Així es venia anunciant en les previsions i així és. Ara mateix aquí plou. Plou i remet. I després hi torna. I força boira baixa. I doncs, què farem aquest cap de setmana? La gent no sortirà a les platges o a muntanya. Si més no, sortiran moltes menys famílies i el retorn demà al
No hi ha cap dubte que la sanitat és el principal repte, junt amb l’ensenyament, que té plantejat l’actual governn en el terreny de la cobertura de les necessitats socials. L’altre dia per televisió (jo no la veia, només la sentia) l’honorable Consellera de Salut, la senyora Marina Geli explicava les previsions que té elaborades
Fa seixanta anys els nois i les noies quan ens anàvem fent més grans vestíem com els adults, amb petites diferències. Pantalon llarg, camisa i una jaqueta o gersei. A l’hivern abric, el qui podia comprar-lo. Les noies igual, com les dones més grans, amb molt poques diferències. Sempre molt tapadetes. El què cridava l’atenció
Ahir vaig trobar una carta sota la porta. L’havia deixat el carter perquè jo era fora de casa. Bé, el carter no, la cartera, perquè en el meu barri reparteix el correu una senyora gran que de vegades desperta la meva commiseració per les dificultats que té per a fer la seva feina. Cada dia
Parlo d’economia sense ser economista. Sóc simplement consumidor, llegeixo la premsa i em miro les informacions de la TV. Alhora conec una mica el nivell dels sous perquè pregunto a obrers i empresaris amics. I no em faig cabal de com pot tirar endevant i, pitjor, què farà en el futur pròxim, una família obrera
Això ve de lluny. Les històries es repeteixen en el temps. L’home sempre és el mateix. I la dona també, naturalment. El progrés no canvia aquestes coses. Dic això perquè avui vivim un veritable caos en el món, a l’estat i a Catalunya. Però aquest matí, que no he pogut sortir de casa esperant un
Aquests dies circulo una mica atabalat, angoixat, per problemes doméstics, familiars. El cap de setmana passat latormenta em produí unes filtracions d’aigua impressionants i ahir se’m va cremar la caldera de la calefacció. Un comiat dolorós d’uns familiars que s’allunyen a viure a una ciutat del Nord de la península. Menys mal que en contrapartida
Tothom ho sap. És el títol d’una novel·la de Vicente Blasco Ibàñez, escriptor valencià en llengua castellana que els seus col·legues de la generació del 98 no el van considerar mai del seu grup, però el cert és que va tenir més èxit comercial que cap d’ells. En la seva narrativa s’hi aprecia més un
Jo el vaig sentir, com la resta del país, com ho anunciava i prometia durant la campanya electoral. Tots els treballadors que pagan impostos rebran 400 Euros a càrrec de l’excedent dels comptes de l’estat. En la seva forma de dir-ho repetidament tothom va pensar que si guanyava les eleccions, quan governés, rebria a casa
Novament la violència, suposadament d’ETA, ha produït un mort i diversos ferits en una caserna de la Guàrdia Civil al País Basc. Sempre execrable i en cap cas justificada, la violència i els morts a Euskadi de tan habituals sembla que no causin impacte i rebuig a la societat; com si ens hi haguéssim acostumat.A
En un article signat per Miquel Pujadó a la revista Serra d’Or d’aquest mes de maig m’assabento de la mort de la cantant Dolors Laffitte. És la primera notícia que en tinc perquè suposo que els grans medis de comunicación no se’n feren ressò en el seu moment. Dolors Laffitte, catalana d’ascendència occitana, formà part
Feien molta falta. Bé que ho sabem per les controvèrsies polítiques amb els regants d’aquí, els d’allà i els polítics tots contra tots, que aquests dies hem anat veient a la tele i a la premsa. Malgrat que les pluges futures solventessin el problema de la sequera prevista el mini-transvessement Ebre-Barcelona es tira endavant. En
Ahir a la tarda, tot i la pluja, vaig anar a una escola de Barcelona en la qual van fer una festa titulada “La Festa dels Avis”. Els nens estaven emocionats. Eren dels primers cursos naturalment. Tres, quatre i cinc anys. Cada classe va cantar i recitar poesies relacionades amb els avis. I cada nen
Com que a casa moltes vegades el tic-tac de les hores transcorre molt lent aleshores surto a veure què hi ha pel poble o pels rodals. Ahir a la tarda vaig seguir el camí dels horts que porta fins al Molí Fariné, una fàbrica inactiva des de fa molts anys i que, malgrat el nom,
En homenatge a l’admirat director de cinema francès Alain Resnais.L’any passat a Marienbadhi havia una princesa,ulls de cel, pell nacarina;en els llavis la dolcesad’un llunyà país del Nord,filla de rei destronat. L’any passat a Marienbadvaig jugar amb la princesaal joc de tires:jo li contava mentidesi ella guanyava l’embat. L’any passat a Marienbadvaig estimar la princesad’amagat