In Memoriam
17 de maig de 2010
Sense categoria
4 comentaris
http://www.youtube.com/watch?v=K-XhswpuaJk
http://www.youtube.com/watch?v=K-XhswpuaJk
Darrere el meu armari de la roba, una bota texana de canya alta en cada mà: punta afilada i taló homologable en qualsevol saleta que disposi d’un mínim de sis cadires de bova d’aquelles tan criminals: sí, unes que engeguen la gent, que s’encloten, que solen estar esbotzades i que sempre necessiten cordar i tothom acaba per desfer-se’n o
Aquells dies de quan vostè va escampar de tant en tant em balden Amb un esparadrap damunt el nas, jo a vostè no li podia dir que el jutge de Tarrella, el mateix que ens havia casat a Son Guillemet, aquells mateixos dies es va morir. Tots dos vàrem veure l’esquela al diari de forma simultània,
Pensava que els meus lectors, en un moment o en l’altre del dia, hi caurien Que no tinguin els drets laborals reconeguts no vol dir que les escriptores no siguin dones treballadores…Tant se val. En qualsevol moment penjaré la Babalusa. Encara és mal de dir quan acabaré, però ja no queda molta cosa. Esper una
El primer dia que el vaig veure lluir un esparadrap al nas… Ara m’ataquen uns prestatges massa llargs que havia fet en Nofre, unes posts que es vinclaven, que feien panxa i que per això mateix quan hi posava les seves capses plenes de fils d’electricitat o plenes d’eines o de tatxes feien tot l’efecte de vagons de
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS s’afegeix a la demanda de poder exercir, nosaltres catalans també, el dret de tots els pobles del món a l’autodeterminació Punt de trobadaa les 11:00h del 7 de març, a Brussel·les: Cruïlla Koning Albert II Laan/N288 amb Simón Bolívarlaan(Al costat de la estació de Brussel·les Nord) A Brussel·les serem 10.000 Ningú no ha de tenir gens de porQuan hom
Després de tot això ja vaig ser una altra No sé si ja li vaig contar de quan na Maurícia compareixia dels apartaments o dels xalets amb bossetes de trastets, de quan va entapisar tot l’edifici d’oficines amb detritus de mudances. Jo estava tan histèrica de veure totes aquelles endèries que la darrera cosa que
Avui fa 35 anys que en tal dia com avui abans de l’alba posam la mateixa música a tota pastilla Al principi eren actuacions en directe, vegades amb pontxo i guitarró, vegades encara amb ‘robe de chambre’. Però de disset anys ençà s’ha convertit en una corredissa entre cables i remenades d’una capsa de CDs de l’Any
Repetim l’últim fragment (no capítol) publicat BABALUSA LA MEDUSA, 69 Xesca | diumenge, 28 de desembre de 2008 | 01:35h Aquells dies que vostè ja no sortia de la biblioteca, empijamat Quina avinentesa em podia donar vostè de poder-li parlar dels meus neguits, aquell dia que em va camuflar la pistola dins d’un llibre, tot
Sorgit a empentes i redolons d’un hostal fosc Bastaria que dugués una paraula per a cadascú d’aquells que ha d’escometre i ja hi hauria ebullició, alegria. Just que ens dugués un mot a cadascun ja podríem saber que, fins i tot quan no vetllam, l’onatge du notícies. Sense paraules l’ànima no es mostra.
Però no en sap tothom Descobrir el mecanisme d’aquesta afirmació és la mar d’entretingut. Per arribar-hi cal cometre molts errors i cal patir humiliacions. En Josep Pla ja va advertir que el motor més actiu de les accions humanes és la humiliació -o el desig de deslliurar-se’n. Deu ser així. Altrament no podríem entendre que
Quan siguis vella et cuidarà més bé n’Avelino M’ha caigut una peça del sucador de taronges i ell me l’ha feta a mans i no m’he haguda d’acalar, la qual cosa en la contingència present s’agraeix una cosa de no dir; igualment les carícies. D’ençà que sóc a casa no para de llepar-me, especialment l’interior
Però estic baldada de pertot: par que m’hagin donat calça d’arena Morta d’escriguera però sense horces per envestir. Per escriure cal tenir una salut de ferro, sens dubte. Ara, llegir és més lliscant. He llegit com un animal aquests mesos de tribulacions. De Roberto Bolaño a Vassili Grossman passant per Imma Monsó, Robert Walser, Charles