Gàlim

Anit ens vam acabar el café licor granissat que teníem per als xorets, la beguda refrescant de café d’Alcoi inventada aquest estiu.

No en posarem més a granissar perquè l’oratge ja va fent-se decididament de tardor i ja no abelleixen tant aquestes begudes tan fredes. Almenys a la majoria del personal no ens abelleix tant, per això també és l’època de fer-se les últimes mentiretes de l’any. La mentireta és tota una institució, amb la primera de la temporada s’inaugura l’inici de la primavera, el renaixement de la vida, els dies llargs… però també arriba el moment de l’última de l’any.
El xoret està bo. No es pot dir que haja tingut una gran èxti, però és que tampoc no hem publicitat el producte. De cara a l’estiu que ve, a vore si ho donem a conéixer millor i en fem una beguda popular.

Aquest matí he sentit, a través dels altaveus que l’ajuntament té instal·lats pel carrer, la musiqueta que indica que van a donar notícia d’una defunció. Efectivament, tot seguit Gutiérrez (el famós Perretó) ha començat amb la frase: ‘Atenció, atenció. Nota necrològica: ha faltat…’ i a partir d’ací, com que se sentia malament, ja no he entés res.

Més tard l’han repetida, però on em trobava tampoc no se sentia bé. Tot i això, he comprovat que hi havia una frase que no casava. De normal, diu el nom del difunt, el malnom o la família, l’hora del soterrar i si es troba a casa o al tanatori. Doncs en aquest cas hi havia alguna cosa més, però seguia sense no poder-ho entendre.
Finalment s’ha destapat tot. Ho he pogut sentir bé, i he averiguat qui era el difunt, i què s’havia afegit. El locutor deia: ‘l’enterro es farà hui dilluns a les sis de la vesprà. A las seis de la tarde’. Això és. Havia afegit ‘a las seis de la tarde’.
Curiós? Crec recordar que ja ho havia fet en alguna altra ocasió. Supose que l’aclariment en espanyol l’ha fet per la facilitat a confondre ‘sis’ amb ‘cinc’ quan el so no és massa bo. No sé de qui ha sigut la idea, però per evitar la confusió, hauria pogut dir ‘a les divuit hores’, i no hauria calgut canviar de llengua.

Eixe és l’efecte que fa a voltes, que hi ha (massa) gent que pensa que la placa o senyal de trànsit de la foto està de mostra.

Segurament no pensen això quan aparquen en els llocs reservats que indiquen aquests senyals, però el resultat és el mateix: sempre hi ha qui deixa sense remordiments de consciència el cotxe en alguna plaça per a minusvàlids. Jo crec que és ací on està principalment el problema, encara que caldria parlar de més coses. Per regla general, em sembla que no hi ha encara una consciència estesa de la necessitat de l’existència (i disponibilitat) d’aquests aparcaments reservats, de manera que els usa massa sovint qui no ho hauria de fer, i ho fa sense adonar-se del perjudici que pot causar. Educació? És evident que cal fer entendre que tindre un lloc on deixar el cotxe, per a segons qui, és estrictament una necessitat, perquè l’ús del cotxe en si ja li és una necessitat. Es tracta de compensar mancances per tal de garantir, tant com siga possible, una igualtat de condicions en la vida social i pública.
Sempre queden, però, aquells que actuen únicament moguts per la comoditat pròpia i la falta completa d’allò que anomenem civisme. Aquesta gent sol saltar-se aquestes plaques i moltes altres, cosa que tractant-se de trànsit rodat fins i tot pot posar en perill la vida de persones. Hi ha casos que no entenen més que l’escarment de la multa… però és que fins i tot, a voltes, crec que l’autoritat també es pensa que el senyal està de mostra.

No és una pel·lícula. És la rotonda que, en eixir de l’autovia cap a l’Olleria, et trobes de morros. Encara que més de morros te la trobes quan hi arribes des de la nova carretera que ve de Gandia cap a l’autovia.

És espectacular la quantitat de trompades qui hi ha hagut des que van inaugurar aquesta carretera Gandia-l’Olleria encara no fa un any. Més de 40, si no m’han enganyat. Una de les últimes ha sigut la més vistosa de totes: un cotxe se n’ha pujat dalt de tot de la rotonda, i estem parlant de més de 3 metres de talús!

Hi han posat plaques, fletxetes, senyals gegants… però els cotxes continuen anant a parar contra la rotonda. Per sort, no tinc notícia de cap dany personal irreparable.

Els reiterats accidents a la nova carretera CV-60 posen en dubte les seues condicions de seguretat.

M’agradaria enganyar-me, però tinc quimera que no ho faré. Després del devessall de declaracions i afirmacions patriòtiques del govern valencià quan la polèmica de la llengua a Europa, ara tenen l’oportunitat de demostrar que ho deien de deveres.

