Gàlim

Aquest matí, en una tertúlia de Ràdio 9, un dels participants (lamente no saber-ne el nom) ha afirmat tot seriós que ‘la Comunidad Valenciana siempre ha sido bilingüe’, i que mai no hi ha hagut ‘ningún conflicto entre los dos idiomas’. Potser la literalitat de la segona frase no siga completa al 100%, però volia dir això, que entre el castellà i el valencià mai no hi ha hagut cap de problema.(…)

He de pensar que l’home ho diu convençut i de bona fe. Deu ser la seua opinió. Però mire jo que el conductor del programa, que cobra de tots nosaltres, hauria d’haver fet algun incís. No dic que donara la seua opinió, sinó que recordara que els fets no són precisament tan bucòlics, perquè des d’un mitjà públic no es pot permetre que es faça a banderes d’aquesta manera la història.
El presentador del programa, Vicente Climent, li hauria d’haver recordat coses que hem passat gent d’aquest país, com haver d’anar a escola en castellà (on no només era la llengua que aprenies, sinó la que tenies l’obligació de parlar), o quan et miraven malament si no parlaves ‘en cristiano’. La imposició legal i forçada del castellà no va existir?
El mal del cas no és l’afirmació del contertuli, falsa, sinó que s’haja pogut fer en un mitjà públic (que en teoria havia de servir per defensar el valencià) sense que ningú ho haja desmentit. Sembla doncs que tot s’hi val, i si cal es reescriurà la història. Recordeu aquell discurs del rei d’Espanya? Com que la democràcia és més important que la ciència… tot s’hi val.

Mireu què en diu l’amic Partal d’aquestes coses: Ciència i democràcia