En Gori s’havia fet rastes, i a més a més no es rentava gairebé mai Jo ja estava guarida d’espants feia estona Mirentxu quan va passar tot això que tu sens dubte també deus recordar. Però abans d’haver-te d’avisar sens falta, havien succeït moltes d’altres coses que no calia que tu sabessis i que era
Ja és això l’esperit nadalenc, no li doneu més voltes Anaves a comprar piles noves per a la ràdio i un paquet de magdalenes, però quan has vist les locomotores de cada caixa esbufegant (exhaustes) costa amunt amb dotzenes de vagonetes plenes fins alt que s’hi enganxaven, has reculat. És com si a cada casa,
L’únic que va estar bé aquells dies fou no veure les barbes del Pare Noel. Fins i tot el cotó del carret de cures em sobrava A Tarrella no ploren per ningú que hagi resistit gairebé cent anys ni que el puguin veure estirat de cos present, ves què havien de plorar per na Felízia, que havia escrit que
Estirats al futó davant una pantalla gegant, na Gostina i en Gori es disposaven a veure totes les pel·licules d’una història del cinema que compraren d’oferta A principis d’aquest hivern, quan vaig pujar a les golfes per veure si trobaria alguna tela per folrar la màrfega massa blanquinosa d’un nou futó que he posat a
Perquè no us perdeu reeditem el text ja publicat COM QUE NO VÉNS MIRENTXU, i t’havia d’explicar una torrentada de coses, quan les nits començaren a fer-se llargues, de seguida que la tardor va embolicar amb finíssims xals de boira les penyes que Bruno Clementi havia pintat feia prop de cent anys (els mateixos periscopis
Aquell verro d’en Rodríguez Bisbal li feia mòbing amb els electrodomèstics L’única cosa que hauria d’agrair a n’en Rodríguez Bisbal és que t’acceptés com amiga de la casa. Crec que eres l’únic que ja compartíem quan vares venir, tret dels fills, que són un cas més complex car es poden compartir al marge de l’amistat
Na Gostina torna a estar abraonada a la llibreta de serrat… Ara, Mirentxu, ja fa bastanta estona que miro d’oblidar aquells dies. Per contrast amb en Blai, he aconseguit de tenir altres maldecaps. No és una broma que l’himne de la Vall d’Aran em dóna serenitat. Nautes, se son nautes ja s’abaisharán es mies amoretes
…que cada poble sols ateny son astre seguint per la seva òrbita… Horaciana XII A L S J O V E S Fills d’una raça dreturera i forta que unia el seny amb l’ímpetu, no renegueu de vostra sang… Oprobi pel fill qui n’és apòstata! Per honra té ésser bord. Son
Encara que escriure li provoqui mal a les cervicals, na Gostina continua la infatigable carta a na Mirentxu… Si no volia perdre l’amistat amb na Calixta deixant d’anar a Son Muntaner, com he fet tota la vida, i si volia poder alçar el telèfon sense un tremolor a les mans, havia de trobar la manera
Transcripció del poema Creixença C R E I X E N Ç A IMPRESSIÓ DE BARCELONA De riu a riu, del mar fins a la serra,creixen fàbriques, temples i casals,com si encantada fes aquí la terraesplet d’obres en vies colossals. És l’esplet, és la forta revingudade la saba d’un poble, abans somort,que al flanc d’aqueixa Espanya
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS US DESITJA UN MERAVELLÓS ANY 2008, PLE D’ALEGRIES, SENSE TRISTOR, HORES DE CALMA PER A LA LECTURA, HORES D’APASSIONADA INTENSITAT PER A L’AMOR, DIES INOBLIDABLES PODENT FER ALLÒ QUE MÉS US COMPLAU, LLARGUES CONVERSES AMB ELS AMICS FINS A LA MATINADA, ANIMATS I CONTENTS I AMB L’ESPERIT LLIURE PER VOLAR AMUNT, COM L’ÀGUILA. De dalt de
Vat aquí la darrera ració d’enguany Si abans de perdre’t de vista m’hagués desenganyat de tu, com em va succeir amb el meu exmarit, hauria pogut preveure o pressentir que acabaries per desaparèixer de la meva vida, i el temps hauria posat una pinzellada d’il·lació entre el desastre i el seu anunci i ara tot
Hala idò: un altre bocinet del romanç Quina manera de desaparèixer Mirentxu, sense haver-nos tingut una enganxada, sense haver-nos discutit i sense ni un borrall d’un desengany. No sé tu de mi, però el que és jo, de tu no me’n vaig arribar a desenganyar. Si ho hagués fet, ara les meves cervicals no s’haurien
Per als ulls de la Felízia que brillen en el fons de la piscina damunt una sanefa de mosaics blaus Les paraules que no van seguides de fets no valen res (Esop) 1 COM QUE NO VÉNS MIRENTXU, i t’havia d’explicar una torrentada de coses, quan les nits començaren
Que en tal dia com avui, els Innocents varen tenir compassió d’una dona que es volia morir perquè deia que havia fracassat. Enguany hauria fet cent anys. Va arribar de Buenos Aires a Mallorca carregada amb una valuosa col·lecció de pintura del seu marit quan feia gairebé 50 anys que n’era vídua. El pintor