Sembla ser que una xica l’han despatxada d’una farmàcia de Sant Vicent del Raspeig per parlar en valencià. Ara, tocaria que el Consell s’abocara a averiguar què ha passat realment, i si es demostra el fet (cosa gens d’estranyar) que prenguera mesures exemplificadores contra una violació dels drets dels valencians. Dubte molt que ho faça, i insistisc que m’agradaria equivocar-me. No farà res. La notícia dels fets la publicava el dijous el diari El Punt, i el dijous a la nit, que jo sàpia, des del govern de la Generalitat encara no se n’havia dit res. Quan a la famosa polèmica europea, les notes de premsa plovien als mitjans de comunicació. Ara… Ni David Serra, secretari de Política Lingüística, ni el conseller Font de Mora, ni el portantveu González Pons, acèrrims defensors del valencià fa una setmana, han eixit en defensa d’aquella xica que s’ha atrevit a parlar en valencià a Sant Vicent del Raspeig. Ni Camps. Ja comentava fa poc que poden ‘voler’ el valencià a Europa però no a casa.

En la visita que Carod-Rovira va fer a la Moncloa la setmana passada, va fer unes declaracions poc afortunades. En relació amb la polèmica lingüística, el líder republicà va afirmar que el govern valencià no estava legitimat per defensar l’idioma: diguem que l’expressió no fou ben trobada, però de raó, en tenia. I ara, si tot va com supose, encara en tindrà més.

^{Actualització 25 de setembre:}
I damunt els haurem de riure les gràcies. Ara el senyor David Serra diu que gràcies a Genoveva Reig "la televisión pública valenciana ha jugado un papel muy importante en la extensión del valenciano por todo el territorio de la Comunidad Valenciana". És menester que es burlen d’aquesta manera?

Aquest estiu han inaugurat a l’Olleria una botiga de menjar anglés. No és que estiga de moda, sinó que al terme s’ha anat instal·lant un nombre respectable de súbdits de Sa Graciosa Majestat. Han comprat xalets i casetes pel terme, ben pagats, i hi viuen sense deixar-se vore molt pel poble. Són uns altres immigrants, encara que aquests tenen papers i tarja de crèdit.

És evident que l’arribada dels britànics no és casual. La costa ja s’ha saturat i n’hi ha que fugen de la massificació litoral. I també n’hi ha que en vénen de nous, i que busquen espais més tranquils que no els amuntegaments immobiliaris. Veient açò, hauríem de ser capaços d’aprendre la lliçó per evitar caure en temptacions que ens acaben abocant a un final similar al que pateixen ara a zones com la Safor o les Marines: fugida de turistes una vegada ja s’ha destrossat el paisatge. És normal que no els agrade vore serres que tenen més grues que pins.
Si la Vall d’Albaida atrau visitants, aprofitem-ho, però fem-ho de manera racional. Respectem el paisatge que busquen, i defugim la massificació que acabarà despatxant-los i destrossant-nos el país.
Per desgràcia, ja corren rumors de projectes urbanístics propis del ‘desarrollismo’ dels anys 60. Amb camps de golf, és clar.

Açò del valencià dóna molt de si. La nova polèmica respon a la petició que diu el govern espanyol que farà perquè el ‘valencià’ i el català (per separat) siguen oficials a la Unió Europea. Cadascú, com és normal, s’ha posicionat com era d’esperar i ara tenim l’allau habitual de declaracions i rèpliques.

D’entre tot el sarau mediàtic, hi ha una notícia que m’ha cridat l’atenció: diuen els del PP que presentaran mocions als ajuntaments per recolzar la petició del govern espanyol. S’hi tornaran a retratar, i es quedaran de nou en evidència.
Posem per exemple el cas de l’Olleria. Si es vota eixa moció, l’ajuntament ollerià l’aprovarà amb la majoria absoluta que hi té el PP. O siga, que tindrem un ajuntament que reivindica que el valencià siga oficial i es puga usar a la Unió Europea (com si diguérem allà on brama la tonyina), però que no l’usa a casa. No ve de nou. Són capaços de demanar que el valencià siga llengua oficial a la Lluna, per demostrar-se més valencianistes que ningú, amb la tranquili·litat que els dóna saber que encara que s’aprovara ells seguirien amb el castellà.
En aquest cas, resultaria contradictori, però no sorprenent, que el consistori de l’Olleria sol·licitara l’oficialitat del valencià a Europa i continuara fent la paperassa, les comunicacions o la web en castellà. Ara bé, serà interessant vore què en diu el senyor secretari de l’ajuntament, com explica eixa exigència a la Unió Europea quan ell continua negant-se a redactar les actes en valencià, una actitud que trobe legalment dubtosa.
Ja no ens enganyen: si diuen voler el valencià com a llengua europea és només per polemitzar amb el català. Ho sabem de fa temps, però es veu que encara els funciona la martingala.

