Caminant per aquests carrers de Déu aquest matí, quan els Reis feien un primer son lluny de Catalunya, m’ha cridtat l’atenció un rètol publicitari lluminós en una botiga que deia això: Money Gram. Sense saber massa el significat d’aquestes dues paraules, i guiant-nos per alguns dels articles que es veien a la botiga he deduït
Encara que els dies siguin molt embollats; complicats i antipàtics, vull dir. Com aquell que vol dir, a l’ensems, que tot el que li ha succeït fós meganegatiu; aquestes coses passen i aquell home, el nom del qual hem omès de forma molt picardiosa, pensariem que s’ajauria al llit i no podria tancar l’ull de
Els dos primers Nadals de la meva vida els vaig passar amb guerra. M’imagino les dificultats i els calvaris dels pares malgrat que això del Nadal aneu a saber com anava en aquella època. Només us diria que l’Església Catòlica m’anomena Moisès des de l’any 1939. Dos anys innominat. Això de la guerra el dia
Ja sé que falten tres dies. Però per si de cas, d’adelanto i començo amb aquell desig tan universal de felicitat per a tothom i que passin unes Bones Festes. Torrons, ametles, panses i figues. A mi les felicitacions en forma de dècima m’gradaven molt: El cartero servicialle felicita el Nadal o bé més senzill,
Per si a algú se li escapa, les autobiografies les van escriure abans de ser executats però després de ser condemnats. Vull dir que van tenir molt poc temps, perquè vivint a l’època que vivíem no s’hi valien recursos, revisions i molt menys indults. Per què tres condemnats a mort que no es coneixien, reclusos
Tinc retallat un cor de cartró. Vull dir que tinc un cor retallat sobre cartró. És de color de rosa. No té cap valor però jo el tinc posat entre els lloms de dos volumns d’uns vella enciclopèdia. Molt probablement sigui l’etiqueta externa d’una capsa que contenia alguna peça per a vestir. Ho dic perquè
El senyor Blasi aquest matí ha sortit a caminar. Prou que ho veia ell que avui no era el dia. Un aire glaçat que tallava la cara. Però el senyor Blasi és d’aquestes persones que quan foten la banya en un forat no hi ha qui els hi tregui. Tampoc té ningú per a treu-re-li.
Quantes setmanes sense escriure, buff! No trobava les lletres. S’amaguen! Com si juguessin a cuit-a-amagar. Aquest matí (no ho digueu) he trobat un caixetí amb unes quantes vocals i unes quantes consonants i les faig servir per a escriure aquestes quatre ratlles. Vejam si em costarà car això. Les lletres composen les paraules oi? Doncs
Aquests dies per aquests verals plou dia sí i altre també. Fa dos o tres dies em vaig llevar amb el propòsit de caminar una bona estona. Feia dies que no ho feia. Plovia. Plovisquejava. Ja ho havia vist pel balcó. Però a vegades, només a vegades, em surt una mena de tossuderia de pedra
La reconvenció em ve per tots costats: Els fills, els amics propers, àdhuc del què en podriem dir la classe terapèutica, que és un sector que mereix molt de respecte i ésmolt assenyat fer-los’in cas.Però escolteu amics,els dics jo, que us penseu que això es tracta d’obrir l’ordinador, apretar un botó i pam! ja hem
No s’ha de considerar el mot palauet exclusivament com un diminitiu, que ho és, sinó que a l’època d’entreguerres s’emprà per a definir un tipus de construcció senyorial que, sense arribar a les dimensions i magnificència d’un palau, es construïa a la seva imatge i semblança. Per tant el mot adquirí qualitat de substantiu, El
Un cop vaig ser dins del túnel de gran llargada (potser el de Viella o del Cadí, en una foscor de paüra) uns amics que hi entenen en això de túnels i mines fosques van donar-me una llanterna de llum minsa, És tot el que et podem donar per a tirar endevant fins la sortida.
Un servidor quan al matí obre l’ull tot just es veuen les primeres clarícies de l’alba i el gall de l’hort veí fa el primer quiquiriquí. Aleshores un servidor posa els peus a terra perquè se sent incòmode entre els llençols després d’una llarga nit de sont feble i trencat. Un servidor, de nit, veu
A la nostra família hem tingut el goig del naixement d’un nen: el Marçal. El divendres al vespre va néixer i amb una certa anticipació. Es veu que tenia pressa per a saber com és aquest món que li ha tocat de viure. Sant Antoni Gloriós! No m’està bé dir-ho perquè el Marçal porta el
Però aquesta no l’he rebut. L’haig d’escriure i enviar jo. A la Vinyet, que és una nena de quatre anys. Ara fa unes poques setmanes va marxar amb els seus pares a viure a una ciutat llunyana, al Nord de la Península. I és clar, ara no ens veiem. La nena enyora les coses dels