L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
VIACRUCIS (2)
Hala idò: un altre bocinet del romanç
Quina manera de desaparèixer Mirentxu, sense haver-nos tingut una enganxada, sense haver-nos discutit i sense ni un borrall d’un desengany. No sé tu de mi, però el que és jo, de tu no me’n vaig arribar a desenganyar. Si ho hagués fet, ara les meves cervicals no s’haurien de ressentir durant llargues estones de la postura forçada i desatenta que m’imposa el moble-escriptori d’en Rodríguez Bisbal. Ara, Mirentxu, no t’escriuria una estona cada vespre abans d’anar-me’n al llit, i l’esquena no em faria mal. Per escriure de na Felízia i d’en Bruno Clementi no me’n fa, a la taula del menjador on hi ha l’escampadissa dels papers d’ells: la mateixa taula –sota el rellotge de paret- on tu i jo compartíem l’arròs de peix, on descobrires el fonoll marí envinagrat, on ens menjàvem les torrades de l’esmorzar i on les sobretaules del dinar moltes vegades s’afegien a la nit. M’hi trobo còmoda, té l’altària apropiada, no em sorprèn que n’Arantxa els últims temps vingués a estudiar en aquesta taula. Ara, però, no cal que desi els papers cada vegada que treballo perquè en Gori i jo fem tots els àpats a la cuina i fins i tot hi rebem les visites. S’han acabat els compromissos Mirentxu, s’han acabat aquelles torrades dins el corral, aquelles taules parades entre la llimonera i l’olivera cobertes amb les tovalles que havia brodat la padrina; s’han acabat aquelles coques tretes del forn de llenya que havíem instal·lat a l’antiga bugaderia. En Gori i jo ara només tenim una cadira per a cadascú i una per si tu vols tornar.
En Rodríguez Bisbal ja és el meu ex, Mirentxu. Ja puc fer servir el mateix vocabulari que feies servir tu sense que sembli una paròdia. No caldrà que t’expliqui moltes coses perquè totes les separacions pareixen fetes amb el mateix motlle, tu ja ho saps, a banda que el tema del divorci crec que és l’únic que tu i jo vam debatre a bastament. D’ençà que vares desaparèixer no li he tornat a veure el pèl a en Rodríguez Bisbal, crec que ha posat el bufet per Palma. Tanmateix, Mirentxu, per què n’hem de parlar, i què et podria explicar que no fos vell i mal de coure sobre les fantasies que es poden fer als comptes bancaris compartits, sobre les assignacions per aliments que no s’abonen o s’escapcen de mala manera el mateix dia que un dels fills compleix els divuit anys (ni un sol iogurt de propina, ni un sandvitx extra!) i què te n’haig de dir de les minutes dels advocats, o les advocades (crec que elles són pitjors. Igualment les jutgesses: la por de ser titllades de parcials per raó de gènere moltes vegades els impulsa al masclisme més defensable des d’un punt de vista deontològic). Què t’he d’explicar sobre els pactes entre advocats, sobre els bunyols que saben fer per deixar-te exhausta, sobre el que t’arriben a fer firmar, sobre el que t’amaguen. I tot això havent-se de fer càrrec en solitari d’uns adolescents que no respecten res i que estan teledirigits en contra, i que veuran massa tard que lluitaves per ells, encara que fossin ells, moltes vegades, els qui havien promogut la baralla. I per posar-ho més difícil, amb els seus capricis qüestionaven les estratègies adoptades per superar les dificultats que ells mateixos havien creat, la qual cosa acabava provocant el desgast que conduïa a la liquidació de la botiga: tot a preu de saldo i tots els membres de la família en fuga com la metralla d’una bomba que ha esclatat. No caldrà que suqui moltes vegades la ploma per parlar-te d’això Mirentxu, ni que abusi d’uns minuts que sóc conscient des del principi que t’hauré de robar, ara que ja estic més tranquil·la. Ara que puc saber que és hora de llevar-me per uns conductes que no passen per la pituïtària d’en Rodríguez Bisbal. Una de les coses que m’exaltava més, vivint amb ell (i d’això no en tenien la culpa els nostres fills) era aquella manera de mocar-se tot d’una que es despertava. Potser tu no ho senties des de la teva habitació. Era com si el gall que assenyala el començament del dia tingués faringitis, a més de rinitis. Fins que les canonades arribaven a desembussar-se pareixia que afinava una trompeta, i en acabat executava aquells impotents solos nassals que em feien començar els dies dels últims temps amb una mena de neguit. Ara recordo l’aparatós acabament de la nostra relació com si al veinat hi haguéssim tingut una caserna, cada matí desperta amb aquell desapacible so de diana. Devia haver agafat aquell vici els anys que vàrem estar junts, perquè quan el recordo des del començament aquella trompeta no sona mai. Suposo que la convivència perllongada provoca degeneració.