Han sigut curtes, les vacances, però no més que altres anys. Almenys he descansat, sense telèfons ni ordinadors… i ben poca gent coneguda. Això sí, les escasses visites que he fet han sigut ben interessants. Visites a coneguts, vull dir, perquè no he anat a vore res ni a fer res. Només a deixar de fer el que faig normalment. No són això les vacances?

No crec que ningú arribe a llegir açò, perquè no sé quin interés puga tindre visitar aquest bloc, però si ho fa algú, que no es preocupe si fa dies que no pose res. ÉS que estic de vacances lluny dels ordinadors. Ja tornaré.

o el final del patiment?

El Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, amb la remodelació del Consell, ha col·locat al capdavant de la Conselleria de Cultura a l’ara ja Honorable senyor Alejandro Font de Mora. Si no ho tinc mal entés, aquest home és metge forense, i m’ha sigut impossible deixar de pensar si això és una casualitat o no. Perquè, entre altres coses, la faena dels forenses és esclarir les causes d’algunes morts, i tal com tenim l’idioma, que està més allà que ací, tinc por que no l’hagen buscat ja per anar preparant els certificats de defunció lingüística…

A mitjans d’agost, el secretari autonòmic de Cultura i Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, David Serra es va espolsar unes declaracions tot indignat "per la usurpació per part del Govern català del nostre patrimoni per a aconseguir els seus objectius polítics. El major patrimoni que tenim els valencians és la nostra llengua i, en este sentit, ens sentim especialment orgullosos del llegat que hem rebut dels nostres escriptors. Utilitzar de manera fraudulenta el nom i l’obra del nostre millor poeta, Ausiàs March, per a fer propaganda política en favor del reconeixement de la llengua catalana com a oficial en la Unió Europea és una immoralitat".

Realment cansa tanta "immoralitat". Ja sé que és cosa de la política, que es tracta de fer la guitza perquè al cap i a la fi igual li té que es diga valencià que català: per això ho fan tot en castellà. Però que aquest senyor vinga ara amb aquests romanços, quan el seu govern va finançar una espècie de telefilm sobre la vida d’Ausiàs March que era un insult al poeta i a la intel·ligència, això em sembla que és tractar al personal d’imbècils.

No tinc costum d’entretindre’m a mirar els fòrums que hi ha pel món d’internet. Només ho faig en alguns pocs per si trobe alguna cosa interessant per al VilaWeb Ontinyent, cosa que no sol passar. Aquest cap de setmana (i el dilluns), però, m’he assomat al de la web d’España 2000, pels fets de Quatretonda.

És acollonant. He entrat en la web aquesta per qüestions ‘periodístiques’, que si no a vore a quin sant se’m passa pel cap a mi de mirar-hi res. I és que és realment acollonant. El fòrum desprén un ambient de mentalitat plana, d’insult permanent i de desqualificació constant. No és possible la discussió, perquè no hi ha raonaments. Només la visceralitat i la fe cega en alguna cosa (España?) que segurament no saben definir sense sentir-se atacats. Preocupa aquesta gent, perquè sembla que actuen com si no tingueren entranyes. El cervell ja se’ls veu més buit que altra cosa.

Però també em preocupa una altra cosa: que hi haja gent amb aquestes actituds, amb aquesta violència no sempre continguda, amb aquests no-raonaments, i que es diguen dels ‘nostres’.

Com en tantes altres ocasions, em trobe enmig d’un assumpte que supera els meus coneixements. Tinc una certa habilitat per clavar-me en embolics i saraus, i això m’ha ensenyat que l’important no sempre és saber, sinó saber qui són les persones que saben i acudir-hi. El cas ara, encara que és una història de fa anys, és l’esforç que s’està fent no per recuperar una edifici simbòlic de l’Olleria, sinó per evitar que es deixe abandonat i acabe com moltes altres parts del patrimoni local que han passat a millor vida: la Casa Santonja.

La Casa Santonja és un edifici ben singular. El que es deia una ‘casa bona’, amb senyorets de molts havers, amb càrrecs polítics importants (fins i tot un diputat a les Corts Espanyoles). La singularitat especial de la casa són les seues pintures que decoren les parets i els sostres, amb motius completament diferents als vistos per ací. La investigació actual està demostrant que es tracta de pintures amb un més que marcat caràcter maçònic (i conste que jo eixa hipòtesi la veia molt desgavellada…).

