S’acostaven a l’Ajuntament com un comando disposat a defensar una innoble causa. D’aquella vegada que els vaig veure passar de bracet des del bar, asseguda amb n’Andolin davant el pa amb tomàquet que precedia el tallat, pràcticament només n’ha sobreviscut el colze, d’en Barraxet, vinclat damunt la vidriera com un escaire: una figura geomètrica
Les alzines de Ternelles m’han fet efecte Per dinar, pa amb oli i tomàtiga de ramellet fregada, i ‘costelles de barril’: així en deia el patró Roqueta (un supervivent de la guerra de Cuba) de les arengades. Com que trob que torrada la sal li puja massa, jo embolic l’arengada amb un paper, pos
Amb febre, mal de coll i una mica de desfici. Res que no es pugui disoldre amb esperit; amb l’esperit del vi… L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS no extingeix brases sagrades i no hi ha hagut intervencions per aigualir res al llarg d’aquesta nit diürna que ha vellutat fins i tot el mar amb una fina capa
En Bruno va fermar els cims de les muntanyes al fons del mar amb cordes, i el gel el duia l’aire, pautat amb unes corrioles que deixaven anar els farcells que havien traginat just damunt la coberta de les barques. Les cartes que li escrivia en Barraxet a ella, a diferència de les que
Llegiu, llegiu… Mentides i política d’opressió DILLUNS, 14 DE GENER DEL 2008 | Països Catalans José María Aznar ha vingut a Catalunya i, entre altres coses, ha dit que les polítiques lingüístiques basques i catalanes són “instruments de coacció”. Feia poc, havíem vist un video electoral del PP en què es venia a plantejar el
La decisió de na Felízia de mesurar les seves forces amb les muntanyes fou espectacular M’agradaria haver conegut na Felízia a Buenos Aires quan la vares conèixer tu: quan va comprendre que tot el que havia cavil·lat en Bruno i tot quant havia construït aniria en orris si ella no es feia respectar, llavors
Aquest Pi que al llindar del solstici ens succiona cap al bosc i que es desplaça superposat al mateix itinerari de la pròpia vida pels carrers del meu poble, ell invencible tan amunt. Si l’àguila travessava l’aire de la placeta, l’esqueix que faria als pensaments més elevats seria tan incruent com un buf. És fàl·lic el Pi que durem de Ternelles? S’assembla
N’Andolin la va estirar per la mànega perquè miràs els vidres de la finestra en el moment que la senyora i en Barraxet els travessaven. Un d’aquests badalls que fan esclatar les paraules ocultes com si fossin petards, ara m’ha fet recuperar una frase llampant de n’Andolin pronunciada després de decantar precipitadament la tassa de
No em truquis a la feina, deien, abans que el divertiment no fos encara més tirànic que l’esclavatge. No passaven d’aquí. No deien ‘no em truquis al bordell’. Ben alerta. Però ara, d’ençà que ja no saps on truques, només cal que et cercioris que són hores d’oficina per fer-ho. No pot ser mai
Na Gostina i n’Andolin, un funcionari dels serveis jurídics, berenaven plegats Quina dona tan freda, tan fanàtica, subministrant pistes falses a dues persones que la volien ajudar, que l’estimaven i que, havent considerat que el rellotge d’ella corria més depressa, havien deixat les feines pròpies per enllestir les seves, atès que a ella el temps
L’han d’anar a cercar. Onsevulla. Els de Pollença van a Ternelles, els del Moll anaven a Bóquer i ara van a Formentor i el duen de remolc amb una barca fins al Tamarel, aquell tamarel. O per dir millor: fins a l’absència del Tamarel. Res d’esperar que el passin. Perquè sembla que la felicitat
M’imagino que quan veia que enllestíem, s’adonava que ja no hi havia cap necessitat d’haver de viure Tanmateix la fi de la Felízia no podia ser bella perquè ja no podia ser tràgica; els terminis que administren la bellesa no es poden ajornar tant. Cal ser espontanis innocents i comportar-se amb naturalitat per assolir els
Quin martiri, la llet. Quina obsessió. I per completar el calvari lacti que ja ens feien patir a casa, per si fos poc, encara hi afegiren el Pla Marshall Sort que la llet a ells no els agradava, ni res fet amb llet. Bé, el formatge a mumare sí perquè havia fet feina a
Na Gostina estones pensava que l’escriptori del seu ex feia la feina bruta a compte d’ell Reprenc la mala positura a què m’obliga l’escriptori de l’any de la picor que en Rodríguez Bisbal no se’n va poder emportar. Crec que era del seu avi, però no en vaig arribar a estar ben segura mai, ni d’això
Pel meu carrer cap a xaloc fins a la Gola i al Pinaret, després de travessar el torrent que corria per l’aiguamoll ara eixut arran de la benzinera. Era un torrent ample que travessàvem damunt una passadora feta amb pedres que tot d’una es cobrien de llim verd pistatxo. Passat Can Piquero n’Estevie arrabassava joncs; la cua del seu gos Lassi remenant-se com la batuta del