(demà un bocinet més)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Reproduït de http://www.diaridebalears.cat
Actes del 31 de desembre
Massot i Muntaner exhorta a fer justícia pels represaliats del règim franquista
La celebració arranca amb força i convida a recuperar la memòria històrica silenciada per la dreta
Massot i Muntaner rebé un tamborer com a obsequi de la batlessa, Aina Calvo. Fotos: SERGE CASES.
LAURA MORRAL. Palma. L’historiador i erudit Josep Massot i Muntaner inaugurà ahir la festa de l’Estendard amb un pregó carregat de missatges de caràcter reivindicatiu que instaven a recuperar la memòria històrica i honorar la lluita de personatges rellevants de la societat mallorquina i catalana que foren executats a mans del règim franquista per voler defensar valors com la igualtat i els drets democràtics i constitucionals. El parlament de Massot s’adequava al context actual, en ple debat sobre l’obligació de la classe política -abanderada per governs d’esquerres- a recuperar una memòria que ha estat silenciada durant anys per una dreta que a hores d’ara encara es nega a criminalitzar les repressions perpetrades durant la dictadura franquista.
«A la nostra illa és evident que ens cal reivindicar un passat que ha estat volgudament esborrat del mapa, que ens cal recordar unes persones que varen ser assassinades sense cap motiu», expressà Massot. El discurs continuà així: «Es tracta simplement de fer justícia». En aquest sentit, es referia a qui fou batle de Ciutat, el doctor Emili Darder, assassinat de «manera indigna» pels favorables al règim; a l’exbatle republicà d’Inca Antoni Mateu; al de Sóller Llorenç Roses i a Bernat Marquès, expresident d’Esquerra Republicana de la mateixa localitat. A banda d’aquests noms, Massot recordà també l’assassinat de la comunista Aurora Picornell i de les seves companyes Catalina Flaquer i les dues filles d’aquesta, Antònia i Maria Pasqual. A la sala sonaren més noms a fi d’exemplificar la quantitat de persones que foren abocades a l’exili o executades.
Prèviament a la intervenció de Massot, un trio de corda interpretà Trio en do major de Haydn, El Cant dels ocells i La Balanguera, l’himne de Mallorca, que donà el caràcter més identitari a una vetlada que simbolitzà el tret de sortida de la festivitat de l’Estendard. La celebració durarà fins demà, 31 de desembre. L’arrancada es féu enmig d’una sala de plens carregada de solemnitat i que s’omplí de centenars de persones provinents del món educatiu i de l’àmbit universitari, com també familiars i amics del pregoner. A l’acte hi assistiren la consellera d’Educació, Bàrbara Galmés; la vicepresidenta primera del Parlament, Aina Rado; la rectora de la UIB, Monstserrat Casas; el secretari general del Bloc, Biel Barceló; el president i el coordinador de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu i Tomeu Martí, respectivament; la portaveu de l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica, Margalida Capellà, a més dels historiadors Guillem Rosselló Bordoy i Andreu Muntaner.
Per part seva, la batlessa de Palma, Aina Calvo, hi estigué acompanyada per l’equip de govern de Cort, amb les úniques absències dels regidors Maribel González, Joaquín Rodríguez i Eberhard Grosske. També presenciaren l’esdeveniment tots els membres del grup municipal popular, presidits per la cap de l’oposició, Catalina Cirer. «La nostra illa ha de cercar la veritat en un esperit de reconciliació, amb una mirada neta cap al futur que impedeixi que mai més no es tornin a produir situacions que atemptin criminalment contra els drets dels homes i dels pobles», insistí el mateix historiador.
..