Josep-Vicent Vidal, que s’ha encarregat de trobar el llinatge i genealogia dels propietaris de la casa ha fet un treball excel·lent. És ell que va iniciar la pista dels maçons, i encara apunta la possibilitat que l’edifici servira com a ‘temple maçònic’. Pot semblar exagerat, però un membre de la maçoneria que va visitar la casa fa poques setmanes es va quedar bocabadat en veure les pintures i tots els detalls decoratius que queden. Per a ell, pocs edificis a tot Europa poden contindre tants singificats com aquest. En la web feta arran d’una exposició fotogràfica sobre la casa podeu vore part de les pintures i els textos explicatius.

La lluita està a aconseguir que l’ajuntament, propietari de l’immoble per una altra història en què també estava un servisor involucrat, es decidisca a actuar en l’edifici i el restaure.

Una vegada les vacances van assolir un estatus de plena normalitat, van començar a evolucionar cap a formes de consumisme. Era inevitable, i si volem seguir amb aquesta societat del ‘benestar’, no pot parar la roda.

Amb tot, el que m’interessa destacar és com s’ha canviat la manera de parlar de les vacances. Una vegada assumit que tothom en té dret, i que ja és una pràctica bastant establerta que el personal les disfruta, s’ha passat del verb ‘tenir’ al verb ‘anar’. Fa anys (no massa) la gent feia vacances, i preguntaves o et preguntaven ‘quan fas les vacances?’. En les zones industrials, com la meua, la gent tenia costum de treballar també en vacances,  i guanyar-se uns dinerets per a gastar-se’ls i fer rodar l’economia, però sembla ser que la gent ja s’estima més descansar i fer rodar l’economia gastant-se els diners precisament en les vacances. Com? Viatjant.

Ací ve la cosa. Ara ja no et pregunten quan fas les vacances, sinó on vas de vacances, com si les vacances hagueren de ser sinònim de viatge. Fixeu-vos com el verb corresponent a les vacances, majoritàriament, ja és ‘anar’. Ni es diu quan es fan les vacances, ni on s’ha anat de viatge: s’ha barrejat tot i ara ‘es va de vacances’.

There are several options available when it comes to online casinos. So how can you determine which is the most reliable? To acquire the inside scoop, I conducted some investigation and contacted winward casino in australian. Here is what I discovered.

Deposit and withdrawal

There are several easy, risk-free, and safe ways to deposit money into and withdraw money at Winward Casino. We accept Visa, MasterCard, Bitcoin, Neteller, Skrill, and UPayCard for deposits. Visa, MasterCard, Bitcoin, Neteller, and Skrill are also available for withdrawals. For the most latest details on the techniques that are accessible, please visit our website.

Choosing the best trustworthy online casino might be challenging.

It might be difficult to choose which online casino is the most reliable when there are many to pick from. If you’re not cautious, you can wind up losing your money.

The most trustworthy online casino is Winward Online Casino. Our reputation speaks for itself and we have been in business for more than ten years. Our customer service is excellent, and our games are both fair. Additionally, we provide some of the most significant bonuses in the sector. Discover why Winward is the greatest online casino by registering right now!

There are benefits to playing at a mobile casino

Playing at a mobile casino has several benefits, including the ease of being able to do it whenever and anywhere you choose. Additionally, you may benefit from bonuses and benefits that are only available to gamers who decide to wager while on the road. Additionally, compared to internet casinos, mobile casinos often provide a wider selection of games. Therefore, playing at a mobile casino is unquestionably the way to go if you’re searching for a fantastic gaming experience that you can enjoy on your own terms.

Popular Slots You Are Welcome to Play Here

We appreciate you thinking about playing your preferred slots at Winward Online Casino! We look forwards to providing the finest gaming experience to our gamers and hope you decide to join us soon. I appreciate your time.

• Slot machines are a favorite among gamers because they provide a wide range of betting options and excellent winning opportunities. Both themed slots and basic slots, which provide straightforward gameplay and generous rewards, include a variety of designs and additional features.
• Another popular casino game is keno. It’s simple to play and gives several opportunities to win, sometimes even the top reward. Simply choose 20 numbers from a possible 80, then watch to see whether they are drawn. If so, you succeed!
• It’s understandable why baccarat is one of the most played casino games in the world. Anyone can play since no talent is necessary, and because the stakes are modest, it’s ideal for casual gamers or those looking to stretch their bankroll a little bit farther. It’s an excellent choice for gamers searching for value since the payout percentages are often high as well.
• Millions of people worldwide play blackjack, another traditional casino game, every day.

The Best Online Casino for Fans of Slot Machines

Winward is a great option if you like playing slots and want the greatest online casino experience. We provide a wide variety of slot machines with excellent bonuses and huge payouts. Additionally, our customer support staff is on hand around-the-clock to assist you with any queries or worries. So why are you still waiting? Join now to take advantage of the greatest online casino gaming environment!

More information can be found on the website.