Per esclafir el riure de Montserrat Abelló a la meva pantalla I tu no ho diguis que compleixes 90 anys; quina mania, haver de passar la cinta mètrica dels anys a les persones per saber amb quin expedient els han d’arxivar. Gràcies per riure Montserrat després d’haver llegit cada poema, gràcies per esqueixar, tot d’una que ha fet
Paraules i bambolles de sabó Cada vegada que per poder estar amb tu m’he d’estintolar al moble-escriptori d’aquell altre; cada vegada que necessito la creativitat d’en Bruno per acostar-me al teu redol i d’aquesta manera el que faig és trair-lo, a ell que va advertir que ningú no arriba enlloc amb uns plànols fets
Que la bonança respecti el teu repòs i les alforges del temps transportin els teus llibres a territoris vetats al menyspreu, la ceguesa o la vanitat PARAULES SAGRADES (VIIIa)Xesca | esborrar | dimecres, 10 d’octubre de 2007 | 21:23h Pep! Peeep! Has trobat sa tetei? Anem a fer una visita a VOCABULARI PRIVAT, una petita meravella a quatre
Estic contra el suavitzant Tanmateix vull advertir que aquesta tírria és una adaptació a l’adversitat. A més, i per si això tingués gust de poc, em fricciono la pell amb fregalls fets d’unes carabasses sembrades dins el corral. L’altre dia a les rebaixes, una senyora que no sé què devia haver perdut dins
Escric un article, però encara no he acabat La temptació és córrer a cent per hora com sempre i passar l’arada davant el bou, però després em sap greu. Us anticip el títol: M’AGRADA QUE LES TOVALLOLES RASPIN. No sé si el penjaré tard o si ja haurà de ser demà.
Les paraules han de ser tan males d’arrabassar com el mineral de coure que uns operaris extreuen d’una veta, al final d’una fonda galeria Sense proposar-m’ho, t’he donat una pista del miracle que m’ha fet recobrar la salut. No és escriure Mirentxu, al contrari. Escriure ja t’he dit que m’angoixava, que em feia
Els japonesos ja l’han descobert. No voldria que els xinesos també fessin el mateix. El 58 % de l’oli d’oliva que Mallorca exporta ja va al Japó; tot en gros són 1.800 litres, però jo ho trobo una barbaritat i m’he sentit amenaçada. Fins i tot planc el 8 % destinat a la Península, si
Fets i no paraules: per això en Bruno va construir les titelles Quan tu encara no hi eres, Mirentxu, des de la perspectiva que em donava observar els moviments de l’estranya parella que formaven na Felízia i el mestre vists de la Casa de la Vila, la situació d’aquella senyora em va començar a colpir.
Ben estret amb totes dues mans el meu exemplar de Serra d’Or d’aquest gener, les escates de Mercè Rodoreda m’han deixat les tecles totes plenes de llustres Només amb un cop d’ull de foto en foto de les que il·lustren l’article de Marta Nadal ja t’adones que la Rodo per estar en els temps que
Si no li feien el so, en Barraxet no ballava De sobte, el nostre poeta va descobrir que de les restes de l’últim naufragi que una marea baixa havia escorregut a la platja de Tarrella, li fou adjudicat l’equipatge d’un músic. Però, un cop va haver obert la maleta, només hi va trobar paper
Quins altres, els Hospitalaris de Sant Joan. Si viatges amb una càpsula de temps (quan l’inventin) no posis mai la palanca en èpoques de capbreus o de pariatges Vaig tancar el volum d’Història pocs anys després de 1300, quan els meus convilatans cercaven desesperadets els mil florins en or que calia despendre en dietes
Cal veure brillar els ulls ardents de l’heroi amb la claror metàl·lica del tall de les espases Devia cobejar que el fessin Fill Il·lustre de Tarrella; i si el seu paper en la donació no quedava prou documentat no li sobraven mèrits. No havia publicat res mai en edició comercial, els seus llibres eren
Qui ha dit que sigui tan necessària. Al territori on vaig néixer n’hem prescindit i no ens fa gens de falta Hi ha gent que n’abusa. El Barça va tenir un president que per a dir el soci deia el fofi, de manera que a més de servir-se de les efes que tenia a l’abast
Res de llorer: és metzina M’imagino, ara que m’he fet de l’obsessionant gremi dels grafòmans, encara que sigui en l’atenuada modalitat clandestina que t’he referit, la qual almenys no ha de sofrir la devastació del ridícul ni l’apremiant fretura de resultats tangibles, que no hi deu haver res de més destructiu (potencialment) que un migpoeta
T’acostumes a no piular i arriba que no dius ni pruna, que és quan t’adones que el silenci és més descansat i més místic, i, per descomptat, més útil No val la pena estressar-se, tanmateix ningú escolta. De xerrera tothom en té, i tant de xerrim no t’ajuda a descobrir res, i de passada esgotes els altres