que hi tenen responsabilitat.
La carretera que comunica el polígon amb el poble continua sent una senda, en relació amb el nombre de vehicles que hi passen cada dia. A més, una senda plena de revoltes. En alguna ocasió, els polítics responsables d’aquesta via han anunciat obres de millora, especialment quan hi ha hagut alguna desgràcia. Però les millores no es veuen enlloc. De fet, estem quasi que pitjor perquè amb la rotonda d’accés a la nova carretera Madrid-l’Olleria-Gandia, la cosa es complica encara més.
No sé per quin motiu la millora d’aquest tram de carretera no s’ha fet encara, però crec que és una necessitat urgent eliminar aquella mena de circuit estret de competició automobilística entre el polígon i l’Olleria.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Globalització

0

Un exemple que el món és un mocador (brut, segons com).

Uns senyors de l’Olleria estan de negocis per la Xina, cosa gens d’estranyar ja fa anys. En un hotel de Hong Kong se’ls acosta un home, que els ha sentit parlar en català, a saludar-los. L’home en qüestió és Josep-Lluís Carod-Rovira, i els pregunta que d’on són.
Valencians, responen ells. I matisen que de l’Olleria.
De l’Olleria? Jo conec a Pep Albinyana!

Això és la globalització: anar allà on brama la tonyina i trobar-te una personalitat que diu que coneix a un desditxat del teu poble.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Nos ancêtres… les valenciens.

0

És un tema que cansa, però és que no deixen de provocar. Ara des del govern valencià estan que no caguen de contents (?) perquè "por primera vez en la historia de la Unión Europea se reconoce oficialmente nuestra lengua, el valenciano". Fan bé de matisar quina és ‘nuestra lengua’, perquè en llegir la informació oficial diríem que és el ‘castellano’.

No ve de nou l’exaltació patriòtica sense contingut dels dirigents valencians, però m’ha cridat l’atenció una frase del comunicat, que d’alguna manera lliga amb unes declaracions del senyor Camps sobre el valencià que es parlava a les cases dels valencians.
Ara és la consellera de Participació i Cooperació (un càrrec foradat) la que diu que "hemos de sentirnos orgullosos de que nuestra lengua, el valenciano, la lengua de nuestros antepasados, sea hoy lengua reconocida oficialmente por la Unión Europea". El detall els delata: ‘la lengua de nuestros antepasados’. Eixa és la finalitat, que siga la llengua dels difunts, i els vius i els que vindran que s’apanyen com puguen (ja sabem com).
Fa anys, en algun dels llibres de Joan Francesc Mira, vaig llegir que en les escoles franceses de les colònies africanes feien cantar als xiquets cançons amb lletres com ‘nos ancêtres les gaulois…’. Estem en el camí: ‘nuestros antepasados que hablaban valenciano…’.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari